tag:blogger.com,1999:blog-72464156488915915912024-03-14T00:50:39.981+01:00estació de serveiZerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.comBlogger227125tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-75051598594690945952016-01-30T00:34:00.002+01:002016-01-30T00:34:36.204+01:00Borgen<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Adam Price</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheA5LDEzCWPbJehcx7NLCIa_bURKR2N9MnQEvWVCREAvH_S7wsV4isxH-2eg8FDuaT_8qJJIf0F46scwm_tnp6hpZ6q3ZFigk2iXc1Kx4u9DWnO-vGtT87bmZnz4Obc4dmb81QMG6_4m4t/s1600/Borgen_Serie_de_TV-991609197-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheA5LDEzCWPbJehcx7NLCIa_bURKR2N9MnQEvWVCREAvH_S7wsV4isxH-2eg8FDuaT_8qJJIf0F46scwm_tnp6hpZ6q3ZFigk2iXc1Kx4u9DWnO-vGtT87bmZnz4Obc4dmb81QMG6_4m4t/s400/Borgen_Serie_de_TV-991609197-large.jpg" width="280" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La Birgitte Nyborg és una política danesa que arriba al càrrec de primera ministra.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Fa ja unes quantes setmanes que he acabat de veure <i>Borgen</i>, i els motius per a parlar-ne han anat en augment amb el pas dels dies. La primera raó és per la pròpia sèrie. <i>Borgen</i> em sembla una sèrie magnífica. Una sèrie sobre política, sobre polítics i sobre els danys colaterals que aquella infringeix. Sense histrionisme, mesurada alhora que punyent, amb una realització i unes interpretacions sòbries i discretes, que li saben donar un to de realisme complert. Els cops d'efecte són mínims, just els necessaris per mantenir la tensió narrativa, però sense trampes. És un perfecte exemple de la pulcritud i la intel·ligència d'una certa manera de fer de moltes produccions europees, en general, i escandinaves en particular. Tot gira al voltant del triangle format pels tres personatges principals: la Birgitte, en Kasper i la Katrine, envoltats per un estol de secundaris imprescindibles. Però res d'això no s'aguantaria sense un guió valent, intel·ligent, que posa l'espectador en la tesitura d'aproximar-se a les qüestions polítiques i ètiques (per què ho he separat?) que s'hi plantegen, exposant sempre tota la gamma de matisos que van del blanc al negre. I atenció, perquè les qüestions que es plantegen no són gens irrellevants (em va impressionar vívament el capítol dedicat a Grenlàndia). Cada capítol en planteja alguna, i més d'una vegada m'he preguntat si no valdria la pena utilitzar <i>Borgen</i> a les classes de Ciències polítiques o de Filosofia, aturant l'emissió de cada capítol just quan la temàtica que s'hi planteja està oberta, per fer que els alumnes debateixin entre ells què farien en cada cas per, un cop debatut, veure com ho resol la sèrie. Aquí deixo la proposta.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaMtHxKKEnPOieYEK40gZG7I-91qZbcwSIhztW63a7N7NE316vMlghNs40INzmdj4zrd9tSLHhyphenhyphengURwVyvV-vLb2dcjNbZMvCptD1xM0nsasmS7LxQz-MZHWMSN9qQaTbTx6K_-edI-v6g/s1600/borgen_t2_crc3b3nica-e1429876865543.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaMtHxKKEnPOieYEK40gZG7I-91qZbcwSIhztW63a7N7NE316vMlghNs40INzmdj4zrd9tSLHhyphenhyphengURwVyvV-vLb2dcjNbZMvCptD1xM0nsasmS7LxQz-MZHWMSN9qQaTbTx6K_-edI-v6g/s400/borgen_t2_crc3b3nica-e1429876865543.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La segona raó ve donada per aquest caràcter netament polític de la sèrie i m'ha anat apareixent de manera recurrent durant tot el procés de negociacions i estira-i-arronses que hi ha hagut a Catalunya d'ençà de les eleccions. M'ha vingut al cap sobretot en escoltar opinions de més d'un suposat politòleg, llegir comentaris d'analistes i públic en general i adonar-me'n de l'escassíssima cultura democràtica que hi ha al nostre país -ja no cal ni parlar de la del país veí. Que poc que se'n sap del què vol dir negociar, representativitat, consens, sentit de país... En més d'una ocasió he anat apostil·lant alguna notícia amb el comentari de "vegeu Borgen!", però crec que no m'han fet gaire cas. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaWmRHQLkUcpUzJu8QqcUnnM2bSqThq_BjVImP7a1d9Qmz8-jFstUJuo5OAZWkV6kR8_-TXrrs9pQtusOgS7ykNb3dpl4FqVaJQq_9pJ5b9IgUpPQfO_LwhZR6MAk3kgFMK4NF9hN6EUiF/s1600/Dinamarca-circulacio-Alemanya-refugiats-AFP_ARAIMA20150909_0244_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaWmRHQLkUcpUzJu8QqcUnnM2bSqThq_BjVImP7a1d9Qmz8-jFstUJuo5OAZWkV6kR8_-TXrrs9pQtusOgS7ykNb3dpl4FqVaJQq_9pJ5b9IgUpPQfO_LwhZR6MAk3kgFMK4NF9hN6EUiF/s400/Dinamarca-circulacio-Alemanya-refugiats-AFP_ARAIMA20150909_0244_1.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La tercera raó és més recent, i m'entristeix profundament: és la recent notícia de les mesures adoptades pel govern danès en contra dels refugiats, en la línia de l'onada xenòfoba i racista que recorre Europa. Un país que durant la II Guerra Mundial va ser envaït pels nazis i el rei del qual va voler lluïr ell mateixa l'estrella de David que els invasors obligaven a dur a la població jueva. Poc a poc, i amb l'ajut de la també recomanable sèrie danesa <i>1864,</i> he anat veient com n'és d'arrelat el sentiment nacional entre els danesos. Un sentiment que pot servir per projectar-se i obrir els braços al món des de la pròpia identitat, o per relegar l'existència de l'altre a un pla inferior i atribuir a una superior voluntat divina la creació d'allò que es considera propi. O potser simplement es tracta de no voler cedir ni un dit en el propi benestar a favor de ningú. Jo m'ho he guanyat i els altres que s'ho resolguin, però que no em toquin els nassos. Racisme i xenofòbia per acció i per omissió.Després de veure <i>Borgen</i>, on justament aquest, el tema de la immigració i dels refugiats és una tema innegociable per a la protagonista, obrir el diari em remou per dins. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/Dpq078LrGVE/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/Dpq078LrGVE?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-50054824610737126352016-01-07T15:11:00.002+01:002016-01-07T15:11:45.489+01:00Irrational Man<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Woody Allen</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73QdTRmyS2IOW2nA_uASU7u3AUt5CFOYMGvJjevkI0-HQBQtMq0wJC3bDultAsAAU9B0LKN5_L1LW-2T5R5hlOv640obGm-lOWIJABJlWzGgxwL873DZfn6CyVHzL_9qUckUfRgXf_8Rc/s1600/Irrational_Man_%2528film%2529_poster.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73QdTRmyS2IOW2nA_uASU7u3AUt5CFOYMGvJjevkI0-HQBQtMq0wJC3bDultAsAAU9B0LKN5_L1LW-2T5R5hlOv640obGm-lOWIJABJlWzGgxwL873DZfn6CyVHzL_9qUckUfRgXf_8Rc/s400/Irrational_Man_%2528film%2529_poster.jpg" width="268" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">L'Abe és un reconegut professor de filosofia que arriba en plena crisi existencial a una petita però prestigiosa universitat.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">"No sé si és que hem aconseguit crear un estil propi o és que ens estem repetint". No recordo ben bé de quin grup de música era el membre que va dir la sentència anterior, però crec que la finíssima línia que separa una visió de l'altra és la que separa també els seguidors i els detractors d'Allen. Deixeu-me aclarir que jo pertanyo al primer grup, però que puc entendre perfectament els segons.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">L'autoria d' Irrational Man és indiscutible des del primer moment. Pel·lícula d'intensos diàlegs al voltant de l'existència, de la filosofia, de la culpa, de l'amor i de la mort. Això sí: sense ni una engruna, aquest cop, de comèdia, sense cap acudit. Ja s'ha dit, però corroboro que es tracta d'una pel·lícula emparentada amb Match Point, amb Delictes i faltes, amb El somni de Cassandra. </span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Filmada amb el to clàssic, la llum i els espais -interiors i exteriors- que fan també tant identificable l'autor. Tot això es col·loca a la columna de l'"haver".</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2BbiCenPnLK4IZxNRjAi1FBI8Jc-W_rZHxBM8Y11n9gCXhOK48uWXPQaNSlbKq0SbrHHwWLLfLFLSca_kX8vSzYypOoIdi7cAWTpT3GptrnqsoBs_yVXLlLKoSdhXpz-VaZFzPWjw80VW/s1600/45-Irrational-Man_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2BbiCenPnLK4IZxNRjAi1FBI8Jc-W_rZHxBM8Y11n9gCXhOK48uWXPQaNSlbKq0SbrHHwWLLfLFLSca_kX8vSzYypOoIdi7cAWTpT3GptrnqsoBs_yVXLlLKoSdhXpz-VaZFzPWjw80VW/s400/45-Irrational-Man_1.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Però com ja fa uns quants anys, també és identificable la columna del "deure": Irrational Man no és una gran pel·lícula perquè està inacabada; si de cas, és un bon esborrany d'una gran pel·lícula, però en l'afany de signar una obra cada any, Allen es queda a mitges. Voluntat pròpia, pressió de les productores? Em produeix una sensació semblant a la dels darrers amb un altre artista admirat meu com és en Paul Auster. S'obren tants possibles camins a la pel·lícula, podrien haver-hi tants nous matissos, que el resultat final em sembla matusser, poc el·laborat, com aquells textos que no es reescriuen ni, sobretot, no es deixen reposar. Al final, de la pel·lícula, el record que em quedarà serà la interpretació d'en Joachim Phoenix.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/hP8mPkyBntw/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/hP8mPkyBntw?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-17791998682605558062015-11-08T20:12:00.003+01:002015-11-08T20:12:42.953+01:00Truman<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Cesc Gay</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhtTfDwpC8RZ4UTkr0qtSfQNkV8fhsuvyKDsqFHLBOkwmuk1QwdX3UeGRshnVcSGUjIub5qI5wvBa2cQDgu-yi5PtTSkqxp-qnZRRwnRjHghyYvIei7M-yCrx2GiXvOX-Im4U8Z6pqSHdK/s1600/Truman-984199420-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhtTfDwpC8RZ4UTkr0qtSfQNkV8fhsuvyKDsqFHLBOkwmuk1QwdX3UeGRshnVcSGUjIub5qI5wvBa2cQDgu-yi5PtTSkqxp-qnZRRwnRjHghyYvIei7M-yCrx2GiXvOX-Im4U8Z6pqSHdK/s400/Truman-984199420-large.jpg" width="278" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En Tomás viatja des del Canadà fins a Madrid per trobar-se amb el seu amic Julián, que passa per una situació especialment delicada. Junts passen quatre dies, amb la companyia d'en Truman, el gos de Julián.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtVS84nQTqw3pc03tt-OKD1-FKqNNR7Ri4gkkmC4ux050M1qJ-FRN4_GvypPukTzhlvaHT8wM4w14q0u-ONLZTEIG4eMelBD0ghR_NmB8ejZx7fI-QWjrzWqLHK052t6Kj6laHEI-IjQPo/s1600/truman-cesc-gay-javier-camara-ricardo-darin--644x362.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtVS84nQTqw3pc03tt-OKD1-FKqNNR7Ri4gkkmC4ux050M1qJ-FRN4_GvypPukTzhlvaHT8wM4w14q0u-ONLZTEIG4eMelBD0ghR_NmB8ejZx7fI-QWjrzWqLHK052t6Kj6laHEI-IjQPo/s400/truman-cesc-gay-javier-camara-ricardo-darin--644x362.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">No puc dir gaires paraules d'aquesta meravellosa història perquè, com sempre passa amb el bon cinema, només es pot explicar veient-la. Una impressionant reflexió sobre l'amistat i el sentit de la vida. Pel·lícula de pauses, silencis i ritme lent, però que té el tempo exacte que exigeix la història. Una pel·lícula on destaca el treball de la parella protagonista, justament premiats a Sant Sebastià. Ricardo Darín fa un recital interpretatiu en la línia que el caracteritza, i Javier Cámara fa un dels papers més difícils que mai he vist: un paper de silencis, de poques paraules, de contenció i que l'obliga a expressar-se amb la mirada, i amb el sol gest de la cara... Javier Cámara fa, sobretot, el paper de posar-se davant la cámera i no semblar un actor sinó en Tomás, aquell amic íntim que sempre tenim al costat quan cal. Però, atenció! Cap dels dos no brillaria tant si no s'haguessin fos completament amb el gran guió d'en Cesc Gay. Aneu al cinema i veieu-la; és la millor manera d'agrair-li al director aquest regal.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ah! I una abraçada gegant per a la Marta, que ha tingut l'encert de produir-la.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR_QehvmBCpFYO6Koh8PjZVTPRLaU86HhyphenhyphenA3js5i6IZLZgEDM5anMm6MeOZ-q1Pgi8-dTMtz2xOcpHS6M5fO8iyqOC-38pq0ltQz3D6_a8F7C9-QeZBb5LwscsBNEV8Z7on3nQpBxqmw0n/s1600/Marta%252BEsteban%252B63rd%252BSan%252BSebastian%252BFilm%252BFestival%252BR1lFSFh0fvFl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR_QehvmBCpFYO6Koh8PjZVTPRLaU86HhyphenhyphenA3js5i6IZLZgEDM5anMm6MeOZ-q1Pgi8-dTMtz2xOcpHS6M5fO8iyqOC-38pq0ltQz3D6_a8F7C9-QeZBb5LwscsBNEV8Z7on3nQpBxqmw0n/s400/Marta%252BEsteban%252B63rd%252BSan%252BSebastian%252BFilm%252BFestival%252BR1lFSFh0fvFl.jpg" width="400" /></span></a></div>
<br />
