divendres, 21 de novembre del 2014

El periodista deportivo/ The sportswriter

Richard Ford
El periodista deportivo és la primera de les tres noveles dedicades a Frank Bascombe, un ex-aspirant a escriptor que després de renunciar a la literatura fa, com indica el títol de la novel·la, de periodista esportiu (a la tercera novel·la de la sèrie, Acció de Gràcies, el trobem fent d'agent immobiliari).
Richard Ford deu ser l'escriptor més existencialista de tots els novel·listes actuals ("en la mayoria de los casos, todos podríamos ser otro"); encara que sigui un periodista esportiu ("lo único que pido es participar fugazmente en las vidas de otros, hablar con una voz llana y sincera, no tomarme a mi mismo demasiado en serio, y luego distanciarme. Porque, al fin y al cabo, una cosa es escribir de deportes y otra cosa muy distinta es vivir la vida"), no deixa de sentirse com l'escritor que, en realitat, és. I ho deixa ben clar: "Los escritores, todos los escritores, necesitan pertenecer a algún sitio. Solo que los escritores de verdad, desgraciadamente, son socios de un club de un solo miembro"
Bascombe té una mirada al món que podria semblar resignada però que, en realitat, obvia -o ho pretèn- el passat ("para mi, no hay esperanza a menos que olvidemos las cosas que han pasado y que se han dicho") i no planteja cap interès en el futur, convençut que aquest és imprevisible i atzarós, i que no paga la pena amoinar-s'hi ("en la vida no hay temas trascendentales. Las cosas suceden, y luego se acaban, y eso es todo"). El que passa és que, a més, tot s'esdevé en un context social, i cultural , hiper-individualista, ("No llames. La amistad es una mentira de la vida. No llames"), enmig d'un Nova Jersey creuada per autopistes i plena de ciutats de vacances abocades al mar. Colpit per la mort prematura del seu fill, en Frank va d'un costat a l'altre com podria anar-hi una bola de pinball. Res a fer, res a pensar, només ara i aquí. ("La tristeza, la verdadera tristeza es relativamente breve, pero el duelo puede ser muy largo").Aquesta primera novel·la de la sèrie no té, a diferència de la tercera, el punt de sentit de l'humor que faria més païble el llarg discurs sobre la soledat que, en el fons, és. Fins es podria arribar a pensar que es tracta d'un llarg elogi de la mediocritat, i sense cap esperança. Fins i tot en alguns moments pot semblar que tingui la visió reaccionària que associem al seu origen al sureny Mississipi. 

dilluns, 17 de novembre del 2014

La sal de la tierra/ The salt of the earth

Wim Wenders, Juliano Ribeiro Salgado
La sal de la tierra és un documental que refà la trajectòria del fotògraf brasiler Sebastiao Salgado. Des del moment en què la seva dona Lélia va comprar una càmera de fotografiar i ell va començar a jugar-hi, fins l'actualitat, en què es pot considerar un dels grans de fotografia mundial. Wim Wenders ens demostra com n'és de gran, com a documentalista, i sap extreure el fil del pensament de Salgado sense fer nosa en cap moment, cedint-li tot el protagonisme, en un crescendo emocional que fa que l'espectador empatitzi totalment amb el fotògraf. Imatges fixes i fragments de documentals filmats pel fill de Salgado, Juliano, que comparteix l'autoria del documental amb Wenders, s'intercalen amb la imatge del propi fotògraf adreçant-se a l'espectador mentre, amb veu serena, explica les circumstàncies de cada fotografia i les reflexions que aquestes circumstàncies li provocaren. 
Salgado no és fotoperiodista, sinó fotògraf de projectes llargs. Per treballar es submergeix en el món que vol retratar fins que, d'alguna manera, la fotografia apareix davant seu. Això no obstant no el fa defugir el que sobtadament li apareix al davant, i és capaç de recórrer els cent cinquanta quilòmetres de mort que el separen de Kigali per documentar l'horror. Un horror que el va portar a renegar de la humanitat i a renunciar a la fotografia, fins que un projecte més esperançador, Gènesi, el va dur altre cop a voltar món amb la càmera a les espatlles. Un projecte, Gènesi, que encara s'és a temps de gaudir a Caixafòrum. Documental i exposició, una porta sublim al món de Salgado.

dissabte, 8 de novembre del 2014

Gènesi

Sebastiao Salgado
Caixafòrum
Quan pensem en el treball de Sebastiao Salgado el primer que ens ve al cap són imatges que es refereixen a l'explotació del treball humà i dels recursos naturals. Gènesi, en canvi, recull un treball durant els quals Salgado ha volgut documentar aquells espais naturals que encara resten al planeta i la vida dels grups humans que d'una manera harmònica hi viuen des de fa segles, lluny de la barbàrie modernitzadora. En aquest sentit no és tant un treball de denúncia en la línia d'aquells als quals ens té acostumats, com una mirada d'advertència sobre la necessitat de preservar allò que encara queda sense pervertir.
Quan era petit i, sobretot, quan estava malalt per la grip o les angines, m'encantava estar-me al llit i mirar uns àlbums de cromos -no sé si de xocolates Ametller o de la Nestlé- en que la temàtica era sempre sobre llocs exòtics, tribus d'aquelles que es travessen el nas amb un os i ocells pintats de colors increïbles. En certa mesura el treball de Salgado representa també un viatge a aquests àlbums d'infantesa: el viatge comença per les gèlides aigües antàrtiques i acaba a les selves amazòniques, passant per tot Àfrica, pel gran nord glaçat i trepitjant les terres de Papua, les Galàpagos i Madagascar.
En el seu llarg viatge Salgado utilitza el blanc i negre saturat que el caracteritza, jugant sempre amb el contrast i utilitzant òptiques mitjanes o grans angulars. Imatges d'una gran nitidesa en que fa tot un mestratge del que és el treball de composició i el treball sobre ritmes i textures. Salgado, a més, toca tots els pals del reportatge geogràfic: va des del paisatge fins als plans de detall, sense oblidar el retrat. A més, en un vessant que no li coneixia, se'ns mostra com un excel·lent fotògraf naturalista, amb imatges de la fauna salvatge d'una gran bellesa.
Coincidint amb la pel·lícula que sobre la seva obra s'acaba d'estrenar, l'exposició de Caixafòrum se'ns revela com una visita imprescindible per veure el treball d'un dels grans mestres de la fotografia.