diumenge, 29 de juny del 2014

Plens de vida / Full of Life

John Fante
Ed. de 1984
En John i la seva dona, la Joyce, són a punt de tenir el seu primer fill. Les coses els van força bé: els xecs per la feina d'en John com a guionista arriben puntualment, i han pogut comprar-se una casa a Los Angeles. Però els tèrmits els fan una mala passada, i demanen ajuda al pare d'en John.
Plens de vida és un llibre ple de vida. En un llibre on no hi passa res del que sol passar als llibres, hi trobem el traç de la senzillesa, de les coses quotidianes, de l'amor. L'estil de Fante és sec i directe, sense floritures, i això no és obstacle per trobar-hi un text ple de tendresa i amb un gran sentit de l'humor.
En aquest cas, l'autor beu de la seva pròpia memòria, la d'un fill d'un immigrant italià, d'un home dels Abruzzi que en algun moment recorda aquell Bonasera de The Godfather, aquell que comença la pel·lícula dient "I believe in America". En aquest cas Fante ha deixat enrere els moments més crítics, aquells que recorden la font de la literatura beatnik ("Havia dormit a la Sunshine Mission i em fumava les burilles que agafava dels cendrers de sorra que hi ha a la porta dels ascensors. Hi havia dies que anava sense mitjons"). Però estem a la meïtat dels anys cinquanta, a les portes de l'American Way of life i la situació econòmica ha millorat. Semblaria que la matèria narrativa s'ha esvaït, però John Fante sap narrar i fer literatura a partir de les coses més senzilles, com Wallace Stegner, com tants autors nordamericans, els textos dels quals sovint podrien convertir-se en lletres de cançons.  L'enfrontament -entranyable, però- entre pare i fill, el neguit de l'avi per viure prou com per a conèixer el seu nét, l'estupor d'un futur pare davant els sobtats i, per ell incomprensibles, canvis d'humor de la seva dona ("l'embaràs de la dona era una mala època per a l'home"), les pors, dubtes, fins i tot les contradiccions entre el seu passat catòlic i el recent fervor religiós de la seva dona, tots aquests blocs temàtics van configurant aquesta breu novel·la. Tot, escrit amb aquest llenguatge directe que li dóna aquesta sensació de naturalitat, de senzillesa. Però, és tant difícil fer-ho senzill!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada