diumenge, 26 d’octubre del 2014

Relatos salvajes

Damián Szifrón
Sis històries sense cap connexió entre elles se succeeixen en aquesta pel·lícula; sis històries, sis contes breus, en la millor tradició contista argentina. Un viatge en avió, una venjança amb mata-rates, una picabaralla entre conductors, una grua que s'enduu el cotxe, un accident a mitja nit i un casament. Aquests són es diferents escenaris, i es fa difícil destacar-ne cap, perquè totes les històries són boníssimes, amb un sentit de l'humor que de vegades frega el surrealisme i d'altres s'interna en el gore.
Sis històries el denominador comú de les quals és la pèrdua del control: tot d'una allò que discorre de manera rutinària, fins i tot plaent, agafa una velocitat de vertígen i uns viaranys de malson. No tenen desperdici -tot i que escurçar-les un parell o tres de minuts no els faria cap mal- i tenen, a més, una virtut essencial: l'autor les sap acabar, i ho fa de manera gens previsible, la qual cosa acaba d'arrodonir la bona sensació que es té del relat. Per l'espectador d'aquí, a més, un alicient afegit (almenys per a mi) és gaudir del castellà argentí, amb totes les floritures retòriques i els modismes que li són propis. 

4 comentaris:

  1. RELATOS SALVAJES la tinc pendent, et recomano DE CAVALLS I HOMES (Hross i oss), Erlingsson, 2013.
    També LA ISLA MÍNIMA, A. Rodriguez, 2014. Bones pel.lícules!

    Imma C.

    ResponElimina
  2. Bé, per fi puc aportar alguna cosa, perquè darrerament no coincidim ni al sofà ni a la butaca.

    Gran pel·lícula, que aconsegueix una difícil barreja: la comèdia, la tragèdia i la tesi. En l'últim relat esperava un final diferent, gore de veritat. No sé què n'opines tu.

    Que tinguis un bon any, Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben retrobat, Enric. La veritat és que em va sorprendre tant tot, potser perquè no es sabia res, que ho vaig donar tot per bo.
      Molt bon any igualment!

      Elimina