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-75499120273381555402015-11-02T23:32:00.001+01:002015-11-06T19:58:58.696+01:00El triomf del color<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Varis artistes</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Sala Garriga -Nogués</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY5ZAe08llolmy0-e8NNc1LUbOwRGhhRmeQl68RWJbAaBA7J6FadvNm7i4XKLejdiinl8k6cbjyIc7dcuY5-QoTWMZUi1BD6_IzICA9ukBDqQ4osTZzDPYPj1aj29rx1VNQLS5K05rp627/s1600/780_0008_5352288_7801f63d704f0e4b0b7c5a93c9d0f237.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY5ZAe08llolmy0-e8NNc1LUbOwRGhhRmeQl68RWJbAaBA7J6FadvNm7i4XKLejdiinl8k6cbjyIc7dcuY5-QoTWMZUi1BD6_IzICA9ukBDqQ4osTZzDPYPj1aj29rx1VNQLS5K05rp627/s400/780_0008_5352288_7801f63d704f0e4b0b7c5a93c9d0f237.jpg" width="297" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzCvUtaU4ZKER-vgSsiba4ARCwG1saEksXt3u-D8ioZKKVYZW2gALpkjb_SItjGGeB8Gh3tq-ZnKI9wIUuG1NSbL2RF05KxcrMCQmYX9EoAHzsLOCMqNYU1geDJpkTlfCDEhUq_ZSFj1Gl/s1600/triunfo-portada_tcm406-140233.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzCvUtaU4ZKER-vgSsiba4ARCwG1saEksXt3u-D8ioZKKVYZW2gALpkjb_SItjGGeB8Gh3tq-ZnKI9wIUuG1NSbL2RF05KxcrMCQmYX9EoAHzsLOCMqNYU1geDJpkTlfCDEhUq_ZSFj1Gl/s400/triunfo-portada_tcm406-140233.png" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">El Museu d'Orsay és, sens dubte, una de les visites obligades quan es va a París. Fins i tot si s'hi va amb una certa freqüència convé, de tant en tant, tornar-hi a entrar; si es té aquesta oportunitat es pot ser selectiu i anar a gaudir d'aquelles obres que més s'adiguin amb el moment que estem vivint, deixant enrere la visita bulímica que es sol fer quan s'hi va per primer cop. Triar amb criteri és garantia de poder gaudir amb plenitud del que una gran col·lecció ofereix. Ara, a la Sala Garriga-Nogués de la Fundació Mapfre se'ns proposa una exposició que, si bé és extensa, ens porta una tria de l'extens catàleg del museu parisenc, vertebrada per la idea de l'evolució del paper expressiu que va anar adquirint el color a finals del segle XIX i inicis del XX.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv_39MZodqapC5NsIw1N__G8AloXZdwL7RWrdFRxSFuCK-6_Qp9sgNRCPZg6GXKn1MzkCGv39jZGw_YV6JR4l0kURfInfAh9r39ZZ7yYRR3VK2zvpVGhTR0JQgdhQQFKitKN3UTRHo5B87/s1600/640x_imgs_home-triunfo-2_tcm406-140232.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv_39MZodqapC5NsIw1N__G8AloXZdwL7RWrdFRxSFuCK-6_Qp9sgNRCPZg6GXKn1MzkCGv39jZGw_YV6JR4l0kURfInfAh9r39ZZ7yYRR3VK2zvpVGhTR0JQgdhQQFKitKN3UTRHo5B87/s400/640x_imgs_home-triunfo-2_tcm406-140232.jpg" width="315" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Exposició magnífica, cal dir d'entrada, que ha estat magníficament comisariada. La selecció de les obres exposades s'ha supeditat a la idea del que es volia comunicar, i d'això en resulta una d'aquelles exposicions de les quals es surt amb la sensació d'haver après coses. Una exposició amb una forta càrrega pedagògica per tal com està organitzada i pels exemples triats. No hi manquen els grans noms de la història de l'art (Van Gogh, Gauguin, Cézanne, Picasso, Monet), però lluny de centrar-se en destacar-les per damunt de les altres, juguen un paper d'igualtat amb altres noms menys coneguts en aquest procés d'assoliment del color com a força expressiva per ell mateix. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Si se'm permet la gosadia de destacar alguna de les obres exposades, jo em fixaria especialment en les obres de Léo Gausson <i>(La Maison), </i>Seurat <i>(Port-en-bassin, avant-port, marée haute)</i>, Henri-Edmond Cross <i>(L'après-midi a Pardigon)</i>, Van Gogh <i>(Portrait de l'artiste)</i>, Gauguin <i>(Les Meules jaunes </i>i <i>Marine avec vache)</i>, Émile Bernard <i>(La Moisson)</i>, Paul Sérusier <i>(Le Talisman, l'Aven au Bois d'Amour)</i>, Paul Ranson <i>(La sorcière au chat noir)</i>, Édouard Vuillard <i>(Le Sommeil </i>i <i>La Promenade dans le port)</i>, René Seyssaud <i>(Les oliviers),</i> Monet <i>(Saule pleureur)</i> i André Derain <i>(Pont de Charing Cross).</i></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">L'entrada és de franc, però cal fer la gestió de les entrades per anticipat si es vol assegurar l'entrada: cal tenir en compte que l'espai no és ni ampli ni pensat com a museu, i hi ha un nombre restringit de visitants. Podeu fer-ho <a href="http://exposiciones.fundacionmapfre.org/exposiciones/ca/triomf-color/">en aquesta adreça</a>.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjkx2rqa8FmvuCu7UFgg3XwctBr3Kw4GsYBfg8ncQA4saWvhv7h8C6TLup04IBWCroUzj31Yct7ihKa9nOSSx_0lGoSXodO5f8np-tb39jYyz1OeY-8Y907loE2oPielGrS4doPIH2Vd5W/s1600/1444333878_647166_1444334477_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjkx2rqa8FmvuCu7UFgg3XwctBr3Kw4GsYBfg8ncQA4saWvhv7h8C6TLup04IBWCroUzj31Yct7ihKa9nOSSx_0lGoSXodO5f8np-tb39jYyz1OeY-8Y907loE2oPielGrS4doPIH2Vd5W/s400/1444333878_647166_1444334477_noticia_normal.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>(Foto: El País)</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-67791808427923040482015-09-24T20:53:00.000+02:002015-09-24T20:53:29.690+02:00El cant del cucut/ The Cuckoo's Calling<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Robert Galbraith</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ed. Proa</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdO6p0tyse2-M2lHlQ3kWd2h5-0_W5qUT7NbiVhjtH8A4EXtLMbPM_HCG7evxB_I1pPN13MWkPQgItrSyC6JQsCV8Ck62R3dAQgOkVUvAEF0yl6E8wMTPhB5xwK3t_Xn8SVMN-9WO68rn4/s1600/el-cant-del-cucut-198x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdO6p0tyse2-M2lHlQ3kWd2h5-0_W5qUT7NbiVhjtH8A4EXtLMbPM_HCG7evxB_I1pPN13MWkPQgItrSyC6JQsCV8Ck62R3dAQgOkVUvAEF0yl6E8wMTPhB5xwK3t_Xn8SVMN-9WO68rn4/s400/el-cant-del-cucut-198x300.jpg" width="264" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En Cormoran Strike és un veterà de la guerra de l'Afganistà, d'on ha tornat amb la moral per terra i una cama de menys. Ara és un detectiu privat, amb pocs clients i encara menys ingressos, que malviu dormint en un llit de campanya al seu despatx, que acaba de trencar amb la seva parella i que més d'una vegada ha acabat en un racó d'algun pub amb més cervesa del compte. Al mateix temps que li arriba, per fi, un cas, li arriba, també, una secretària temporal.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>El cant del cucut</i> és la primera novel·la dedicada a Cormoran Strike (la segona és <i>Bombyx Mori -El cuc de seda</i>), escrita per Robert Galbraith, un pseudònim no gaire pseudònim de la J.K. Rowling, culpable de ser la creadora de Harry Potter. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz3pgVi4vv5urPsxul-LR9njJCGJ6xwi-aC8CuqE9GpbTkmYgr06jjIRlfgota946omLqqgP7qcSbs3w4sZWol2ORvQ4gIp8yRkJFrCKRwPPWXp0pwIw5jiDKtuHGf2U38_Tm0n9908skL/s1600/Big-ben-Elizabeth-torre-londres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz3pgVi4vv5urPsxul-LR9njJCGJ6xwi-aC8CuqE9GpbTkmYgr06jjIRlfgota946omLqqgP7qcSbs3w4sZWol2ORvQ4gIp8yRkJFrCKRwPPWXp0pwIw5jiDKtuHGf2U38_Tm0n9908skL/s400/Big-ben-Elizabeth-torre-londres.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>El cant del cucut</i> se'ns revel·la com una novel·la distreta, que manté amb habilitat la intriga i les ganes de seguir llegint. Una novel·la que ens duu d'un costat a l'altre del Londres actual, amb un estil narratiu que està a mig camí entre les històries d'en Potter i les novel·les policíaques d'estil clàssic de l'Agatha Christie o de P.D. James. Per poder-les seguir cal acceptar que, com en el cas de les històries protagonitzades per Poirot, només al final es descobreix tot l'embolic, gràcies a la reconstrucció dels fets que té lloc al cap del protagonista i de la qual el lector no en té cap pista. El lector acaba tenint la mateixa sorpresa que el personatge que acompanya l'Strike (a les novel·les clàssiques sempre n'hi ha un: en aquest cas la Robin, la secretària), el qual només té intuicions però no coneix per quins viaranys discorre la lògica del detectiu.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Una novel·la distreta, d'aquelles que van bé per llegir al metro.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOGeZ2JuBrwZl93gmiNHA09dBMn-hipBH1nYUAneUIb81DAQDoXP2pryib6sZejW2v9zKUXVHNdWO3iGvpvHRGF7BXnTsbGeUAf7zCgrQVyvur8BQe0XoPxG_Ts_uYoQJJ7TafJfbIK8DV/s1600/1373930210564.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOGeZ2JuBrwZl93gmiNHA09dBMn-hipBH1nYUAneUIb81DAQDoXP2pryib6sZejW2v9zKUXVHNdWO3iGvpvHRGF7BXnTsbGeUAf7zCgrQVyvur8BQe0XoPxG_Ts_uYoQJJ7TafJfbIK8DV/s400/1373930210564.jpg" width="400" /></a></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-6633877111724597692015-09-06T20:44:00.001+02:002015-09-06T20:44:42.352+02:00La crisi de la vivenda a Espanya i els desnonaments<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Andrés Kudacki</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><a href="http://www.visapourlimage.com/ca/index.do;jsessionid=fhnZ4VZQ4aVXz1ogKwjS5X4v">Visa pour l'Image</a></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Perpinyà</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIvxOCox2KRaIKbCZTDPjG72W-fCN9KAmCRg3NvSv5K4evFNkeY0mA4RORBJCrUL2w6jfva9REli98nrpq2TdEKs9h6JJP3wbll2lvZOOBbAnGvQhRNw7XEylsrWIVtCVQN5fr61Ud7eLz/s1600/arton10870-c67ad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIvxOCox2KRaIKbCZTDPjG72W-fCN9KAmCRg3NvSv5K4evFNkeY0mA4RORBJCrUL2w6jfva9REli98nrpq2TdEKs9h6JJP3wbll2lvZOOBbAnGvQhRNw7XEylsrWIVtCVQN5fr61Ud7eLz/s400/arton10870-c67ad.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Un any més, i ja en portem vint-i-set, no faltem a la nostra cita anual al festival de referència del fotoperiodisme mundial. 24 exposicions oficials, seleccionades d'entre les 4500 propostes presentades, a més de tot l'off-festival. Exposicions, debats, xerrades, diàlegs, presentacions, actes en els que de ben segur que ha planat l'actualíssim debat sobre l'ètica fotoperiodística.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Centrant-nos en les exposicions, no hi falten les centrades en els conflictes actuals, uns de coneguts i d'altres força desconeguts (són aquests els que tenen un paper més important, perquè fan visible allò que aparentment no existeix). </span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Fora dels reportatges sobre conflictes immediats, voldria destacar els treballs de Pascal Maitre (riu Congo, reportatge en el cor d'una llegenda) i Juan Manuel Castro Prieto (Perú, vall sagrada) tot i que les magnífiques imatges d'aquest darrer es veuen perjudicades, al meu parer, per una edició de la imatge poc encertada pel que fa al focus i al tractament del color. També destacaria les dues retrospectives dedicades a Eli Reed (A long walk home) i Manoocher Deghati (Davant de la realitat), i la bellíssima història d'amor explicada per Nancy Borowick (El càncer, una història de família).</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSKvnmivvcZPWwNNB3z9T1u0iNwBIeFWTyuCcLeWc8_D-xwJeYi2uiO-tnhCWIL7DC5QPhdtpJAk6QTE1r0CYc8TyJ7LgdCcneq0V5qJpRSbLKMjBV1vEETzhUvbQkAD8k5apke_sKT8b2/s1600/IMG_1525.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSKvnmivvcZPWwNNB3z9T1u0iNwBIeFWTyuCcLeWc8_D-xwJeYi2uiO-tnhCWIL7DC5QPhdtpJAk6QTE1r0CYc8TyJ7LgdCcneq0V5qJpRSbLKMjBV1vEETzhUvbQkAD8k5apke_sKT8b2/s400/IMG_1525.JPG" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Però, per damunt de tot, si alguna exposició m'ha arribat més endins ha estat la d'Andrés Kudacki que dóna títol a aquesta entrada. Veient aquestes imatges ens hi podem veure tots reflectits; ja no és "allò que passa a aquella pobra gent d'allà". És allò que pot passar aquí al costat, al veí, o al familiar. O que ens pot passar a nosaltres mateixos. La dramàtica imatge de la visió de la policia a punt per entrar al pis, vista des de l'espiell, ens posa en el punt de vista i la situació de la vístima del desnonament. Unes imatges impactants que posen en lloc d'honor el paper social que pot tenir el fotoperiodisme i que haurien de tenir la màxima publicitat i difusió. Per si les voleu veure, les trobareu en aquest enllaç: http://www.andreskudacki.com/?page_id=298</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9jNYiSvJTKijk1bMoGZv6MW2X2UPfljU2QyZRNrm6gjq95ZRrbhUkKA72ff8Iw8WTHdQoW1LTCOuBWTuGV9dgD7yNMM8eHWgzvA51KECK8hxEsQN7lSOWfrqojV41bICm5Q32htlGc-CH/s1600/zqIB8V7u.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9jNYiSvJTKijk1bMoGZv6MW2X2UPfljU2QyZRNrm6gjq95ZRrbhUkKA72ff8Iw8WTHdQoW1LTCOuBWTuGV9dgD7yNMM8eHWgzvA51KECK8hxEsQN7lSOWfrqojV41bICm5Q32htlGc-CH/s400/zqIB8V7u.png" width="400" /></span></a></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-65162505015028715152015-09-02T19:58:00.001+02:002015-09-02T19:58:16.559+02:00Canciones de amor a quemarropa/ Shotgun lovesongs<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Nickolas Butler</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Libros del Asteroide</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgk8LQrFXHunwuRe8Kt6dOGoqhSi20PG8iAIlIe93OUrGFs4QzIHpYs9IbHSsoQhb31kIq6terTaTZY-LLo3eJAfTZA3yaPcz9l4RZ7hO32tN49zCyqkPEfHkf8UaF61pdTi_U5zu-ga_BG/s1600/arton1234-185ad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgk8LQrFXHunwuRe8Kt6dOGoqhSi20PG8iAIlIe93OUrGFs4QzIHpYs9IbHSsoQhb31kIq6terTaTZY-LLo3eJAfTZA3yaPcz9l4RZ7hO32tN49zCyqkPEfHkf8UaF61pdTi_U5zu-ga_BG/s400/arton1234-185ad.jpg" width="260" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En Henry, la Beth, en Ronny, en Kip i en Lee són cinc amics que han crescut junts en un petit poblet de Wisconsin. Cadascú ha seguit un camí diferent però acaben retrobant-se al poble.