dissabte, 29 de setembre de 2012

El amigo de mi hermana/ Your sister's sister

Lynn Shelton
En Jack i l'Iris són amics; l'Iris havia sortit amb el germà d'en Jack, que fa un any que és mort. D'ençà de la mort del germà, en Jack viu una profunda crisi personal, i l'Iris li cedeix la casa de camp familiar perquè pugui ordenar les seves idees i la seva vida. En Jack accepta la proposta, però quan arriba a la casa es troba Hanna, la germana de l'Iris que, passant també un moment difícil, ha decidit refugiar-se en aquesl isolat indret per encreçar, ella també, la seva vida.
Amb aquesta situació inicial ja ens podem imaginar que l'embolic està servit. Lynn Shelton ha bastit una comèdia fresca i agradable, defugint qualsevol temptació d'ensucrament. Una comèdia en què les dues actrius i l'actor apareixen amb una naturalitat tan gran que aviat sembla que estiguem compartint amb ells els seus dubtes, les seves alegries, les seves inseguretats i el seu amor. Com expliquen ells mateixos, varen tenir prou marge per a construïr els personatges i donar lloc a la improvisació, i això es reflecteix en el resultat final en forma d'espontaneïtat i frescor. Em van agradar especialment les escenes de les dues germanes al llit, de vegades parlant i d'altres en uns silencis d'una enorme expressivitat.
Pel.lícula de baix pressupost, en la qual té un pes important l'entorn natural en què es desenvolupa, l'imponent paisatge dels entorns de Seattle, paisatge fred dominat per l'aigua, els boscos i les bromes.
Una d'aquelles pel.lícules després de les quals surts amb un somriure i la sensació de que t'han ajudat a que tot se't posi bé.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Barcelona 1957

Leopoldo Pomés
Fundació Foto Colectània
L'any 1957 Carlos Barral va encarregar a Leopoldo Pomés un llibre de fotografies sobre Barcelona que, finalment, no es va fer. Més de 50 anys després s'exposen aquestes fotografies que, en aquell moment, varen ser rebutjades per considerar que donaven una imatge massa fosca de la ciutat. I és que la mirada del fotògraf es va estendre des de la Rambla, al cor de la ciutat, fins als nous barris que estaven creixent de manera imparable amb l'allau de població provinent de l'immigració.
En aquest recorregut Leopoldo Pomés va defugir la ciutat oficial per copsar la ciutat anònima, la ciutat del dia a dia, la ciutat de les persones que treballen, que passegen, que baden. Però la mirada del fotògraf no és mai una mirada innocent, asèptica, i les fotografies suggereixen una ciutat grisa, tenallada, fatigada, sense horitzons. Així, a més del valor plàstic de les fotografies (considerades en el marc de fotoreportatge), l'exposició té un enorme valor documental. 
Així trobem la Barcelona dels serenos i els vigilants, de les porteres de l'Eixample, del tramvia 24 baixant per la Rambla i dels tramviaires, de la Solidaridad Nacional, del carrer Aragó obert en canal pel tren, de les noves barriades sense asfaltar, dels homes anunci presentant la Lola Flores, dels cinemes amb refrigeració Carrier,  de Tony Curtis i Janet Leigh a "Vacaciones sin novia", de capellans amb sotana i quintos amb gorra de barca, de xarxes a la Barceloneta i roba estesa davant una façana esquitxada de metralla, de "limpias" i tertúlia a la Rambla, de l'esmolet davant el Teatro Español, de monges i mariners ianquis, de la placa de telèfon públic a l'entrada dels bars,... 
Les fotos estan datades entre 1957 i 1959; jo ja hi era, llavors, però la meva memòria visual es situa una mica més tard, així que les imatges de Leopoldo Pomés acaben de bastir l'escenografia d'aquells primers anys i es converteixen en elements de la pròpia memòria.

