Galeria Trama
Obra pòstuma sense saber-ho, Altars Profans presenta un treball fotogràfic ple de bellesa i poesia, de mirada íntima a través de bodegons tractats amb una textura pictòrica i una llum que va de Caravaggio a Velàzquez, una llum barroca que subratlla encara més la delicadesa de les imatges i el seu potencial expressiu. Flors seques, nines, gerres i cargols, objectes que suggereixen, amb l'entorn que els acull, el pas del temps, la fugacitat de les coses.
Bellesa i morir són llenguatges coincidents. Igualment incomprensibles.
ResponEliminaSón fotos d'estudi, però podria perfectament haver triat, de fons d'imatge, els nínxols d'un cementiri. Tot té un cert aire d'ofrena. Incomprensible, sí
Elimina