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Sembla lògic pensar que <i>Canciones de amor a quemarropa</i> té cinc protagonistes, però als cinc esmentats cal afegir-ne un altre de fonamental: el paisatge, la terra, allò que anomenem <i>casa meva</i>.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Nickolas Butler ha escrit un llibre meravellós sobre l'amistat, el poder de l'amor i la força de les arrels, de l'horitzó que els ulls han après de ben petits. Una història sense daltabaixos, que va desentortolligant la complexa trama de les relacions humanes. La narració és polièdrica, i cada capítol és explicat en primera persona per un dels cinc personatges, de manera que poc a poc es va construint el relat i dóna la possibilitat de donar una visió multidimensional dels fets, de les emocions, dels protagonistes.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEtPnCT-RanTJlbFQ1THDqK4TEYOm4vRbvM-Mgw9i0-2ffT6xLsEegvQcGiBVa-D3Lu9__fU-RDAuNfzX4nt6VIXseBztILc-VJpb5YJJ8ZJfY-7vNUQli62XkANQAI0yBgjLy_-T-XTmB/s1600/rodell_augusta_wisconsin_winter_farm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEtPnCT-RanTJlbFQ1THDqK4TEYOm4vRbvM-Mgw9i0-2ffT6xLsEegvQcGiBVa-D3Lu9__fU-RDAuNfzX4nt6VIXseBztILc-VJpb5YJJ8ZJfY-7vNUQli62XkANQAI0yBgjLy_-T-XTmB/s400/rodell_augusta_wisconsin_winter_farm.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Fotografia: Dennis Knuth</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Un dels punts més forts de la novel·la és la capacitat descriptiva de l'autor, que posa en solfa tots els sentits. </span><br />
<i><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">"Las nubes arañaban la tierra blanda, los ríos y los arroyos bajaban crecidos y terrosos, y los tractores verdes y amarillos araban los campos. En el lanudo cielo gris, bandadas de gansos dibujaban una uve en su antiquísima expedición anual, y en los postes de teléfono, los gavilanes de cola roja escudriñaban el terreno buscando topillos y ratones de campo. Las vacas holgazaneaban en el lodo, y la pila de neumáticos que ardía a kilómetros de distancia emborronaba un pedazo de cielo.</span></i><br />
<i><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Una iglesia luterana se erigía solitaria en su parcela de la pradera, con un modesto aparcamiento al aire libre recién asfaltado y parcelado con pintura amarilla. Una hilera de tuyas se encargaba de cortar el viento y otra de pinos blancos daba sombra. Y el cementerio: ciento noventa y nueve lápidas, una de 1877. 'BJORN ERICKSON', se leía aún, pese a que la lluvia ácida, el liquen, el viento del oeste, el hielo y la nieve habían medio borrado la inscripción. Unos columpios con las cadenas oxidadas a trozos gemían ruidosamente ante la más leve de las brisas. El campanario era lo más alto en kilómetros a la redonda salvo por dos o tres silos de cereal y un álamo negro que crecía junto a la acequia".</span></i><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Posem-hi una harmònica i una melodia melangiosa, i sonarà com una balada de Bruce Springsteen.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRucoe6q_fxZyrvKPEFc2ExZv8xgZs_-haqC0EyPq1JUlBC9Ka4Zl6EVClGq3nwlo5j0Ecasl_RxGaFPX8bGq-Xe_023mhYr_F3bmm1tQ28ocPDSvR_PdOdmO_oJJbkj2M2ibTsvAtUh83/s1600/arton1235.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRucoe6q_fxZyrvKPEFc2ExZv8xgZs_-haqC0EyPq1JUlBC9Ka4Zl6EVClGq3nwlo5j0Ecasl_RxGaFPX8bGq-Xe_023mhYr_F3bmm1tQ28ocPDSvR_PdOdmO_oJJbkj2M2ibTsvAtUh83/s400/arton1235.jpg" width="355" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Libros del Asteroide</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-67560511875616185982015-07-21T16:53:00.000+02:002015-07-21T16:53:38.409+02:00La formació d'una identidad. Una història de Catalunya<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Josep Fontana</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Eumo Ed.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfszVAN5gRmU7QXun4dMROMwzHyAxT1rltbZw11sh8_LdOffmcv8GUMQbfa7ynu2300YYjl1MgHu65W8kHlmCd8FlalR3VrD_fap2MdfGEe2jpPh8scl8r_GR75FL1YzHnoVD7D4X5Qfl5/s1600/formacio-d-identitat-historia-catalunya-josep-fontana-eumo-editorial.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfszVAN5gRmU7QXun4dMROMwzHyAxT1rltbZw11sh8_LdOffmcv8GUMQbfa7ynu2300YYjl1MgHu65W8kHlmCd8FlalR3VrD_fap2MdfGEe2jpPh8scl8r_GR75FL1YzHnoVD7D4X5Qfl5/s400/formacio-d-identitat-historia-catalunya-josep-fontana-eumo-editorial.jpg" width="242" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El darrer treball de Josep Fontana té un títol que és prou explícit, i que resumeix a la perfecció quin és el seu fil conductor: la formació d'una identitat. Fontana vol, conseqüent amb la seva feina d'historiador, cercar en les arrels històriques les raons per interpretar el moment que estem vivint ara mateix. I ho fa amb el rigor i la saviesa que li són propis. Successor i deixeble de Jaume Vicens Vives i de Pierre Vilar, Josep Fontana desplega el que l'historiador francès qualificava d'història total, i recull tota la polièdrica varietat d'elements que expliquen el devenir de la història, cercant els fets i explicant-ne les causes. Es tracta d'una obra de caràcter divulgatiu, però això no es contradiu amb el rigor i el volum de documentació utilitzada: només cal veure les notes bibliogràfiques finals, que ocupen 51 pàgines d'una lletra menuda, menuda...</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Josep Fontana posa de bracet els eixos nacionals i socials- el gran tema de debat d'avui en dia- i subratlla, per damunt de tot, que si algú ha preservat al llarg dels segles la identitat catalana han estat les classes populars, desmuntant, per un costat, el fals binomi que unes preteses esquerres, maniquees i dogmàtiques, han associat entre catalanisme i burgesia i, per l'altre, l'autoatribució d'un sector d'aquesta burgesia com a dipositària de les essències nacionals.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz5KYkzA1tZjnzBj_neArx-q3dJRORHJLTp_4cnb5AlFLuHbFthPTHGsHuaUaw6m9HDdNR4zFyLShw8BhsYTgZlfLu0QkwIcFUti0ib2JLN_DMTYqf-9h5PysuVLPIx2yb5CJY8_8drXse/s1600/DSCF9937+co%25CC%2580pia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz5KYkzA1tZjnzBj_neArx-q3dJRORHJLTp_4cnb5AlFLuHbFthPTHGsHuaUaw6m9HDdNR4zFyLShw8BhsYTgZlfLu0QkwIcFUti0ib2JLN_DMTYqf-9h5PysuVLPIx2yb5CJY8_8drXse/s400/DSCF9937+co%25CC%2580pia.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ningú millor que el propi Fontana per explicar el què pretèn: <i>"En aquest moment en que sembla propera la fallida d'una democràcia tramposa, el futur és incert. Com a historiador, sé que no és possible preveure què passarà a curt i mitjà termini: que no es pot aventurar com acabaran els conflictes que avui tenim plantejats, per bé que sembla difícil que unes solucions que satisfacin les demandes de canvis profunds de la nostra societat puguin venir de la gestió d'uns partits, l'interès fonamental dels quals és que tot segueixi igual. </i></span><br />
<i><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Fer aquesta mena de previsions no és la feina que li correspon a un historiador, sinó la d'analitzar els moviments de llarga durada i explorar les dimensions més profundes de la vida social. Per sota dels esdeveniments quotidians i dels actes d'uns polítics que creuen, erradament, que són ells els que marquen els rumbs col·lectius d'un poble, circula un corrent poderós i profund de consciència col·lectiva que és el que ens ha permès preservar la nostra identitat contra tots els intents de negar-la. Un corrent que de vegades pot semblar ocult, però que surt a la llum cada cop que cal enfrontar-se a un obstacle."</span></i><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Fent un barreig entre l'historiador cubà Manuel Moreno Frajinals i el poeta basc Gabriel Celaya, podem dir que la història és una arma carregada de futur.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTuRKHEZxX4CD-axbLalhkedcVXWLRGPRmQYSIijpKYzFafCRBo1qbMrPvZqwu3f4OYbX9LsYRt7fEOhYTHWvHo0LBrMrB-hXfFdmiljyfwnIyO48fq2YgZM5f3PRR9RB-hmj4Bm18lOMS/s1600/Josep-Fontana-para-Jot-Down-Magazine-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTuRKHEZxX4CD-axbLalhkedcVXWLRGPRmQYSIijpKYzFafCRBo1qbMrPvZqwu3f4OYbX9LsYRt7fEOhYTHWvHo0LBrMrB-hXfFdmiljyfwnIyO48fq2YgZM5f3PRR9RB-hmj4Bm18lOMS/s400/Josep-Fontana-para-Jot-Down-Magazine-5.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Fotografia: Jot Down Magazine</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-63847601174511241102015-05-04T17:25:00.001+02:002015-05-04T17:25:04.735+02:00Better Call Saul<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Vince Gilligan, Peter Gould.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIallfjCzfIUEJOmwXVY9nbyVPRxQY5XeXQJR0F9Aq7nk1w5Au5_5vbohTPJyuUvo0Eb2FMIsPDEUPYQZ1OyjG6R8bcQxprv1CZLC5Mrp7HUbo6NC-klNsZRDlZiUoddH3RPePM1FdqWfz/s1600/better+call+saul.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIallfjCzfIUEJOmwXVY9nbyVPRxQY5XeXQJR0F9Aq7nk1w5Au5_5vbohTPJyuUvo0Eb2FMIsPDEUPYQZ1OyjG6R8bcQxprv1CZLC5Mrp7HUbo6NC-klNsZRDlZiUoddH3RPePM1FdqWfz/s400/better+call+saul.png" width="272" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Primera de les branques que neixen a partir del magistral tronc de <i>Breaking Bad</i>. L<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Better_Call_Saul">'<i>spin-off</i></a> -sembla que aquestes coses s'anomenen així- explora el passat de l'impagable Saul Goodman, en realitat James McGill. No sé què és el que va decidir Vince Gilligan a triar aquest personatge per treure aquesta branca: el personatge en sí mateix, o el potencial interpretatiu de Bob Odenkirk. Fos quin fos l'origen, el resultat és formidable. Però, atenció! Si a <i>Breaking Bad</i> tot agafava un cert to còmic, d'una comicitat tarantiniana, aquí tot és molt fosc, més trist, sense deixar gaire espai al somriure. És una història que emociona i fa que l'espectador tingui una immediata empatia amb el personatge d'en Saul/James. És tracta d'una bona persona que vol sortir de la vida de timador de poca monta que duu i seguir les traces del seu germà gran, advocat de prestigi. Però en Saul és un perdedor, i aquesta història és una història de perdedors (i ja no explico res més per no esguerrar la sorpresa a qui encara no l'hagi vist). Només comentar que també hi apareix en Mike, des d'una faceta que fa que aviat tinguem també simpatia per ell.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR-ym1nZS_1VOujR4h6I_7arJaPHIgDEKeEpl2qw1Psekn3Fh-0Tcj2qJzagNI1qjZJUgF-GsHwepcLuPuuvjbjonvFe4EZtDjuBDwSSX4F5ayfRg-G6TCIQgIKyipZAot06C_iPj2E2j_/s1600/Saul-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR-ym1nZS_1VOujR4h6I_7arJaPHIgDEKeEpl2qw1Psekn3Fh-0Tcj2qJzagNI1qjZJUgF-GsHwepcLuPuuvjbjonvFe4EZtDjuBDwSSX4F5ayfRg-G6TCIQgIKyipZAot06C_iPj2E2j_/s400/Saul-2.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Com a la sèrie mare, cada pla està estudiadíssim i es busca el punt de vista impossible, la imatge que no deixa indiferent, la fotografia que s'explica per sí sola. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuY9vnVH8o0lfsk_bZQ7TyOlKDzQfGImy8iQ0YJDlPHxxppozFhUe2o_nBajRty3Eg7ozo4GyJjMbtvZ8UxjbDMYKF4pvoGWkSVbY7jq1Im_Js7FOuXC3wsnMEkzTDltGzPw8E7ZLrNJ0a/s1600/better-call-saul-review.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuY9vnVH8o0lfsk_bZQ7TyOlKDzQfGImy8iQ0YJDlPHxxppozFhUe2o_nBajRty3Eg7ozo4GyJjMbtvZ8UxjbDMYKF4pvoGWkSVbY7jq1Im_Js7FOuXC3wsnMEkzTDltGzPw8E7ZLrNJ0a/s400/better-call-saul-review.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La interpretació d'Odenkirk és excel·lent; ja ho havia demostrat en una altra sèria, <i>Fargo</i>. Aquí fa tot un recital, però no li van gaire al darrere tota la munió de secundaris que completen la nòmina.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Només hi ha una cosa que em faci una certa por: que, com moltes vegades passa, vulguin allarga-ho tant -ja està contractada una segona temporada- que acabin desdibuixant el to original de la sèrie. Esperem que tinguin contenció!! </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/9q4qzYrHVmI/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/9q4qzYrHVmI?