dissabte, 30 de gener de 2016

Borgen

Adam Price

La Birgitte Nyborg és una política danesa que arriba al càrrec de primera ministra.
Fa ja unes quantes setmanes que he acabat de veure Borgen, i els motius per a parlar-ne han anat en augment amb el pas dels dies. La primera raó és per la pròpia sèrie. Borgen em sembla una sèrie magnífica. Una sèrie sobre política, sobre polítics i sobre els danys colaterals que aquella infringeix. Sense histrionisme, mesurada alhora que punyent, amb una realització i unes interpretacions sòbries i discretes, que li saben donar un to de realisme complert. Els cops d'efecte són mínims, just els necessaris per mantenir la tensió narrativa, però sense trampes. És un perfecte exemple de la pulcritud i la intel·ligència d'una certa manera de fer de moltes produccions europees, en general, i escandinaves en particular. Tot gira al voltant del triangle format pels tres personatges principals: la Birgitte, en Kasper i la Katrine, envoltats per un estol de secundaris imprescindibles. Però res d'això no s'aguantaria sense un guió valent, intel·ligent, que posa l'espectador en la tesitura d'aproximar-se a les qüestions polítiques i ètiques (per què ho he separat?) que s'hi plantegen, exposant sempre tota la gamma de matisos que van del blanc al negre. I atenció, perquè les qüestions que es plantegen no són gens irrellevants (em va impressionar vívament el capítol dedicat a Grenlàndia). Cada capítol en planteja alguna, i més d'una vegada m'he preguntat si no valdria la pena utilitzar Borgen a les classes de Ciències polítiques o de Filosofia, aturant l'emissió de cada capítol just quan la temàtica que s'hi planteja està oberta, per fer que els alumnes debateixin entre ells què farien en cada cas per, un cop debatut, veure com ho resol la sèrie. Aquí deixo la proposta.
La segona raó ve donada per aquest caràcter netament polític de la sèrie i m'ha anat apareixent de manera recurrent durant tot el procés de negociacions i estira-i-arronses que hi ha hagut a Catalunya d'ençà de les eleccions. M'ha vingut al cap sobretot en escoltar opinions de més d'un suposat politòleg, llegir comentaris d'analistes i públic en general i adonar-me'n de l'escassíssima cultura democràtica que hi ha al nostre país -ja no cal ni parlar de la del país veí. Que poc que se'n sap del què vol dir negociar, representativitat, consens, sentit de país... En més d'una ocasió he anat apostil·lant alguna notícia amb el comentari de "vegeu Borgen!", però crec que no m'han fet gaire cas. 
La tercera raó és més recent, i m'entristeix profundament: és la recent notícia de les mesures adoptades pel govern danès en contra dels refugiats, en la línia de l'onada xenòfoba i racista que recorre Europa. Un país que durant la II Guerra Mundial va ser envaït pels nazis i el rei del qual va voler lluïr ell mateixa l'estrella de David que els invasors obligaven a dur a la població jueva. Poc a poc, i amb l'ajut de la també recomanable sèrie danesa 1864, he anat veient com n'és d'arrelat el sentiment nacional entre els danesos. Un sentiment que pot servir per projectar-se i obrir els braços al món des de la pròpia identitat, o per relegar l'existència de l'altre a un pla inferior i atribuir a una superior voluntat divina la creació d'allò que es considera propi. O potser simplement es tracta de no voler cedir ni un dit en el propi benestar a favor de ningú. Jo m'ho he guanyat i els altres que s'ho resolguin, però que no em toquin els nassos. Racisme i xenofòbia per acció i per omissió.Després de veure Borgen, on justament aquest, el tema de la immigració i dels refugiats és una tema innegociable per a la protagonista, obrir el diari em remou per dins. 

5 comentaris:

  1. He vist les dues primeres temporades i vaig (anem, perquè la mirem en família) per la tercera. És, per totes les raons que expliques, una sèrie impecable. I com tu dius, fa mal veure el que està passant amb els refugiats no només a Dinamarca, sinó a la resta de països escandinaus. Vull pensar que tot plegat s'acabarà reconduint per la pròpia dinàmica política i social que sovint admirem d'aquest països.

    ResponElimina
  2. L’Allau ja em va convèncer per veure-la, però una critica positiva extra ajuda a l’hora de fer-la pujar en el rànquing de sèries pendents.

    Et canvio una sèrie Danesa per un altra (si en posem tiquis-miquis co-producció amb suècia): Bron/Broen.temporada 1, temporada 2

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del Pont n'he vist les tres versions existents: la nòrdica (Dinamarca-Suècia), la nord-americana (EUA-Mèxic) i la francobritànica. A banda de la trama, els protagonistes segueixen un mateix patró. Ella, incapaç de sentir empatia; ell, amb problemes familiars.

      Elimina
    2. Hola! De Bron he vist l'original suecodanesa i la nordamericana. Em quedo amb la nòrdica). També hi ha Forbrydelsen que a Estats Units es va titular The Killing i que es localitzava a Seattle.

      Elimina