El cuento de Auggie Wren/ Auggie Wren's Christmas Story

Paul Auster
Lumen

Per mi s'ha convertit ja en un clàssic de Nadal, com els galets o Qué bello es vivir. Fa molt de temps que penso que la narrativa de Paul Auster és una narrativa en forma d'espina de peix, perquè tot avançant a través d'un eix principal, van apareixent una gran quantitat d'històries laterals, cadascuna de les quals té entitat per sí sola. És el cas d'aquest conte, integrat de manera brillant dins la pel·lícula Smoke, en una de les grans actuacions de Harvey Keitel, sol, de cara a la càmera, en un zoom gairebé imperceptible, explicant amb paraules una de les millors històries del realisme màgic novaiorquès d'Auster. Per acabar l'escena, a la pel·lícula, la veu prodigiosa de Tom Waits.
Bon Nadal!

Cançons d'amor i de pluja

Sergi Pàmies
Quaderns Crema

Encara que només fos pel conte "El nínxol", ja valdria la pena llegir aquest recull. Però és que tota la resta, els altres vint-i-cinc, justifiquen plenament la seva lectura. A través de l'exageració, de portar a l'absurd les situacions, de la contraposició entre el sentit literal i el figurat, Sergi Pàmies planta un mirall davant les relacions entre les persones i entre les persones i el món, a més de la relació entre les persones i la memòria. Perquè el recull conté, també, algunes pàgines d'arrel autobiogràfica, on l'autor es despulla, se'ns mostra amb tota la seva vulnerabilitat, construïda de contradiccions que només es poden assumir a partir de l'exercici exorcisador de rescatar-es de la memòria profunda: "Ara, sense rancúnia, reprodueix mentalment els comentaris i les crítiques que imagina que ella faria, revivint el to -intimidador, categòric-, l'accent -d'una pulcritud fonètica que convertia les frases en ventades d'aire sec- i l'argumentació -desafiant-."  

Així com la novel·la té característiques de cursa de resistència, creant pacientment i lentament la teranyina on el lector anirà quedant atrapat, el conte precisa d'una espurna immediata, una descàrrega elèctrica que sacsegi qui el llegeixi des del primer paràgraf. Si no és així, si s'adorm, si triga gaire, ja ha passat, s'ha acabat, oportunitat perduda. Per això l'art del conte precisa d'unes habilitats escriptores especials, i crec que en Sergi Pàmies les té totes. De vegades ens hem trobat amb contes que fan valer, sobretot, el recurs d'epatar, de sorprendre tot recorrent a mal·labarismes lingüístics, sovint utilitzant l'absurd com a bastiment de l'entramat. A Cançons d'amor i de pluja no hi ha focs d'encenalls, ni prosa brillant però buida; tots els recursos estan més que justificats. Cadascun dels relats deixa un pòsit que retorna, que fa pensar, que fa recordar.
La lectura de Cançons d'amor i de pluja deixa un doble plaer: el que proporciona l'entramat, l'originalitat, el desenvolupament de les històries explicades, i el plaer que produeix llegir una prosa tan ben escrita, d'una riquesa de vocabulari exhuberant, d'una precisió en l'adjectivació que es fa admirar, de trobar descripcions tan enginyoses i precises com ara "Era un dia típicament parisenc, d'un gris gavardina de Jean Gabin" o, més endavant: "Tots dos porten ulleres i transmeten un estil de vida socialdemòcrata". 

Cuentos completos

Flannery O'Connor
Ed. Lumen

Recull de tots els contes escrits per l'escriptora nordamericana Flannery O'Connor, que es va revel.lar com escriptora amb la seva primera novel.la Wise Blood i que va tenir una curta vida, marcada per la malaltia.
Es tracta de narracions localitzades en l'àmbit del sud, especialment en la Geòrgia d'on era nadiua l'escriptora. Narracions totes elles inquietants, en les quals sempre plana el tema del valor del què és bo i el què és dolent. Narracions inquietants també pels personatges que les protagonitzen, personatges primaris, arrelats d'un món agrari deprimit i oblidat de la marxa del món. Són personatges al llindar de la psicopatia, i fortament marcats per un fonamentalisme religiós barreja de cristianisme i de l'animisme importat de terres africanes. Orfes, predicadors, pagesos, esguerrats... Narracions plenes de pols i suor, i de l'humitat de les terres baixes. Un Sud marginat i marcat permanentment per les tensions racials.
A diferència de Carson McCullers, que destil.la poesia fins entre les fronteres de marginalitat de la societat -i a qui, per cert, sembla que menyspreava- els relats de Flannery O'Connor poden arribar a incomodar perquè són un cop de puny directe a la boca de l'estómac. Si el conte, per definició, concentra en poques pàgines tota l'essència narrativa, en el cas d'aquest contes encara es fa més evident, i obliga a llegir-los a poc a poc, per no patir una sobredosi. Per acabar de fer més intensa la lectura, res millor que llegir-los mentre sona la banda sonora de O, Brother, la pel.lícula dels Coen. Els seus personatges, tot i que passats pel filtre de l'humor, podrien ben bé sortir de les narracions que ressenyem.

En aquest enllaç trobareu un bloc dedicat exclussivament a O'Connor i la seva obra, i en aquest enllaçareu amb Andalusia Foundation, fundació dedicada a la memòria i obra de l'escriptora (Andalusia és el nom de la finca on va viure els seus darrers anys)