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></span></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-48904177455824141242015-04-25T16:16:00.003+02:002015-04-25T16:16:40.044+02:00Océano África<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Xavier Aldekoa</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Península</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl2-05vHrAwBgNsQVnNma5aay_bgqmuI8K7ITweYAMB9-vbR7kL_2ZvbnRj8VPoIcotdKIYXJfh4UZZ4toLdc7e02xZLof3uPH4Oa86Hhn1f5vj0NqL_oCwLvuhGCJFyFrUGoYMh8hWlyV/s1600/9788499423654.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl2-05vHrAwBgNsQVnNma5aay_bgqmuI8K7ITweYAMB9-vbR7kL_2ZvbnRj8VPoIcotdKIYXJfh4UZZ4toLdc7e02xZLof3uPH4Oa86Hhn1f5vj0NqL_oCwLvuhGCJFyFrUGoYMh8hWlyV/s1600/9788499423654.jpg" height="400" width="272" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>"En Àfrica nunca nada está roto, está esperando a ser reparado"</i>. Océano África és un recull d'escrits, d'imatges, més que no pas d'articles, centrats en diferents paisos d'Àfrica, d'un extrem a un altre. Escriptor i periodista, Xavier Aldekoa reflecteix en tots els seus escrits el profund amor i alhora la seva enorme empatia amb el dolor d'un continent tan castigat. Aquest amor i aquesta empatia neixen del profund coneixement que n'ha anat obtenint a força d'anys, de quilòmetres i d'hores i hores de conviure amb els seus habitants des d'una posició de respecte absolut. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb_cBhWo_qQzX-rVbFK2V0vvs13BNZUcd08Fpm1XU9RmwxFk4o8pscBUk4apUEaE4KgXF9ALGfM5zR3C_tn4_nEkhvEe3b_DSm1WogtmyMavdEC_rbD1fXyEwgyi16x7xolYfXOEVPU8PL/s1600/Water_distribution_in_Horn_of_Africa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb_cBhWo_qQzX-rVbFK2V0vvs13BNZUcd08Fpm1XU9RmwxFk4o8pscBUk4apUEaE4KgXF9ALGfM5zR3C_tn4_nEkhvEe3b_DSm1WogtmyMavdEC_rbD1fXyEwgyi16x7xolYfXOEVPU8PL/s1600/Water_distribution_in_Horn_of_Africa.jpg" height="266" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>"Ser periodista es una profesión fascinante porque te brinda el privilegio de interesarte por los demás"</i>. En la linia del millor Ryszard Kapuscinski, el llibre presenta un paisatge natural però, sobretot, un paisatge humá. Res miloor que aquesta definició: <i>"...cada lugar es su gente, y sólo es posible conocerlo si uno se mezcla con sus habitantes. África no existe, pero sí existen los africanos". </i>És un llibre de viatges que no és un llibre de viatges, sinó de persones. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOjRCUJgw9GSZVMgLG_lq9aY6IEOQjk-oWyWa01wUs1Lc_PImNKAY_OPdOeFmbH4xn-xSBILOUlW7m0DYKmiTW8YDPb7yGGOvInatxFXOhz4uMS6BDmJBR7ImUNic3OdkagfsYkOpq_6wb/s1600/Xavier-Aldekoa-Oceano-Africa-continente_EDIIMA20141208_0260_5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOjRCUJgw9GSZVMgLG_lq9aY6IEOQjk-oWyWa01wUs1Lc_PImNKAY_OPdOeFmbH4xn-xSBILOUlW7m0DYKmiTW8YDPb7yGGOvInatxFXOhz4uMS6BDmJBR7ImUNic3OdkagfsYkOpq_6wb/s1600/Xavier-Aldekoa-Oceano-Africa-continente_EDIIMA20141208_0260_5.jpg" height="400" width="366" /></a></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-36583450665434988172015-03-21T21:03:00.001+01:002015-03-21T21:03:53.942+01:00Crímenes que no olvidaré<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Alicia Giménez Barlett</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Destino</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0UPZCkljFa5BVz5O9NwLtkt4kXEScWCsW9Wys1qkN07P4b0ajo47Vw7b3TfNd7i3d0Kec_iP_1IbmA5KqBZSRiffH89kH7U1Al5cLjdjq20x2xutPKQJttrBHigP9h9lzQRzhyphenhyphenKfpS0dk/s1600/9788423348831.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0UPZCkljFa5BVz5O9NwLtkt4kXEScWCsW9Wys1qkN07P4b0ajo47Vw7b3TfNd7i3d0Kec_iP_1IbmA5KqBZSRiffH89kH7U1Al5cLjdjq20x2xutPKQJttrBHigP9h9lzQRzhyphenhyphenKfpS0dk/s1600/9788423348831.jpg" height="400" width="233" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Recull de nou narracions breus protagonitzades per la inspectora Petra Delicado i el sots-inspector Fermín Garzón. Són històries escrites durant un interval de disset anys, potser històries d'aquelles que un bon dia varen quedar en un apunt com a possible esborrany d'una novel·la o potser directament històries que ja varen néixer breus, amb voluntat de conte. En qualsevol dels casos són històries molt ben escrites, amb una protagonista que progressivament va adquirint un to cada cop més escèptic respecte de la humanitat, i que impregna la narració d'un aire de cinisme ben equilibrat, que defuig qualsevol espurna de maniqueïsme. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs8AdK2vt0ip-3WROY5NE3wvUabGdNtcj3ewM4fiAP_ojpIdcKreY8yn8rF4y-_YF3PvC2f-URSbOZsjHO0RLdtYFlQtyAc6Mz3P-ZC2oXTEBC6zlAKbwrQtKpnrjRlIULdaWwrGTSXUPd/s1600/barcelona-skyline.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs8AdK2vt0ip-3WROY5NE3wvUabGdNtcj3ewM4fiAP_ojpIdcKreY8yn8rF4y-_YF3PvC2f-URSbOZsjHO0RLdtYFlQtyAc6Mz3P-ZC2oXTEBC6zlAKbwrQtKpnrjRlIULdaWwrGTSXUPd/s1600/barcelona-skyline.jpg" height="171" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Històries distretes, variades, ben escrites, d'una novel·lista que ha sabut crear un personatge que cada vegada dóna la sensació que sap trobar el seu camí de manera independent, per sí sola, i que l'escriptora només ha de deixar que flueixi.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijIOoeT-47pIeTWafk4CLqzYLG0V_GroDdWin8NMh-Nw0x4gioyh03IDOGs6c_QjYWNF7GXO1WimjZGaCs1GM8_KL3WVyGDt3wg-AFGlGebV3nEycd_gTGBux172TH98218PGUx-2SX7CJ/s1600/Alicia-Gime%CC%81nez-Bartlett.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijIOoeT-47pIeTWafk4CLqzYLG0V_GroDdWin8NMh-Nw0x4gioyh03IDOGs6c_QjYWNF7GXO1WimjZGaCs1GM8_KL3WVyGDt3wg-AFGlGebV3nEycd_gTGBux172TH98218PGUx-2SX7CJ/s1600/Alicia-Gime%CC%81nez-Bartlett.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-10022837255280105002015-02-16T16:22:00.001+01:002015-02-16T16:22:25.405+01:00Whiplash<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Damien Chazelle</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIF3tfDY1rz3M0bco4BTjRiDYffFk4_-tgqeWP6rXFIwF9iEVOM3W8kRqxg1JFG16ESIH2XxXmz4lV_JbQH4D7-ofmDGfYCtVsU024bQGJJv7EnZNs5f9RAzL46KtHJZqdH994CMWsGOrC/s1600/Whiplash_poster.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIF3tfDY1rz3M0bco4BTjRiDYffFk4_-tgqeWP6rXFIwF9iEVOM3W8kRqxg1JFG16ESIH2XxXmz4lV_JbQH4D7-ofmDGfYCtVsU024bQGJJv7EnZNs5f9RAzL46KtHJZqdH994CMWsGOrC/s1600/Whiplash_poster.jpg" height="400" width="270" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">L'Andrew vol arribar a ser el millor bateria del seu temps. Per fer-ho estudia a l'escola més prestigiosa, on es troba amb un despòtic professor.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Haig de dir, d'entrada, que no m'ha agradat la pel·lícula. No per si està ben feta o no, sinó pel missatge final que crec que dóna. La pel·lícula dóna molt de sí per a parlar dels conceptes d'èxit, de ser "el millor" -aquest concepte tant arrelat a la societat nordamericana- i sobretot del sentit de la música. El director, en el fulletó explicatiu que es dóna a l'entrada del cinema, explica com ell, quan estudiava música, es va sentir traumatitzat i aterrit per l'exigència cruel, per la por a perdre el tempo, el ritme, la pulsació. Una vivència musical basada en la por és antitètica a l'essència de la música, i diu molt (en contra) de la societat en què vivim i en com una expressió vital com és la música s'ha convertit en un producte i en com només el qui està al davant de tot se'n surt. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirazXrv-CH6gHqNsBxFwKNJHmNeit0BkoTEquOKCRl6GbyyAfU8GWLXQ56DwHylR_KX1PvHAx6SIZsSdM07QSUtqGaKZLCANP8v5x5K-PzGtqHi4-3X1uO4NU1coEILAIPBZCw_NTmVfGz/s1600/Whiplash.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirazXrv-CH6gHqNsBxFwKNJHmNeit0BkoTEquOKCRl6GbyyAfU8GWLXQ56DwHylR_KX1PvHAx6SIZsSdM07QSUtqGaKZLCANP8v5x5K-PzGtqHi4-3X1uO4NU1coEILAIPBZCw_NTmVfGz/s1600/Whiplash.jpg" height="225" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">I si no m'agrada la pel·lícula és justament perquè malgrat el director tingui clares totes aquestes qüestions, a l'hora de la veritat sembla que l'assoliment del l'èxit justifiqui tot aquest camí de tortura i la conclusió final de la història sigui beneir tot aquest procés cruel: en comptes de fotre-li les baquetes pel cap, li dedica un somriure de complicitat. Ell mateix -el director- afirma que malgrat la seva carrera acabés amb premis, reconeixement i distincions, mai ha pogut treure's de sobre els malsons ni els terrors que encara ara l'assetgen. És justificable? I atenció, perquè no en faig tant sols responsable al professor; el protagonista jove de la pel·lícula, obsedit per ser el millor, participa d'aquest procés, i no dubta en desbancar els altres competidors ni dubta en afirmar que no li calen els amics per a res, mentre assoleixi l'èxit. I de tots els alumnes no n'hi ha ni un que s'aixequi i es rebel·li. Aquella aula és un fidel reflex de com la societat ens ha fet mesells. No dubto de que darrere de grans músics -o dansaires, o acròbates- hi hagi moltes hores d'esforç i de patiment, però jo entenc, vull entendre la música d'una altra manera.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ah! Excepcional J.K. Simmons en el paper d'odiós professor.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/7d_jQycdQGo/0.jpg" src="http://www.youtube.com/embed/7d_jQycdQGo?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-82784576547885130462015-01-25T16:18:00.000+01:002015-01-25T18:26:25.891+01:00Desig de xocolata<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Care Santos</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ed. Planeta</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpZ0pBn2u_zAqNcW9VshgZ3kM6V2ZfKFS1GkUU4J6Tx-lu45iokNnhAxQde1OOhl8bIwRnNBHmRqFRdNG-L5NBEKEKzWdX76XLl9Uz4XroPR9kmYd0rFqxHMsmkMVFaLDU6y8i6iplEwsU/s1600/desig-de-xocolata_9788497082631_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpZ0pBn2u_zAqNcW9VshgZ3kM6V2ZfKFS1GkUU4J6Tx-lu45iokNnhAxQde1OOhl8bIwRnNBHmRqFRdNG-L5NBEKEKzWdX76XLl9Uz4XroPR9kmYd0rFqxHMsmkMVFaLDU6y8i6iplEwsU/s1600/desig-de-xocolata_9788497082631_0.jpg" height="400" width="267" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Tres històries situades en tres moments històrics diferents, tres històries unides pel fil conductor d'una peça de porcel·lana, una xocolatera.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La història -les histories- corren enrere en el temps: comencem situats en el moment actual amb la xocolatera feta miques i acabem a Sèvres, al segle XVIII, mentre una delicada mà aristocràtica selecciona els components necessaris per fer la peça.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimlZ4bL678mMRPRg2fx0bz6ha_UkGiZ3zal_7pK6EJHavrc9eyMz5cHVqZE2RVIYQx5H_l6JBOUuSMXjuRKiyCLc5s6MKJwKnHkGcWaywNp2VhQj3mfnLKuVav-LFDE9aWbHoHFvJg58EY/s1600/XOCOLATA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimlZ4bL678mMRPRg2fx0bz6ha_UkGiZ3zal_7pK6EJHavrc9eyMz5cHVqZE2RVIYQx5H_l6JBOUuSMXjuRKiyCLc5s6MKJwKnHkGcWaywNp2VhQj3mfnLKuVav-LFDE9aWbHoHFvJg58EY/s1600/XOCOLATA.jpg" height="266" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>Desig de xocolat</i>a està molt ben escrit, amb un bon domini de les descripcions i dels diàlegs, i amb paràgrafs que obliguen a una relectura atenta: <i>"Les dones es tornen boges amb els homes guapos i atrevits com tu, però després es queden amb els avorrits i normalets com jo. Saps per què? perquè tard o d'hora descobreixen que durant la vida es passa més temps fora del llit que a dins"</i>. </span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Cadascuna de les tres histories podria ser una història independent, però Care Santos les ha sabut unir de manera que configuren una única història, la de la xocolatera, tot traçant un panorama ben documental i creïble de la historia de la xocolata i els seus secrets. (Tinc de veí en Cristian Escribà: li hauré de preguntar sobre la bondat del que la novel·la explica).</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La novel·la no té pretensions de trascendència -si obviem el trascendent que pot ser trobar la trascendència a les coses intrascendents. Però, més enllà d'aquest desafortunat joc de paraules, <i>Desig de xocolata</i> és una novel·la tan deliciosa com la xocolata que l'amara.