dimarts, 21 de juliol de 2015

La formació d'una identidad. Una història de Catalunya

Josep Fontana
Eumo Ed.
El darrer treball de Josep Fontana té un títol que és prou explícit, i que resumeix a la perfecció quin és el seu fil conductor: la formació d'una identitat. Fontana vol, conseqüent amb la seva feina d'historiador, cercar en les arrels històriques les raons per interpretar el moment que estem vivint ara mateix. I ho fa amb el rigor i la saviesa que li són propis. Successor i deixeble de Jaume Vicens Vives i de Pierre Vilar, Josep Fontana desplega el que l'historiador francès qualificava d'història total, i recull tota la polièdrica varietat d'elements que expliquen el devenir de la història, cercant els fets i explicant-ne les causes. Es tracta d'una obra de caràcter divulgatiu, però això no es contradiu amb el rigor i el volum de documentació utilitzada: només cal veure les notes bibliogràfiques finals, que ocupen 51 pàgines d'una lletra menuda, menuda...
Josep Fontana posa de bracet els eixos nacionals i socials- el gran tema de debat d'avui en dia- i subratlla, per damunt de tot, que si algú ha preservat al llarg dels segles la identitat catalana han estat les classes populars, desmuntant, per un costat, el fals binomi que unes preteses esquerres, maniquees i dogmàtiques, han associat entre catalanisme i burgesia i, per l'altre, l'autoatribució d'un sector d'aquesta burgesia com a dipositària de les essències nacionals.
Ningú millor que el propi Fontana per explicar el què pretèn: "En aquest moment en que sembla propera la fallida d'una democràcia tramposa, el futur és incert. Com a historiador, sé que no és possible preveure què passarà a curt i mitjà termini: que no es pot aventurar com acabaran els conflictes que avui tenim plantejats, per bé que sembla difícil que unes solucions que satisfacin les demandes de canvis profunds de la nostra societat puguin venir de la gestió d'uns partits, l'interès fonamental dels quals és que tot segueixi igual. 
Fer aquesta mena de previsions no és la feina que li correspon a un historiador, sinó la d'analitzar els moviments de llarga durada i explorar les dimensions més profundes de la vida social. Per sota dels esdeveniments quotidians i dels actes d'uns polítics que creuen, erradament, que són ells els que marquen els rumbs col·lectius d'un poble, circula un corrent poderós i profund de consciència col·lectiva que és el que ens ha permès preservar la nostra identitat contra tots els intents de negar-la. Un corrent que de vegades pot semblar ocult, però que surt a la llum cada cop que cal enfrontar-se a un obstacle."
Fent un barreig entre l'historiador cubà Manuel Moreno Frajinals i el poeta basc Gabriel Celaya, podem dir que la història és una arma carregada de futur.
Fotografia: Jot Down Magazine