diumenge, 16 de juny del 2013

Life of Brian

Monty Python (Dir. Terry Jones)
¿Us imagineu quin programa doble: Young Frankenstein i Life of Brian? Doncs aquest és el programa que ens varen regalar la gent de Phenomena. De fet, és el programa que varen haver de repetir, perquè la primera sessió, fa unes setmanes, va exhaurir les entrades al cap de només unes hores de posar-les a la venda.
Probablement jo era dels pocs assitents a la sessió del cinema Comèdia que havia vist les dues pel·lícules en format cinematogràfic. El promig d'edat del públic era indecentment baix (indecentment per a mi, clar, més aprop dels seixanta que dels cinquanta). En fi, un festival d'hormones i de bràquets  on, si algú havia vist amb anterioritat les pel·lícules projectades, ho havia fet a través de vídeo -els més grans- devedé o, com em va explicar un noi amb qui vaig estar parlant a la mitja part, mentre devorava un durum (jo, no ell), per internet.
Quin plaer tornar a veure aquestes joies en pantalla gran! Life of Brian és, probablement, el zènit cinematogràfic dels primers Monty Python: un atac corrossiu a tot i a tothom, una exaltació de la llibertat de pensament des del podi de la més meravellosa acràcia: ni partits, ni poder, ni religió, ni família, res no s'escapa de l'àcid atac dels anglesos, amb una successió memorable de gags dels quals em resulta impossible destacar-ne cap, perquè els trobo tots genials...i actuals!! Malgrat la mala qualitat de la còpia (a diferència de Young Frankenstein, la còpia de la qual era perfecta), vàrem poder gaudir una vegada més d'aquesta obra mestra i cantar, tots junts, la gran cançó final.
Qui ho diu, que la gent jove no aprecia el cinema de qualitat? Doneu-li propostes com les de Phenomena, i no hauran de tancar les sales històriques! Serveixi això d'enrabiada pel tancament de l'Urgell, cinema on va començar això de Phenomena.

4 comentaris:

  1. Tanquen l'Urgell? Una pena! La vida de Bryan una debilitat meva, compartir-la amb els meus fills adolescents al sofà de casa ens fa sentir una mica més a prop. Van descobrir que el seu pare i jo també tenim sentit de l'humor i nosaltres que les bones pel·lícules ho son per sempre. Que difícil ser adolescent amb mare grandeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qualsevol dia podeu anar junts, a alguna d'aquestes coses friquis del Phenomena. Això sí, asseguts en llocs diferents, no fos cas que la gent pensés que van amb els pares

      Elimina
  2. Quin gran programa doble!

    Opino el mateix que tu, Jordi. L'èxit o no de qualsevol espai cultural depèn de la programació i de saber arribar a les persones adequades (i el preu, és clar!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és que encara no m'he pogut treure de sobre la mala llet pel tancament de l'Urgell...

      Elimina