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTrQmdpZfjhJmTkbfotnfEcRMflsmh2Wl3BdohGJiK3dhtn_5q8RlWmO3yEdJrX_uVn0USDqQJ1CPorXqL1ehyphenhyphen5YuzQsU_OdM1kElC992Q9Mq3R3x_PcQoaCv6RCmBZGaalyYlNz-5wj_e/s1600/2014_1_30_dlfn2Zs2dNdOihE2AvMmV3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTrQmdpZfjhJmTkbfotnfEcRMflsmh2Wl3BdohGJiK3dhtn_5q8RlWmO3yEdJrX_uVn0USDqQJ1CPorXqL1ehyphenhyphen5YuzQsU_OdM1kElC992Q9Mq3R3x_PcQoaCv6RCmBZGaalyYlNz-5wj_e/s1600/2014_1_30_dlfn2Zs2dNdOihE2AvMmV3.jpg" height="265" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-26911658092159329102015-01-19T18:27:00.001+01:002015-01-19T18:27:13.877+01:00La isla mínima<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Alberto Rodríguez</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP-HtMvfRU2QwdNgbNkCaCg7sGZdKQ6-O8cSXjiQSjYjhSljGo2Tbq-D1ddN9_I91gyh8Zr5zkleLHZc5jt_UAfdE-oEeRGtvDDx4vhBUH02eEK5k_Ilty87RfWcw1nUNkvqMrA3GfikeE/s1600/La_isla_m_nima_Alberto_Rodr_guez_Cartel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP-HtMvfRU2QwdNgbNkCaCg7sGZdKQ6-O8cSXjiQSjYjhSljGo2Tbq-D1ddN9_I91gyh8Zr5zkleLHZc5jt_UAfdE-oEeRGtvDDx4vhBUH02eEK5k_Ilty87RfWcw1nUNkvqMrA3GfikeE/s1600/La_isla_m_nima_Alberto_Rodr_guez_Cartel.jpg" height="400" width="278" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Juan i Pedro són dos policies de Madrid que es desplacen fins la zona dels aiguamolls del Guadalquivir per investigar la desaparició de dues noies joves.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>La isla mínima</i> és un magnífic <i>thriller</i> que té el se punt mes fort en l'atmosfera que sap crear. Una atmósfera que es basa en les dues coordenadas d'espai i temps. L'espai és la zona dels aiguamolls del Guadalquivir, un espai d'aigua i terra, d'impossible cartografia i de camins laberíntics, un espai presidit per l'aigua, l'arròs i el canyissar, un espai asfixiant, on hi manca l'aire i d'on és gairebé impossible sortir. El temps és l'any 80, amb la presència constant del franquisme mai enterrat, en una societat tancada i presidida pels silencis, el clientelisme, el caciquisme, la misèria i la manca de cap horitzó vital. La combinació d'aquests dos eixos produeix a l'espectador, alhora que a la parella protagonista, la sensació d'haver anat a raure en un món inversemblant i on el més difícil és trobar algun desxifrador del codi pel qual es regeix aquella societat.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXbSwBhb7_b0ca39vTSd0xXQEE11NIJSO3OVSPf1MJh5mdp704LMsOcenLgykUJ1PHgGNshSDDE5Ukqnf8y9Q3uPEyqQ98mzpy2WkvM_1U6GHlBIvCrrfWbeoNyA9-A6085lbMLb4zimyO/s1600/1904635.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXbSwBhb7_b0ca39vTSd0xXQEE11NIJSO3OVSPf1MJh5mdp704LMsOcenLgykUJ1PHgGNshSDDE5Ukqnf8y9Q3uPEyqQ98mzpy2WkvM_1U6GHlBIvCrrfWbeoNyA9-A6085lbMLb4zimyO/s1600/1904635.jpg" height="278" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Per la similitud geogràfica i per la parella protagonista i la seva relació antagònica i alhora complementària, és impossible no pensar en <i>True Detective</i>, tot i que el pobre Alberto Rodríguez s'ha fet un fart d'explicar que la seva pel·lícula va néixer abans que la sèrie nordamericana. Però clar, la indústria d'un lloc i de l'altre i el seu impacte global no tenen res a veure. Ben interpretada, molt ben ambientada i molt ben fotografiada. Vaja, una pel·lícula excel·lent. I un especial esment a les extraordinàries imatges zenitals, d'una intrigant bellesa.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/Q9w1ikDjveI?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></span></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-12597610507319778092015-01-11T18:35:00.001+01:002015-01-11T18:35:39.362+01:00El Senyor dels anells/ The Lord of the Rings<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Howard Shore</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Dir. Shih Hung Young</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">L'Auditori</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaGKEEnjzbFBCdEZk99Ub4O2You1TP2kpR8JL38SY8yXiESRufy8NCquUPavjzI0g-SezzsD81XyrazXveg4vgDzJ43nwUkGXe8C7OoeKJx3u5u4entciSVSIW84pAFSCFSdKayyBl2jtb/s1600/LOTR-FOTR_quad_final-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaGKEEnjzbFBCdEZk99Ub4O2You1TP2kpR8JL38SY8yXiESRufy8NCquUPavjzI0g-SezzsD81XyrazXveg4vgDzJ43nwUkGXe8C7OoeKJx3u5u4entciSVSIW84pAFSCFSdKayyBl2jtb/s1600/LOTR-FOTR_quad_final-1.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">No, no es tracta de comentar ni el llibre ni la pel·lícula, sinó del concert de la banda sonora d'aquesta, interpretada per l'OBC a l'Auditori, tot acompanyant la projecció del film. Ja havíem viscut l'experiència de posar música al Maquinista de la General, de Buster Keaton, i fa poc Pegasus va fer el mateix amb Berlín, simfonia d'uan gran ciutat, de Ruttman. </span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En aquesta ocasió es tracta d'una gran obra simfònica al servei d'una trilogia de dimensions colossals. Una banda sonora d'un fort caràcter èpic, però plena de matisos segons les escenes s'esdevinguin en un indret o un altre: així tenim tons bucòlics, d'aire cèltic, quan els fets passen a La Comarca, o forts obstinats rítmics amb mètrica d'amalgama quan ens endinsem a les mines d'Ísengard. La partitura adquireix un fort protagonisme, i subratlla amb contundència les imatges. Es tracta d'una gran partitura contemporània, però que s'inscriu dins d'uns paràmetres tonals i de música descriptiva que la posa a l'abast d'un públic molt ampli, malgrat la seva complexitat. A més, és plena de leitmotivs que ajuden a situar en cada moment on i qui protagonitza aquell fragment. El desplegament instrumental que li cal és enorme, amb especial esment de la secció de percussió i de la massa coral, composta per un cor mixte i un cor de veus blanques, a més de dues solistes. Tot plegat, espectacular. A més, es tracta d'una obra d'una durada considerable ja que, de les tres hores de pel·lícula, gairebé totes tenen acompanyament musical.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIFpmhEFsMX8bf1YOZxUf-I7wjWMDvy88MNxMB6DVRdBvKT1U3GUsa_9ZlwTgzXhuMoMlm36P7T7taTz4hzZdL57uaCujL8ho92LmkXBrtiT37daO6BGrSPOo8esnzOYKd2byDsupWaLqR/s1600/Sean-in-LOTR-The-Fellowship-of-the-Ring-sean-bean-22893425-500-281.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIFpmhEFsMX8bf1YOZxUf-I7wjWMDvy88MNxMB6DVRdBvKT1U3GUsa_9ZlwTgzXhuMoMlm36P7T7taTz4hzZdL57uaCujL8ho92LmkXBrtiT37daO6BGrSPOo8esnzOYKd2byDsupWaLqR/s1600/Sean-in-LOTR-The-Fellowship-of-the-Ring-sean-bean-22893425-500-281.jpg" height="223" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">L'experiència viscuda a l'Auditori és molt bona; l'orquestra i els cors funcionen a la perfecció i es sincronitzen com un rellotge amb les imatges. A més, una proposta d'aquest tipus permet acostar a un espectacle de música simfònica a un públic que no el sol tenir a l'agenda. Ja fa anys que, per acostar públic a la música simfònica, l'Auditori programava música de cinema, convidant els més prestigiosos autors a dirigir l'OBC. Però l'experiència d'afegir-hi la projecció de la pel·lícula va més enllà. I des de l'Auditori ens prometen futures experiències semblants.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Yxk2S5QvehFE424gROMZAYG5T0XsIx0TUNAXgda_j1qFdSszmybuJfmTTfx0PaUqwMY5dvp9XuiswWrRpQercOfrfrd6WhkEUgJ97nuQLhm2QAFWrmhEonaH_70uu8JC6gayY_3E3CtK/s1600/IMG_0403.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Yxk2S5QvehFE424gROMZAYG5T0XsIx0TUNAXgda_j1qFdSszmybuJfmTTfx0PaUqwMY5dvp9XuiswWrRpQercOfrfrd6WhkEUgJ97nuQLhm2QAFWrmhEonaH_70uu8JC6gayY_3E3CtK/s1600/IMG_0403.JPG" height="300" width="400" /></span></a></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-64520102509345142262015-01-04T11:50:00.002+01:002015-01-04T11:50:15.209+01:00Terra Baixa<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Angel Guimerà</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Dir. Pau Miró</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcEpb60P0e7iFrK-d0iA9707QALF6R7ve05XiIIByQDP8J3p4L_sWP_TDRVH07sUvTs4SBmR2bUBPw7RO6vq-e1hY_b5kYwsbQPs60ELI4ioc0gefVhbHBDH0A4BWa8uZ6xWV67tkVOAJX/s1600/TEATRE_BARCELONA-Terra_baixa-BORRAS.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcEpb60P0e7iFrK-d0iA9707QALF6R7ve05XiIIByQDP8J3p4L_sWP_TDRVH07sUvTs4SBmR2bUBPw7RO6vq-e1hY_b5kYwsbQPs60ELI4ioc0gefVhbHBDH0A4BWa8uZ6xWV67tkVOAJX/s1600/TEATRE_BARCELONA-Terra_baixa-BORRAS.png" height="400" width="282" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Revisitació del drama clàssic d'Àngel Guimerà, de la mà d'en Lluís Homar, que interpreta ell sol els quatre papers principals de l'obra.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">No em posaré jo ara aquí a disertar sobre l'obra de Guimerà; recordar només el paper simbòlic d'enfrontament entre el costat fosc i corrupte, ple d'engany i males intencions, representat per la "terra baixa", en contrast amb el costat lluminós, pur i innocent representat per la muntanya, allà on el torb i la tramuntana fan lliure el qui s'hi està.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRjIDvyG1QA7VD4UEVuzTwMAz2JyhN51lyPIMUsES6ZNXjww_-Hiu_1h1xDeZkMVU0C8zRg1UwJLSHMPsPAjqn8O1cWxVt97XZuBS20hFTUMZ6yo2NxqFE1NyT2mz47RACe5kuAQx13RDG/s1600/1416579150_751615_1416579467_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRjIDvyG1QA7VD4UEVuzTwMAz2JyhN51lyPIMUsES6ZNXjww_-Hiu_1h1xDeZkMVU0C8zRg1UwJLSHMPsPAjqn8O1cWxVt97XZuBS20hFTUMZ6yo2NxqFE1NyT2mz47RACe5kuAQx13RDG/s1600/1416579150_751615_1416579467_noticia_normal.jpg" height="266" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">He dit revisitació perquè no és una relectura. Pau Miró i Lluís Homar es mantenen fidels al text original; això sí, el despullen de brancatge i en deixen només el tronc principal, la qual cosa permet a Homar passar pels quatre personatges a qui dóna veu -la Nuri, la Marta, en Sebastià i en Manelic- sense haver d'agafar viaranys laterals accessoris. Va de pet al tronc de l'obra. He dir quatre personatges, perquè malgrat hi hagi un sol actor, no es tracta d'un monòleg. Lluís Homar salta de l'un a l'altre de vegades canviant de situació a l'escenari, de vegades a través d'un objecte i de vegades senzillament amb un lleu canvi en l'expressió de la cara i en la inflexió de la veu. Un autèntic recital interpretatiu que dóna en tot moment la sensació de que l'actor es troba comodíssim dalt de l'escenari fent el que fa. I li surt rodó. Com deia encertadament <a href="http://www.nuvol.com/critica/homar-ha-mort-el-teiatru/">Bernat Puigtobella a Núvol</a>, Homar no <i>homareja</i> ni fa <i>teiatru</i>; Homar ha mort el <i>teiatru</i>, en la recuperació del potencial poètic d'un text que, així despullat de tot l'acompanyament de centre parroquial -amb tots els respectes- mostra una força enorme.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9FsQLICHZQO9_HLdpVD1IBZ1ZJU1ydV2d40vzghXnu_WHtkPdLn-ANLSkvTZAtyo1msJXsGGy95tfJAMy8PWV3dw3HE9KwKoo90o4yjoM8Gl4XiWSThEVSZFW5QdlgaGzN1HrYlB12sdG/s1600/lluis-homar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9FsQLICHZQO9_HLdpVD1IBZ1ZJU1ydV2d40vzghXnu_WHtkPdLn-ANLSkvTZAtyo1msJXsGGy95tfJAMy8PWV3dw3HE9KwKoo90o4yjoM8Gl4XiWSThEVSZFW5QdlgaGzN1HrYlB12sdG/s1600/lluis-homar.jpg" height="240" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La força d'un text que, per no interferir, es mou també en el terreny de l'austeritat en el muntatge escenogràfic que amb una cortina en té prou per emmarcar els tres actes -no m'agrada la il·luminació del primer: massa fredor de florescent- i amb alguns tocs de so, de vegades sons indefinits i d'altres amb la veu de la Sílvia Pérez Cruz cantant, tot, però, molt minimal.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Alguna pega? Doncs sí: jo li trobo a faltar, encara que només sigui com a homenatge al muntatge d'en Puigserver del 90, més contundència en el crit final. No ha mort el llop? Doncs que ho digui ben fort, cony!</span>Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-35026263683681943202014-12-07T20:44:00.003+01:002014-12-07T20:44:43.491+01:00Interstellar<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Christopher Nolan</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-5oWzYD7mbT2068R87y6r14b5RtmC5MmJJsZIV5gyrd1a1QWprfIlc-7AWZw5rPnJHN_h_tABAHLi8dzfU6g13fq8bdG_JWSzRWLXUg8uAwx0YB0YLhcj592U5sX-vSKXyyywj0_i_lPH/s1600/Interstellar-Main-One-Sheet-QUAD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-5oWzYD7mbT2068R87y6r14b5RtmC5MmJJsZIV5gyrd1a1QWprfIlc-7AWZw5rPnJHN_h_tABAHLi8dzfU6g13fq8bdG_JWSzRWLXUg8uAwx0YB0YLhcj592U5sX-vSKXyyywj0_i_lPH/s1600/Interstellar-Main-One-Sheet-QUAD.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El planeta terra es troba amenaçat per violentes tempestes de pols i per plagues que acaben amb els conreus. La NASA envia naus a explorar més enllà de la galàxia per tal de trobar algun planeta on sigui possible reprendre la vida humana.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Quan Christopher Nolan s'hi posa, no s'hi posa per poc. Faci una pel·lícula sobre Batman o una de ciència ficció sempre busca llençar un missatge trascendent, explorar les contradicciones filosòfiques i morals que el tema li aporta. Se'n sortirà mes o menys, però ho intenta. Jo crec que, a Interstellar, se'n surt més que menys. Només té un problema i és que, com tots els novel·listes nordamericans que porten anys intentant escriure <i>La Gran Novel·la Nordamericana</i>, Nolan cerca fer <i>La Gran Pel·lícula Definitiva Que Ho Expliqui Tot,</i> i en aquest intent toca tants temes que es crea un inevitable desequilibri entre el resultat de cadascun d'ells. Tot i així, probablement a <i>Interstellar</i> és on millor se n'ha sortit. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfNYSdmPt7l-7nUw_b4UYCDmIuGTjEzlATxwqs-JRLjNWE1m2TqSq_27s3jGH-kbl7UuK2mTXPZfb7xQknSv0PhNqmhxeypb0SKmTaizhePA9ZO3SbovBR8xg9nenbicx6qN08WoKFM9gi/s1600/interstellar_a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfNYSdmPt7l-7nUw_b4UYCDmIuGTjEzlATxwqs-JRLjNWE1m2TqSq_27s3jGH-kbl7UuK2mTXPZfb7xQknSv0PhNqmhxeypb0SKmTaizhePA9ZO3SbovBR8xg9nenbicx6qN08WoKFM9gi/s1600/interstellar_a.jpg" height="225" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Es podria pensar que el leitmotiv d'<i>Interstellar</i> és el de la paradoxa temporal que la Relativitat i les més recents teories de la Física Quàntica posen sobre la taula (<i>"sóc físic: no temo la mort; temo el temps"</i>, diu un dels personatges); però també, en un pla molt més proper, es pot adduir que el tema principal de la pel·lícula sigui el de les relacions entre un pare i la seva filla (<i>"els pares estem aquí per construir records pels nostres fills"</i>, diu un altre personatge). O, potser, sobre el bé individual enfrontat al col·lectiu. O potser es tracta només d'una pel·lícula d'aventures, aventures, això sí, més properes a Conrad que a Verne. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5aHccvzycVV895dhHG6LUP4dvYTNPCRJFFHY4TopjU2cNjJ5ciQFYa3-ZkrRdbruMEUkIRuqLbKCh-v4Rjpw7Uu4nglyYyFkki-rym_8U-LjSBuAVUb1hxGf1V-77MkMcjhbnPqifadaC/s1600/-ef118340-ea83-469a-bf9e-58800b56e569.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5aHccvzycVV895dhHG6LUP4dvYTNPCRJFFHY4TopjU2cNjJ5ciQFYa3-ZkrRdbruMEUkIRuqLbKCh-v4Rjpw7Uu4nglyYyFkki-rym_8U-LjSBuAVUb1hxGf1V-77MkMcjhbnPqifadaC/s1600/-ef118340-ea83-469a-bf9e-58800b56e569.jpg" height="225" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En qualsevol cas, és una llarguíssima pel·lícula a la qual no li fa por ser lenta i reflexiva quan li cal, evitant el recurs trepidant que sí que utilitza en una segona part que ho exigeix, per arribar a un final en el qual l'habitació blanca de <i>2001</i> es converteix en el darrere d'una biblioteca. Magnífic espectacle visual, i unes interpretacions igualment magnífiques, amb un Matthew McConaughey a qui ja li ha quedat la cara -i la veu, quina veu!- de <i>True Detective</i>, encapçalant un repartiment on tothom brilla a una gran alçada.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/0vxOhd4qlnA?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-58932448072614981922014-11-21T19:27:00.003+01:002014-11-21T19:29:47.674+01:00El periodista deportivo/ The sportswriter<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Richard Ford</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIbReuTL9ZIXumWx11Ac-3U_DVRHd6TSivI7cfIsaDHY89jzOBUnhlMIS-mg3mrgKaCZqLNw-y-D4ERk0q7-U2Vz99QvAnHUCqKM71K5YHdboHUC2ConL7NJA9Yepk9rbNDI8UZPOlDPzu/s1600/th.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIbReuTL9ZIXumWx11Ac-3U_DVRHd6TSivI7cfIsaDHY89jzOBUnhlMIS-mg3mrgKaCZqLNw-y-D4ERk0q7-U2Vz99QvAnHUCqKM71K5YHdboHUC2ConL7NJA9Yepk9rbNDI8UZPOlDPzu/s1600/th.jpg" height="400" width="250" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>El periodista deportivo</i> és la primera de les tres noveles dedicades a Frank Bascombe, un ex-aspirant a escriptor que després de renunciar a la literatura fa, com indica el títol de la novel·la, de periodista esportiu (a la tercera novel·la de la sèrie, <i>Acció de Gràcies</i>, el trobem fent d'agent immobiliari).</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Richard Ford deu ser l'escriptor més existencialista de tots els novel·listes actuals <i>("en la mayoria de los casos, todos podríamos ser otro")</i>; encara que sigui un periodista esportiu <i>("lo único que pido es participar fugazmente en las vidas de otros, hablar con una voz llana y sincera, no tomarme a mi mismo demasiado en serio, y luego distanciarme. Porque, al fin y al cabo, una cosa es escribir de deportes y otra cosa muy distinta es vivir la vida")</i>, no deixa de sentirse com l'escritor que, en realitat, és. I ho deixa ben clar: <i>"Los escritores, todos los escritores, necesitan pertenecer a algún sitio. Solo que los escritores de verdad, desgraciadamente, son socios de un club de un solo miembro"</i>. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8P0V3a9szW5N4Io1ZCsP225Wqi2o2UpegpFblFcVASieXX5mZip3iA61tZJSytXBYVFKJoMQaWT8VChVzBimE9RguhAHLhATkuzTq_Ywa5sDkkUYq7QnNa2OFYXO7devSTCt2RYeWUPcC/s1600/d6af9896-bb89-39de-8c9b-1f79e5d28a62.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8P0V3a9szW5N4Io1ZCsP225Wqi2o2UpegpFblFcVASieXX5mZip3iA61tZJSytXBYVFKJoMQaWT8VChVzBimE9RguhAHLhATkuzTq_Ywa5sDkkUYq7QnNa2OFYXO7devSTCt2RYeWUPcC/s1600/d6af9896-bb89-39de-8c9b-1f79e5d28a62.jpg" height="310" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Bascombe té una mirada al món que podria semblar resignada però que, en realitat, obvia -o ho pretèn- el passat <i>("para mi, no hay esperanza a menos que olvidemos las cosas que han pasado y que se han dicho") </i>i no planteja cap interès en el futur, convençut que aquest és imprevisible i atzarós, i que no paga la pena amoinar-s'hi <i>("en la vida no hay temas trascendentales. Las cosas suceden, y luego se acaban, y eso es todo")</i>. El que passa és que, a més, tot s'esdevé en un context social, i cultural , hiper-individualista, <i>("No llames. La amistad es una mentira de la vida. No llames"), </i>enmig d'un Nova Jersey creuada per autopistes i plena de ciutats de vacances abocades al mar. </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">Colpit per la mort prematura del seu fill, en Frank va d'un costat a l'altre com podria anar-hi una bola de pinball. Res a fer, res a pensar, només ara i aquí. </span><i style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span style="font-size: large;">("La tristeza, la verdadera tristeza es relativamente breve, pero el duelo puede ser muy largo").</span></i><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">Aquesta primera novel·la de la sèrie no té, a diferència de la tercera, el punt de sentit de l'humor que faria més païble el llarg discurs sobre la soledat que, en el fons, és. Fins es podria arribar a pensar que es tracta d'un llarg elogi de la mediocritat, i sense cap esperança. Fins i tot en alguns moments pot semblar que tingui la visió reaccionària que associem al seu origen al sureny Mississipi. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj94RMSU_XW3IvJ2zT6xK8Cg25kvZXHBP4xVCLskCjkv_JhZqd0jSchr5wAnkb8T1VDtmdv7o11xoAXnfXz9FXTM5eBFwwlJoA8h8kMTlJ8q-e3n2U0dypdW9Lm3sMtOQzxzwKd-EACOU58/s1600/daniel_main_2261678b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj94RMSU_XW3IvJ2zT6xK8Cg25kvZXHBP4xVCLskCjkv_JhZqd0jSchr5wAnkb8T1VDtmdv7o11xoAXnfXz9FXTM5eBFwwlJoA8h8kMTlJ8q-e3n2U0dypdW9Lm3sMtOQzxzwKd-EACOU58/s1600/daniel_main_2261678b.jpg" height="250" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span>Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-54168224350410814662014-11-17T18:51:00.001+01:002014-11-17T18:51:57.672+01:00La sal de la tierra/ The salt of the earth<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Wim Wenders, Juliano Ribeiro Salgado</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHWE1APXIaEVhuy0Xe11XEhGoprb8gVf-cS-gMOMlaFpb-tlDN_WkgMy9IbrObQRovn1bkuSDb5no4YI2wnFTkM0dOoi0linVYFMqXr-KOfTXqtfnT7sG175OR-6vI5RyUbI-iKo93HMFh/s1600/la-sal-de-la-tierra-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHWE1APXIaEVhuy0Xe11XEhGoprb8gVf-cS-gMOMlaFpb-tlDN_WkgMy9IbrObQRovn1bkuSDb5no4YI2wnFTkM0dOoi0linVYFMqXr-KOfTXqtfnT7sG175OR-6vI5RyUbI-iKo93HMFh/s1600/la-sal-de-la-tierra-1.jpg" height="400" width="278" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>La sal de la tierra</i> és un documental que refà la trajectòria del fotògraf brasiler Sebastiao Salgado. Des del moment en què la seva dona Lélia va comprar una càmera de fotografiar i ell va començar a jugar-hi, fins l'actualitat, en què es pot considerar un dels grans de fotografia mundial. Wim Wenders ens demostra com n'és de gran, com a documentalista, i sap extreure el fil del pensament de Salgado sense fer nosa en cap moment, cedint-li tot el protagonisme, en un crescendo emocional que fa que l'espectador empatitzi totalment amb el fotògraf. Imatges fixes i fragments de documentals filmats pel fill de Salgado, Juliano, que comparteix l'autoria del documental amb Wenders, s'intercalen amb la imatge del propi fotògraf adreçant-se a l'espectador mentre, amb veu serena, explica les circumstàncies de cada fotografia i les reflexions que aquestes circumstàncies li provocaren. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhja91gU5tQ6ds9Ms5IxIJw0g2Bd1Ac_HtFdr1f6uz8d5AjSqXm4mUKO8OJnF-STE2Attn8p_2khQM7F1EY3HpB8ZAx_zYTcgRDYrY5M9LXK-zbtwUi8jh57iORrlCVXWHw8ckAmJYX9OkH/s1600/pin.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhja91gU5tQ6ds9Ms5IxIJw0g2Bd1Ac_HtFdr1f6uz8d5AjSqXm4mUKO8OJnF-STE2Attn8p_2khQM7F1EY3HpB8ZAx_zYTcgRDYrY5M9LXK-zbtwUi8jh57iORrlCVXWHw8ckAmJYX9OkH/s1600/pin.png" height="267" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Salgado no és fotoperiodista, sinó fotògraf de projectes llargs. Per treballar es submergeix en el món que vol retratar fins que, d'alguna manera, la fotografia apareix davant seu. Això no obstant no el fa defugir el que sobtadament li apareix al davant, i és capaç de recórrer els cent cinquanta quilòmetres de mort que el separen de Kigali per documentar l'horror. Un horror que el va portar a renegar de la humanitat i a renunciar a la fotografia, fins que un projecte més esperançador, <i>Gènesi</i>, el va dur altre cop a voltar món amb la càmera a les espatlles. Un projecte, <i>Gènesi</i>, que encara s'és a temps de gaudir a Caixafòrum. Documental i exposició, una porta sublim al món de Salgado.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/Va-u4Y5gqoI?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-56936594503318389602014-11-08T16:11:00.002+01:002014-11-08T16:11:42.742+01:00Gènesi<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sebasti%C3%A3o_Salgado"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Sebastiao Salgado</span></a><br />
<a href="http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona_ca.html"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Caixafòrum</span></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ8Uz1Jdbk_N59JUMjmlizfQ0bZyvEg810TJg23oJAQMsRMoMZVG48egrdp0jV2i66_CxRCPWvE5OPo8zo6I8eXVsAFlf4aGLlqw9eEg9IbTpRW6e1qO4dDecQCE31tP4orsdKVUntql24/s1600/looking-for-ars-mundi-fotografia-exposiciones-sebastiao-salgado-genesis-libro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ8Uz1Jdbk_N59JUMjmlizfQ0bZyvEg810TJg23oJAQMsRMoMZVG48egrdp0jV2i66_CxRCPWvE5OPo8zo6I8eXVsAFlf4aGLlqw9eEg9IbTpRW6e1qO4dDecQCE31tP4orsdKVUntql24/s1600/looking-for-ars-mundi-fotografia-exposiciones-sebastiao-salgado-genesis-libro.jpg" height="270" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Quan pensem en el treball de Sebastiao Salgado el primer que ens ve al cap són imatges que es refereixen a l'explotació del treball humà i dels recursos naturals. <i>Gènesi</i>, en canvi, recull un treball durant els quals Salgado ha volgut documentar aquells espais naturals que encara resten al planeta i la vida dels grups humans que d'una manera harmònica hi viuen des de fa segles, lluny de la barbàrie modernitzadora. En aquest sentit no és tant un treball de denúncia en la línia d'aquells als quals ens té acostumats, com una mirada d'advertència sobre la necessitat de preservar allò que encara queda sense pervertir.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwwm-SMaC74iRKmHVt_RSiZulcxPM7ySGQYcRHrNNxSW4ii0WEoZJm4OPPCD30HsWP5FuFrJiQV6CNV-JycMzL0HyNpPlSBvb9VNc4XBGT4RJTvjNmQU2S-DDDfiJo-G1PRJTOdm4qeIih/s1600/page_su_salgado_genesis_03_1304111857_id_617823.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwwm-SMaC74iRKmHVt_RSiZulcxPM7ySGQYcRHrNNxSW4ii0WEoZJm4OPPCD30HsWP5FuFrJiQV6CNV-JycMzL0HyNpPlSBvb9VNc4XBGT4RJTvjNmQU2S-DDDfiJo-G1PRJTOdm4qeIih/s1600/page_su_salgado_genesis_03_1304111857_id_617823.jpg" height="292" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Quan era petit i, sobretot, quan estava malalt per la grip o les angines, m'encantava estar-me al llit i mirar uns àlbums de cromos -no sé si de xocolates Ametller o de la Nestlé- en que la temàtica era sempre sobre llocs exòtics, tribus d'aquelles que es travessen el nas amb un os i ocells pintats de colors increïbles. En certa mesura el treball de Salgado representa també un viatge a aquests àlbums d'infantesa: el viatge comença per les gèlides aigües antàrtiques i acaba a les selves amazòniques, passant per tot Àfrica, pel gran nord glaçat i trepitjant les terres de Papua, les Galàpagos i Madagascar.