Alfaguara
Tinc la intenció, si res no es torça, d'anar a Islàndia d'aquí uns dies. Remenant per una llibreria de viatges, i descartant guies i mapes -que ja tinc- vaig ensopegar amb aquesta novel·la, i em va cridar l'atenció. M'agrada, en la mesura que puc, viatjar de la mà d'escriptors que, malgrat escriguin relats de ficció, sovint reflecteixen l'esperit d'una terra molt millor que la més reputada de les guies. Havia llegit ja els dos volums que Xavier Moret ha escrit sobre la illa, i ara tenia l'oportunitat d'endinsar-m´hi conduït per algú del país. Havent descartat, de moment, el notable apartat de novel·la negra islandesa -a veure si un cop allà m'agafarà mal rotllo- vaig començar a llegir La mujer es una isla.
No he llegit -ni coneixia amb anterioritat- la novel·la més coneguda d'aquesta autora, Rosa Càndida. No puc, per tant, comparar -algunes crítiques es mostren decebudes amb aquesta, després de l'entusiasme despertat per l'esmentada Rosa Càndida- però a mi m'ha agradat. Una novel·la que entra més per les evocacions que produeix que per la descripció d'allò que passa.