dilluns, 17 de setembre de 2012

V de venganza/ V is for Vengeance

Sue Grafton
Tusquets Editores
La Kinsey Millhone, detectiu privada, es troba embolicada en un cas d'assassinat a partir d'un aparentment senzill robatori en uns grans magatzems.
Novel.la de la sèrie dedicada a la detectiu Kinsey Millhone corresponent a la lletra V. Per qui no la conegui, Sue Grafton va iniciar l'any 1982 una sèrie de novel.les protagonitzades per aquesta detectiu i el títol de les quals segueix l'ordre alfabètic. Així la primera va ser "A is for Alibi", la segona "B is for Burglar", etc... (Podeu imaginar la feinada que tenen els traductors en posar un títol que respecti l'esperit de l'original!). Com totes les de la sèrie, la història és narrada en primera persona i en ella se'ns presenta una protagonista que és lluny dels arquetips heroïcs que de vegades presenta el gènere. La Kinsey és una persona que va a comprar, té son, renta la roba, no sap si posar-se texans o faldilla i de tant en tant fa dissabte a casa. És algú que no se les dóna de res, i que la seva feina principal sol ser poc emocionant: llogaters que no paguen, divorcis, casos que de tant en tant es veuen alterats per algun altre que dóna lloc a les novel.les. Al voltant d'ella hi ha una petita constel.lació de personatges: Henry, el seu llogater gairebé centenari, Rosie, la propietària hongaresa del bar on sovint va a menjar, Cheney Phillips, un policia amb qui havia tingut una mica més que amistat... Tot en la càlida i tranquil.la ciutat de Santa Teresa, malnom sota el qual s'amaga Santa Bàrbara, un dels indrets de més alt nivell de la costa californiana. Així com l'escriptura de la sèrie s'ha anat allargant des del 82 fins ara, el temps fictici de les novel.les és més lent. En aquesta que ressenyem ara l'acció es situa al 1988, i és curiós trobar-se en un món (tampoc fa tants anys, d'això!) sense mòbils ni ordinadors.
Una de les gràcies de la sèrie és la sensació que es té de trobar-se davant d'un treball que no és pretensiós, que descriu la minuciositat dels gestos i que a través d'aquests va configurant el retrat dels personatges. Està escrita des d'una òptica explícitament femenina, i penso que això li dóna una riquesa de cromatismes que trenca el regust monocromàtic que sovint té el gènere, monopolitzat per la visió masculina dels autors. Aquí no hi ha (gaires) mastegots, però potser la gent que hi apareix és més real. Com a possible crítica al present volum, crec que els darrers títols han perdut una mica de pistonada respecte dels anteriors, com si l'arribada al final produís un cert cansament. Certament, el repte inicial era ambiciós i, malgrat tot, crec que la nota global pot ser ben alta. 

dimarts, 11 de setembre de 2012

The deep blue sea

Terence Davies
Hester, una dona casada amb un jutge i que té una vida acomodada i avorrida, s'enamora apassionadament de Freddie, un antic pilot de la RAF.
La pel.lícula arrenca amb l'intent frustrat de suicidi de la protagonista. A partir d'aquí el film es va construint a partir de quadres desordenats en el temps, sempre sota la mirada amb què ella rememora els fets. Poc a poc anem reconstruint un passat de vida anodina, filla d'un vicari rigorós i amb un marit molt més gran que ella, que la respecta i l'estima però amb el qual va veient com la vida s'esmuny, i el posterior vertigen de l'enamorament d'un home que li ofereix la passió que li ha estat negada. Una tensió constant entre contenció i el desfici passional. La conversa entre la mare del marit i la protagonista ho resumeix prou explícitament 
- Oblida la passió.
- Per què la substituïria?
- Mmmm...potser per un entusiasme contingut: és més segur.
- I més avorrit
L'amor físic, sexual, primari de Freddie absorbeix Hester dins un remolí. "Què et dóna?"-li pregunta William, el marit."Ell", respon Hester. Fins i tot és capaç de passar per alt l'abisme cultural que els separa, derivat dels seus diferents origens socials: Freddie no s'emociona davant la pintura dels cubistes; Hester no sap la lletra de la cançó que tothom canta al pub. A partir d'aquí, ja en el temps real amb què s'ha iniciat la pel.lícula, anem descobrint però les raons que l'han portat a intentar llevar-se la vida: Freddie, l'amant, no li dóna tot el que ella reclama d'una manera malaltissa. La follia amorosa de Hester l'ha dut a una relació d'absoluta dependència que li fa fins i tot sotmetre's a situacions humiliants, en una relació que, com diu Freddie, "és letal per a tots dos". Al llarg de tota la pel.lícula es defuig el judici moral i els tòpics que una situació com la plantejada podrien suggerir: William, el marit, és una bona persona que l'estima de debò i Freddie, que no ha trobat el seu lloc al món d'ençà de la fi de la guerra, no és el poca-vergonya que primer sedueix i després abandona. Pel que fa a Hester, es mou sempre entre la culpa i la vindicació, havent de prendre decisions que sap que siguin les que siguin faran mal.
The deep blue sea no és una pel.lícula fàcil. Lenta i fosca, obliga l'espectador a reconstruir una història deconstruïda en un seguit d'escenes que recorden l'origen teatral de l'obra. Els plans tenen un fons desenfocat pel flou, que li donen un cert to eteri, i -excepte una seqüència que té lloc al metro- tota la pel.lícula està filmada de manera explícita en estudi, amb voluntat de que es noti. Les actuacions em semblen brillants, i cal destacar la música de Samuel Barber que subratlla la tensió dramàtica del film. 
  