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjKExlTxTHxpWV_WxLBiHJqOKYWUH4m9zjFc4dF5X-Qs37hfHKJ1dWPkPBuWyUeG0fpXgSgtqwbD-MWKC8-OPaTPR1VmeH68y26q7VLS17xf7Ji3CWvhamdd9Bwave8uZV8k1J0N1a-Zkp/s1600/sebastiao-salgado-genesis-penguins.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjKExlTxTHxpWV_WxLBiHJqOKYWUH4m9zjFc4dF5X-Qs37hfHKJ1dWPkPBuWyUeG0fpXgSgtqwbD-MWKC8-OPaTPR1VmeH68y26q7VLS17xf7Ji3CWvhamdd9Bwave8uZV8k1J0N1a-Zkp/s1600/sebastiao-salgado-genesis-penguins.jpg" height="292" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En el seu llarg viatge Salgado utilitza el blanc i negre saturat que el caracteritza, jugant sempre amb el contrast i utilitzant òptiques mitjanes o grans angulars. Imatges d'una gran nitidesa en que fa tot un mestratge del que és el treball de composició i el treball sobre ritmes i textures. Salgado, a més, toca tots els pals del reportatge geogràfic: va des del paisatge fins als plans de detall, sense oblidar el retrat. A més, en un vessant que no li coneixia, se'ns mostra com un excel·lent fotògraf naturalista, amb imatges de la fauna salvatge d'una gran bellesa.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Coincidint amb la pel·lícula que sobre la seva obra s'acaba d'estrenar, l'exposició de Caixafòrum se'ns revela com una visita imprescindible per veure el treball d'un dels grans mestres de la fotografia.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDbqlsrgHTL9YJHk7BBT6CKBGv7EJaFQ8fqX9_dBEc85aW2gtfxXdY3NzcIbbsJ-ptUhKTKOuYSBIpDUCYeLYiNacbRJwTr6K8msHShKgPQ7s7-nYpkKqfLR_S0xonirOUKtMnm0vnlQ3R/s1600/teaser_su_salgado_genesis_top_1304121414_id_681884.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDbqlsrgHTL9YJHk7BBT6CKBGv7EJaFQ8fqX9_dBEc85aW2gtfxXdY3NzcIbbsJ-ptUhKTKOuYSBIpDUCYeLYiNacbRJwTr6K8msHShKgPQ7s7-nYpkKqfLR_S0xonirOUKtMnm0vnlQ3R/s1600/teaser_su_salgado_genesis_top_1304121414_id_681884.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-45940996246720035882014-10-26T10:32:00.002+01:002014-10-26T10:32:44.639+01:00Relatos salvajes<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Damián Szifrón</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL2V5_t-YKHvkztYLx4PC7vLTuQ1upweFCzk3-rq9HnGw0IbpzcfpFpFyKic5-_ZViQwmsxxc_FDKsrsbn5nqwmXL5-hBt_na1G_pgBzbCFjk9eJxgM4Rk3VfDK-XqGZo1-CPMt7bx7cAQ/s1600/Relatos_salvajes-102488639-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL2V5_t-YKHvkztYLx4PC7vLTuQ1upweFCzk3-rq9HnGw0IbpzcfpFpFyKic5-_ZViQwmsxxc_FDKsrsbn5nqwmXL5-hBt_na1G_pgBzbCFjk9eJxgM4Rk3VfDK-XqGZo1-CPMt7bx7cAQ/s1600/Relatos_salvajes-102488639-large.jpg" height="400" width="285" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Sis històries sense cap connexió entre elles se succeeixen en aquesta pel·lícula; sis històries, sis contes breus, en la millor tradició contista argentina. Un viatge en avió, una venjança amb mata-rates, una picabaralla entre conductors, una grua que s'enduu el cotxe, un accident a mitja nit i un casament. Aquests són es diferents escenaris, i es fa difícil destacar-ne cap, perquè totes les històries són boníssimes, amb un sentit de l'humor que de vegades frega el surrealisme i d'altres s'interna en el gore.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0MobhA6sNiaQd6UZxPs22a_4rymbZTXTZafMTjKuTZncRxwxuw3usEFWXSv2Psr8tYI-QWH0JaGgg1XZC8fKT0U0dnRuRJ9rRZGo6v8D5vR0Iq9RjUGZNl8LeD3DXcNvEu14hQj5BH3Kh/s1600/Relatos-salvajes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0MobhA6sNiaQd6UZxPs22a_4rymbZTXTZafMTjKuTZncRxwxuw3usEFWXSv2Psr8tYI-QWH0JaGgg1XZC8fKT0U0dnRuRJ9rRZGo6v8D5vR0Iq9RjUGZNl8LeD3DXcNvEu14hQj5BH3Kh/s1600/Relatos-salvajes.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Sis històries el denominador comú de les quals és la pèrdua del control: tot d'una allò que discorre de manera rutinària, fins i tot plaent, agafa una velocitat de vertígen i uns viaranys de malson. No tenen desperdici -tot i que escurçar-les un parell o tres de minuts no els faria cap mal- i tenen, a més, una virtut essencial: l'autor les sap acabar, i ho fa de manera gens previsible, la qual cosa acaba d'arrodonir la bona sensació que es té del relat. Per l'espectador d'aquí, a més, un alicient afegit (almenys per a mi) és gaudir del castellà argentí, amb totes les floritures retòriques i els modismes que li són propis. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/wKLRjuZiUis?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-19357194749889256062014-10-22T20:43:00.001+02:002014-10-22T20:43:19.325+02:00Happy Valley<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Sally Wainwright</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7fLfHSNFqX7UH48zsqNlXY8Vy_hMpq17qhEnoZXsxhjAnjRPgH0LqZ9yIZiwnlPeqk05lzuoqTtIaOecthe1W01YaCeOyP_IFy8N0lePmqS_Cj5KPdcJi0ExvKxdc64Hwl7aBUX2U35Z9/s1600/happy.valley.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7fLfHSNFqX7UH48zsqNlXY8Vy_hMpq17qhEnoZXsxhjAnjRPgH0LqZ9yIZiwnlPeqk05lzuoqTtIaOecthe1W01YaCeOyP_IFy8N0lePmqS_Cj5KPdcJi0ExvKxdc64Hwl7aBUX2U35Z9/s1600/happy.valley.jpg" height="223" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La Catherine és una sergent de policía que s'ha d'encarregar de resoldre el segrest de la filla d'un important industrial de la zona.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El <i>valley</i> del títol té tots els ingredients per tal de ser tan <i>happy</i> com promet: suaus turons coberts per verds prats, travessats per bucòlics rierols que, de tant en tant, són creuats per un medieval pont de pedra. Però al damunt d'aquest escenari s'hi ha desenvolupat una humanització industrialitzada que provoca un gest de rebuig a l'espectador; tots els qui coneixeu una mica el País Basc us heu trobat, segur, amb alguna d'aquelles meravelloses valls en les quals s'alça, tot d'una, un esgarrifós conjunt de blocs de pisos destinats a encabir la mà d'obra necessària per fer funcionar les fàbriques. Doncs el mateix, però a Anglaterra. I el que és pitjor, no es tracta d'un paisatge industrial, sinó post-industrial, amb el que això comporta d'atur, marginació i drogues. </span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En aquest paisatge es desenvolupa la trama d'aquesta sèrie britànica -dic britànica com a sinònim de pulcritud i qualitat- que, si l'hagués de signar un director de cinema, segur que un dels noms que apareixerien seria el de Ken Loach.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSLGAmqjOFj99V3I1xIjZu3FKpR5CCGs_1DsYNIjm4RWhAIQ5tx0lKmMk5uHwjjzFfMYBMbrFodUFQfNKcJErO44R1J4XFIW236VzTFAfetRqntOyZnanCkjWnKZgG43JKfdoN-yWWB30K/s1600/5935997-low-happy-valley1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSLGAmqjOFj99V3I1xIjZu3FKpR5CCGs_1DsYNIjm4RWhAIQ5tx0lKmMk5uHwjjzFfMYBMbrFodUFQfNKcJErO44R1J4XFIW236VzTFAfetRqntOyZnanCkjWnKZgG43JKfdoN-yWWB30K/s1600/5935997-low-happy-valley1.jpg" height="266" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Personatges complexos, plens de matisos, que sobreviuen com poden a les seves misèries i al seu passat, personatges reals, propers, en una història ben travada i que té la mesura justa (només sis capítols). Uns personatges complexos que es mouen en una societat també complexa, que no amaga les seves febleses. A diferència de sèries com <i>Broadchurch</i>, en que la història grata sota un idílic entorn natural i humà, aquí les misèries són evidents, estan a la vista. La realització és, com ja he dit, d'una extrema pulcritud. Cada capítol, a més, és una lliçó magistral d'interpretació, també en la més pura tradició britànica. Fa de mal dir posar-ne algun per davant dels altres però, sisplau, fixeu-vos en Steve Pemberton en el paper de Kevin. Uns sèrie desconeguda i per descobrir.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaXvhyryDk131YUIRBDocpKVdnPkm3o-If0uiGsZ_9Pzn_r4mX3dTxVH3UeYYupibpZFnjBdhRVpOlVCq59fPzHTfwIycmLNUuMCNhnj33B0vfhcL9Ygbx38hQ9LPoLehpiakyL_BIUQX_/s1600/pZv_LJ9TfUHkq2TSSoiyPIZ-bVc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaXvhyryDk131YUIRBDocpKVdnPkm3o-If0uiGsZ_9Pzn_r4mX3dTxVH3UeYYupibpZFnjBdhRVpOlVCq59fPzHTfwIycmLNUuMCNhnj33B0vfhcL9Ygbx38hQ9LPoLehpiakyL_BIUQX_/s1600/pZv_LJ9TfUHkq2TSSoiyPIZ-bVc.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-84803428371447702622014-10-13T19:44:00.002+02:002014-10-13T19:44:34.894+02:00Boyhood<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Richard Linklater</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdO-KR8Bb8Gt7gbGug4dGxWmJit8FpXvGEQPXwSiqMExKWFTv_L1kpwwqQ9zE1-E0MKUNHI5SUWRt7klqR2CU51UoI8QL1gIwvtzjT8SaIA-fNL6PqJLsxnpDDxMTwnbXpdv0LqfAVwmxk/s1600/Boyhood_Momentos_de_una_vida-954973569-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdO-KR8Bb8Gt7gbGug4dGxWmJit8FpXvGEQPXwSiqMExKWFTv_L1kpwwqQ9zE1-E0MKUNHI5SUWRt7klqR2CU51UoI8QL1gIwvtzjT8SaIA-fNL6PqJLsxnpDDxMTwnbXpdv0LqfAVwmxk/s1600/Boyhood_Momentos_de_una_vida-954973569-large.jpg" height="400" width="276" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Crònica de dotze anys de la vida d'en Mason, des de que tenia sis anys fins que en fa divuit.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Si alguna coordenada té amoinat en Richard Linklater, aquesta és la temporal. A la meravellosa trilogia dels <i>Before...</i>, l'acció de cada pel·lícula, protagonitzada pels mateixos personatges, estava separada per intervals de nou anys; en total, des del començament fins el final, divuit anys que són divuit anys reals en els personatges. A <i>Boyhood</i> ho fa diferent: durant dotze anys ha anat filmant, any rere any, l'evolució dels personatges de la història, de manera que els veiem fer-se grans de debò. Un exercici que, com el mateix Linklater reconeix, suposava un risc enorme de cara a aconseguir qui ho financés. El resultat era un misteri per un projecte de dotze anys. Al cap i a la fi, les pel·lícules de l'anterior trilogia són unitats en sí mateixes i el risc és gairebé el que qualsevol pel·lícula; en canvi, a <i>Boyhood</i> t'hi jugues la feina de dotze anys.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinJYzkLghFGTmfKyWWOHkm9by13htYVL84DZ7f2kFSpmxaWmt9pnkKXim5QJez_TCpRVyVXgUEgGoNcOojinPUU38tYXjetxfNz75MECWBpiSv4IqefdBWysBuBi3AooDEkkBamRTDr_Fd/s1600/ellarmaster.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinJYzkLghFGTmfKyWWOHkm9by13htYVL84DZ7f2kFSpmxaWmt9pnkKXim5QJez_TCpRVyVXgUEgGoNcOojinPUU38tYXjetxfNz75MECWBpiSv4IqefdBWysBuBi3AooDEkkBamRTDr_Fd/s1600/ellarmaster.jpg" height="223" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Diguem-ho sense embuts: el resultat m'ha semblat formidable. I no només pel malabarisme de la seva producció sinó, sobretot, pel farcit de la pel·lícula: és una pel·lícula on oficialment no passa res, però on en realitat passa tot, ja que viatja al centre mateix del sentit de la vida. Del <i>"De què va tot?. De què va tot? No ho sé! Però el que compta és que sentis"</i> que confessa en Mason pare, vital i esbojarrat </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">enmig de l'ultraconservadora Texas</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">, fins al molt més pessimista clam de la lluitadora i infatigable Olivia, ja cap al final: </span><i style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span style="font-size: large;">" Jo em pensava que hi hauria molt més!"</span></i><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXj374hNGRBy690I4gLpIgkQWkjN7a7_GIHM6IxYcke7hhAnxNeuyTHxr-GrLd1q76G3VnlV5r7ZF2RNfMLH3OWu-Oe-5gKxubBG21_-0bePoIL2IVwm5aQa8RjGO3WsOmajbDk8VxiA1U/s1600/boyhood_hires_3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXj374hNGRBy690I4gLpIgkQWkjN7a7_GIHM6IxYcke7hhAnxNeuyTHxr-GrLd1q76G3VnlV5r7ZF2RNfMLH3OWu-Oe-5gKxubBG21_-0bePoIL2IVwm5aQa8RjGO3WsOmajbDk8VxiA1U/s1600/boyhood_hires_3.jpg" height="216" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8WYlOOEkqLt-XELRBXWFCWtFz4A791SsbRHmANOcebO-y8iwVWWR_IfyDrGb2yh_fPFYV3VngglqGFAdzfuURAWrC_xabh1Sa2wkwQmmurjpLVf8KHK1BkPSyHxNGhxMrFadnXmUWq-L/s1600/Boyhood-Gallery-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8WYlOOEkqLt-XELRBXWFCWtFz4A791SsbRHmANOcebO-y8iwVWWR_IfyDrGb2yh_fPFYV3VngglqGFAdzfuURAWrC_xabh1Sa2wkwQmmurjpLVf8KHK1BkPSyHxNGhxMrFadnXmUWq-L/s1600/Boyhood-Gallery-2.jpg" height="243" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Com en tota la filmografia d'aquest director, la història desprèn una naturalitat extraordinària; hi ha una escena en què es celebra l'aniversari d'en Mason i li regalen un pastís. Un cop ha bufat les espelmes, tota la familia aplaudeix: jo vaig estar a punt d'aplaudir, també, de tant endins de la història com et fa sentir. Insuperables Ethan Hawke i Patricia Arquette, insuperables els sorprenents Ellar Coltrane i Lorelei Linklater. I atenció a la música. </span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Una història amb uns personatges dels que aviat et sents formant part del seu entorn. De fet, un cop acabada -potser amb un quart d'hora menys de metratge també se n'hagués sortit- i just en sortir del cinema, ja els trobava a faltar. Per treure's el barret.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/Ys-mbHXyWX4?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></span></div>
