Cançons de combat polític

Coses
El Born CC

Han hagut de passar trenta-sis anys per poder tornar a escoltar, en directe, el grup Coses. Una reaparició  que algú podria qualificar de nostàlgica -el promig d'edat dels assistents que omplíem de gom a gom la Sala Moragues del Born podria indicar-ho- però que, contràriament (i malauradament) té més sentit i més vigència que mai, i així ho demostra l'interès que grups joves d'ara mateix -varen esmentar el grup Samitier- tenen en reinterpretar el seu repertori. Ahir varen sonar cançons de Coses, i de La Tecla, la seva etapa anterior.
Avui com ahir és el títol d'una cançó, però podria ser-ho també del contingut conceptual del concert; com explicava en Miquel Estrada, un dels vèrtex del triangle, conceptes com el d'obrer, reivindicat amb orgull fa quaranta anys, bandejat amb arrogància pels que s'intal·laren després al poder tot dient-nos que ja no ens calia pensar, que ja ho farien ells, són conceptes que cal ara, de nou, tornar a exhumar.

El trio de Coses, esplèndidament acompanyat pel multi-instrumentista Juantxe Aguiar (baix, violí, mandolina,...), va demostrar, a més, estar en un forma esplèndida. A més de l'acompanyant esmentat, no hi havia més instrument, a l'escenari, que la guitarra d'en Jordi Fàbregas i el pandero d'en Ton Rulló. Amb les seves veus, i la d'en Miquel Estrada, s'acostaven més a les harmonies vocals de Crosby, Stills i Nash que al rock simfònic del seu darrer treball, aquell Perquè no s'apagui l'aire que fa uns anys la revista Enderrock va incloure a la llista dels millors discos catalans editats. Poemes de Miquel Desclot, de Miquel Martí i Pol, del llibre Poesia popular política del Segle XIX, des de Florís i Blancaflor fins Au, jovent, passant pels Goigs en llahor de Felip V -molt adequada pel marc on es cantava- El faroner del Cap de Creus o la Cançó de la pagesa de Riner (la pagesa de Riner de debò seia a primera fila). Per acabar, el darrer bis, El burro i l'Àguila reial, va constituïr un homenatge a en Quico Pi de la Serra. Va ser un plaer veure els artistes, i els amics, dalt de l'escenari. Avui com ahir.