divendres, 7 de setembre de 2012

Secret Canon, Vol 1

Dayna Kurtz
Agradabilíssima sorpresa el darrer treball de Dayna Kurtz, revisitant clàssics del jazz i blues dels 50 i 60, amb una veu poderosa, madura, que fa pensar en Sarah Vaughan o Nina Simone. 
Si en l'anterior treball publicat, "American Standard", recorria els registres del country i el rockabilly, en aquest treball interpreta deu temes de tall jazzístic. Deu cançons, nou joies perdudes i una composició pròpia, treballades amb sensibilitat, acompanyada instrumentalment amb sobrietat, destacant un orgue Hammond que encara li dóna un to més retro.
Podeu escoltar-lo aquí

dimarts, 4 de setembre de 2012

El xinès/ Kinesen

Henning Mankell
Tusquets Editors
El petit poblet de Hesjövallen, perdut pel nord de Suècia, és escenari d'un esgarrifós assassinat en massa. Un llunyà lligam familiar amb el poble duu la jutgessa Birgitta Roslin a interessar-se pel cas, un cas que s'embolica amb una pista xinesa que ens porta de la Xina del segle XIX a la Xina actual, just a punt d'organitzar els Jocs Olímpics, i a l'Àfrica.
Mankell utilitza aquesta novel.la, que no pertany a la sèrie Wallander, per parlar-nos de la Xina: del procés seguit per la Xina des del segle XIX fins la Revolució, de la Xina de Mao i de la Xina actual, amb totes les contradiccions en què es mou en aquest navegar entre una actitud capitalista descarnada i la fèrria disciplina interna del Partit Comunista Xinès. 
Com en totes les seves novel.les, hi ha un pòsit de tristor i depressió en els seus personatges, com si l'entorn natural en què es mouen -el fred, la foscor- fos l'agent que modelés el seu caràcter i, per extensió, el de tots els suecs. En aquest sentit, la narració purament detectivesca es veu puntejada per les reflexions de la protagonista sobre les seves relacions amb les persones que l'envolten i sobre el propi sentit de la vida.
Treballadors xinesos en la construcció del ferrocarril als EUA
Però, com ja he indicat, en aquesta novel.la hi juga un paper principal la voluntat de Mankell de parlar-nos de la Xina, i és en aquest parlar-nos-en, qui sap si per la magnitud i l'extensió del què ens ha d'explicar, que perd frescor narrativa. El preàmbul històric que exposa és molt interessant, amb el paper de la immigració en la construcció dels EUA: milers de treballadors xinesos duts contra la seva voluntat per treballar en condicions de semi-esclavatge. També hi apareix, clar, la immigració escandinava (recordeu Heaven's Gate, la pel.lícula de Cimino?)Aquest apartat és interessant, i atrapa el lector, però les posteriors reflexions sobre el paper de la Xina en el món actual (ep, interessantíssimes!), posades en boca d'alguns dels personatges, sonen forçades: més que un diàleg, de vegades semblen les conclusions d'una ponència del congrés del partit. A l'inrevés de quan parla de l'Àfrica, una realitat que coneix perfectament, perquè és la seva. En aquest cas, a l'hora de transmetre'ns el què vol explicar, sap jugar amb les el.lipsis i els buits propis del llenguatge oral per fer creïbles els diàlegs i, en definitiva, la història.
En qualsevol cas, tot i que crec que no és de les més reixides de l'autor, és una novel.la interessant i que exposa una realitat que per a la majoria de nosaltres és una gran desconeguda.