<br />
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-24714813889415113262014-09-29T20:39:00.003+02:002014-09-30T19:12:14.846+02:00Acció de gràcies / The lay of the land<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Richard Ford</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ed. Empúries</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7nt_x-HEuReElHpNCUXSCdudHp_1Nmykfh5WWczm5EzflepCU3bCCtZL6o_YVqOCfbOLrF8_CHPuwuJYLJsxQvbF3b-_htmUfECx72E11ZE5P7XH6ztge0AR7rZf5tQynn002WCaPFrrZ/s1600/accio-de-gracies_9788497872911.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7nt_x-HEuReElHpNCUXSCdudHp_1Nmykfh5WWczm5EzflepCU3bCCtZL6o_YVqOCfbOLrF8_CHPuwuJYLJsxQvbF3b-_htmUfECx72E11ZE5P7XH6ztge0AR7rZf5tQynn002WCaPFrrZ/s1600/accio-de-gracies_9788497872911.jpg" height="400" width="255" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En Frank Bascombe és un agent de la propietat immobiliària que es prepara per a celebrar el Dia d'Acció de Gràcies.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Tercera novel·la dedicada a Frank Bascombe. Habitualment, els personatges que protagonitzen sèries de novel·les solen ser homes d'acció, soldats, detectius, policies,... El que no és gens habitual és que el protagonista de la sèrie sigui un discret agent de la propietat immobiliària. I és que la literatura de Richard Ford no ho és gaire, de convencional.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Com si es tractés de l'Ulisses de Joyce, l'acció -per dir-ho d'alguna manera- té lloc durant les quaranta-vuit hores prèvies a la celebració del gall dindi. Només un final en què Richard Ford recorre a un esdeveniment imprevist i exterior fa que es trenqui la dinàmica adquirida fins aleshores. Pel camí qualsevol gest, qualsevol objecte, pot transportar al protagonista -està escrit en primera persona- als racons més remots de la memòria, com si es tractés de Proust (abans Joyce, ara Proust, déu n'hi do!) I tot per bastir una profunda, sincera i descarnada reflexió sobre el sentit de l'existència, molt propera a l'existencialisme. I, per més que Ford miri cap al passat, no fa més que insistir en la seva inutilitat i en el poder únic que conté el present (<i>"Les coses que no arribaràs a fer no es decideixen al final de la vida, sinó en algun punt de la prolongada i grisa etapa intermèdia, quan no pots veure la llumeneta de cap dels dos extrems"</i>)</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRVx8zjmEw6vj2nriLVJt0gL9SSasrOhjZfB4lOJOM7TOHgdag5Pjql9RrwNRhrvp-_y3ldSC8SRRrYgummKZ3ZTEoM2NAAENoEPKACdbyZdD1bJcA42EPtN2x6bWTXbRK9v5_9Lx4e67e/s1600/Richard-Ford-cropped.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRVx8zjmEw6vj2nriLVJt0gL9SSasrOhjZfB4lOJOM7TOHgdag5Pjql9RrwNRhrvp-_y3ldSC8SRRrYgummKZ3ZTEoM2NAAENoEPKACdbyZdD1bJcA42EPtN2x6bWTXbRK9v5_9Lx4e67e/s1600/Richard-Ford-cropped.jpg" height="200" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La prosa és extraordinària, i té un to d'un humor irònic, gens exempt de mala bava, que endolceix el profund dolor que amaga : <i>"potser ella m'envejava per estar malalt, per com la malaltia t'ajuda a enfocar i a veure més clara la teva vida, i ho redueix tot a un sol tema que no pots qüestionar. En podríem dir la casella gran, a l'exterior de la qual ja no n'hi ha cap altre"</i>. Un lloc destacat l'ocupen les descripcions, tant de persones (<i>"Tot i tenir els braços i les mans secs i coriacis com els d'un caiman, té un cap rodó a mig camí entre el rosa i el carbassa, com si l'haguessin bullit. Porta els cabells blancs pentinats cesàriament, de darrere cap endavant, fent un serrell que (en funció del barber on vagi) pot ser un trist i simple serrell d'avi o bé una cabellera de llargària Beatle que li dóna una aparença d'uns setanta anys, que és més o menys la pinta que fa ara. Si a tot això hi afegeixes que quan es treu les ulleres l'ull esquerre se li desvia estràbicament, que porta un gran audiòfon en forma de bola a cada orella, que s'afaita la cara matusserament i que sempre s'acosta massa quan parla (ruixant-te de gotetes de Listerine), obtens un producte humà que no sempre és atractiu"</i>) com si es tracta de llocs o de moments: <i>"Una olor acre i dolça de fulles cremades flota en l'aire, procedent dels jardins del darrere de l'altra banda de la carretera Mullica, on un propietari somia despert repenjat al seu rascle, amb la mànega preparada, escrutant les flames impassibles i les volutes de fum..."</i> Richard Ford és minuciós i detallista, i la seva escriptura no és gens mandrosa, ans al contrari: recargola tots els rínxols que troba, un per un. Sap circular per l'entramat soterrani de la vida de les persones, de les seves motivacions profundes a través dels seus símptomes externs. Llibre de solituds, <i>Acció de Gràcies</i> és també un extraordinari quadre de Hopper.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMwsEePhOB3RqLfsflvpzNx34uQddqPe8xV3LPWnVWOTdxuqAM7ZwAcznCqLD40sQ_eH4Nyritl3SzqLDkNkoespAm3ciWpD2_ob7q86uGB0kOVG2VYJuLlRbFz76mYlPrrTPOdh0jrZvk/s1600/23_Hopper_Faro_35U_algomasquearte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMwsEePhOB3RqLfsflvpzNx34uQddqPe8xV3LPWnVWOTdxuqAM7ZwAcznCqLD40sQ_eH4Nyritl3SzqLDkNkoespAm3ciWpD2_ob7q86uGB0kOVG2VYJuLlRbFz76mYlPrrTPOdh0jrZvk/s1600/23_Hopper_Faro_35U_algomasquearte.jpg" height="295" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7246415648891591591.post-41164610738999650812014-09-16T20:10:00.002+02:002014-09-16T20:10:47.732+02:00Anja Niedringhaus. Homenatge<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Anja Niedringhaus</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Visa pour l'Image</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCgnfgHKMFvoDuX8QmrSOQ3rcZqdk1g3nIfASxg6oIRfdIyd4drlKW7NbkDg9MLBOFJPG9Xcrl9wUTd59Zms6V3ppOeOhDm8gtmdRPrHrgHs5tMuFI0Sn_wfc6CtmEDXzY5IixGPBh8zEQ/s1600/affiche_visapourlimage_2014-fba66.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCgnfgHKMFvoDuX8QmrSOQ3rcZqdk1g3nIfASxg6oIRfdIyd4drlKW7NbkDg9MLBOFJPG9Xcrl9wUTd59Zms6V3ppOeOhDm8gtmdRPrHrgHs5tMuFI0Sn_wfc6CtmEDXzY5IixGPBh8zEQ/s1600/affiche_visapourlimage_2014-fba66.jpg" height="400" width="278" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">L'<a href="http://www.anjaniedringhaus.com/">Anja Niedringhaus</a> era una fotoperiodista "valenta, talentosa i consumada", tal com diu el fulletó del festival. Va morir l'abril del 2014 assassinada per un policia afganès. El festival <i>Visa pour l'Image</i> li ofereix un homenatge tot recollint una selecció de les seves millors obres.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Un any més (i van...) <i>Visa pour l'Image</i> recull a Perpinyà una selecta tria del fotoperiodisme mundial, i un any més dóna peu no només a l'exposició dels reportatges sinó, sobretot, a la reflexió sobre el paper del fotoperiodisme en el món actual.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">He triat com a capçalera d'aquesta entrada el recull dedicat a l'Anja Niedinghaus perquè crec que les seves imatges acompleixen el manament que en Jean-Paul Griolet, president de l'<i>Associació Visa pour l'Image</i>, prescriu com a responsabilitat del fotoperiodista: <i>"despertar la nostra consciència, promoure la tolerància i el respecte mutu, enaltir la bellesa del món, condemnar les barbàries així com tots els racismes, fanatismes i degradacions d'aquest planeta, el llegat del qual deixarem als nostres fills..."</i> Les fotografies de l'homenatge triat defugen la facilitat obscena de la imatge crua, descarnada i impactant i amb una saviesa enorme travessen el discurs immediat per explicar-nos les fondàries del que exposen. La imatge d'en Bush amb el gall dindi rostit enmig de les tropes de l'Iraq és més eloqüent que centenars de paraules que se'n pugui escriure; l'escorcoll d'un nen per un soldat, la pregària dels metges vestits de verd al terra de l'hospital...L'Anja Niedringhaus tenia, sens dubte, el talent de captar l'instant precís que deia en Cartier-Bresson.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgirI3JicpMHxH8Xxx2VFqs58llOaX5xSSRYlV-i1lZc3qQ7NYfR7i9WcIj6pLL3oc3_89ZWfcQK_yQ_5SAveXpCNzVkMX3vKr-k3ZtVtjd3SPajXWoqF5N9Bbtqi2pdGm3IKzyV8QjpZVE/s1600/Obit+Anja+Niedringhaus+PhotG.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgirI3JicpMHxH8Xxx2VFqs58llOaX5xSSRYlV-i1lZc3qQ7NYfR7i9WcIj6pLL3oc3_89ZWfcQK_yQ_5SAveXpCNzVkMX3vKr-k3ZtVtjd3SPajXWoqF5N9Bbtqi2pdGm3IKzyV8QjpZVE/s1600/Obit+Anja+Niedringhaus+PhotG.jpg" height="270" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Però, al marge d'aquesta, que em serveix d'excusa per iniciar l'entrada, volia fer esment de tres altres exposicions que ens obliguen especialment a reflexionar sobre el paper del fotoperiodista. La primera és la de Jorge Silva, titulada La Torre de David. La Torre de David és una gratacels de 45 pisos, situat en ple centre de Caracas. A mig construir, el seu constructor, David Brillembourg va fer fallida, i la torre ha estat progressivament ocupada per gent sense sostre, okupes que poc a poc l'han anat omplint fins arribar a les 3000 persones. Tot i semblar que podria tractar-se d'un infern sense control i cau de violència (la sèrie <i>Homeland</i> hi va situar una part de la història), la torre és regida per diferents comités i assemblees fins el punt que el fotògraf, Jorge Silva, explicava que es sentia més segur dins la torre que al carrer. La reflexió proposada ve del fet que, lluny de robar furtivament les imatges, o d'infiltrar-se a l'estil del periodisme gonzo, Jorge Silva va demanar permís als habitants de la torre i va conviure obertament amb ells per tal de fer el reportatge. El fotògraf que es submergeix en el món que retrata.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjDlghtxqOTmmMt_PCfBGNtUbLIfeKPECr4chd5_IH8g3QUY0tmgfRiZx40hUXDiYA6dkd7htoEkZ0UJLtk6AE8vIKzOduBNPG1aYe60M_Ypz8R7i43lm3aMOIj7jW0W0gonA1IXSV0EK4/s1600/13964617902608_997x0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjDlghtxqOTmmMt_PCfBGNtUbLIfeKPECr4chd5_IH8g3QUY0tmgfRiZx40hUXDiYA6dkd7htoEkZ0UJLtk6AE8vIKzOduBNPG1aYe60M_Ypz8R7i43lm3aMOIj7jW0W0gonA1IXSV0EK4/s1600/13964617902608_997x0.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La segona exposició que em fa reflexionar és el resultat d'un treball coordinat pel fotògraf Christophe Simon. Volent documentar la passió que es viu al Brasil pel futbol, va facilitar càmeres fotogràfiques i quatre rudiments tècnics a un grup de 18 adolescents d'una favela de Río per tal que fossin ells els qui, a través de la seva mirada, fotografiessin la passió pel futbol. El resultat és magnífic i combina les fotografies dels nois i noies amb les del propi Simon. El fotògraf que obre camins a d'altres mirades.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-o4OK-FLT5kK-MPWny0vDTRvt2E75G4rVP_WcIDY2QAwCidIrj-mud1_KRKJZvDUVwy6AeFL0v1M6Ym5IMLFYewscVTwPx57dxWGSzxlAoFPMPLm3ToeM9_hr0Mr40AIpH6IzEjynKAx2/s1600/favela-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-o4OK-FLT5kK-MPWny0vDTRvt2E75G4rVP_WcIDY2QAwCidIrj-mud1_KRKJZvDUVwy6AeFL0v1M6Ym5IMLFYewscVTwPx57dxWGSzxlAoFPMPLm3ToeM9_hr0Mr40AIpH6IzEjynKAx2/s1600/favela-1.jpg" height="298" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Finalment el Festival proposava una exposició que pretenia justament posar sobre la taula com ha canviat la producció i l'intercanvi d'imatges amb la generalització de dispositius amb capacitat per fotografiar: imatges del tsunami preses amb mòbils, el cadáver de Gaddafi o, la primera de totes, les de Zapruder el día que varen assassinar Kennedy.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Surts de Perpinyà amb els ulls plens d'imatges i el cap vinga donar-hi voltes. Ben mirat, objectiu acomplert.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiUh6XdWnuTOdI7R0xGaV0sdOJlyr91FXq6z_Em0uno9reXeZJvrKk7sIP-SJdvt8aVNxta0QILvUFWRGifjlFuygkOL0QcZpjBsNZNPE9YC_TMSLIvkOPVTp3orRMrWLGvcWsfKQi9k4b/s1600/tsunami-2004-12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiUh6XdWnuTOdI7R0xGaV0sdOJlyr91FXq6z_Em0uno9reXeZJvrKk7sIP-SJdvt8aVNxta0QILvUFWRGifjlFuygkOL0QcZpjBsNZNPE9YC_TMSLIvkOPVTp3orRMrWLGvcWsfKQi9k4b/s1600/tsunami-2004-12.jpg" height="295" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />Zerozerossethttp://www.blogger.com/profile/07960722775454293183noreply@blogger.com1