Treme (3)

David Simon, Eric Overmyer

Cinquè capítol de la quarta, i darrera, temporada de Treme. El pitjor d'aquest capítol és que no n'hi ha més. El millor, l'encert dels seus creadors en saber acabar quan cal. Poques sèries -els qui seguiu aquest bloc ja ho sabeu- m'han semblat tan esplèndides com Treme. Un impressionant homenatge a la ciutat de Nova Orleans, a les seves essències, a les seves arrels, a la seva gent. Un capítol final, dirigit amb mestria per Agniezska Holland, on prevaleixen els matisos que caracteritzen les creacions de David Simon. La vida flueix, unes coses surten bé, d'altres no tant, hi ha qui se'n va, hi ha qui mor però, per damunt de tot, resta la música de Nova Orleans, en un emotiu cant d'amor a una cultura i una gent que s'encarna en tots i cadascun dels personatges que han anat trenant les històries paral·leles de la sèrie i que té el seu portaveu en el personatge de DJ Davis. Uns personatges que, de debò, t'arribes a estimar. Jo crec que el millor que es pot fer ara és cercar a l'Spotify la banda sonora de Treme i deixar-se portar. Algun dia es parlarà de Treme com a sèrie de culte. Ja ho veureu.

Treme

David Simon
Eric Overmyer

Què té Treme que no tinguin totes les altres? Cultura. La sèrie sobre la Nova Orleans post-Katrina reivindica, per damunt de tot, la cultura com a eix vertebrador d'una societat, com a catalitzadora de l'esforç de reconstrucció d'una ciutat esborrada del mapa per l'huracà. I quan diem cultura, volem dir cultura popular, amb un paper preponderant per a la música, però sense oblidar la gastronomia o la tradició oral dels vells indis.

S'ha acabat la tercera temporada i, com a la vida real, la major part de les històries obertes a la primera no s'han tancat. Treme és una sèrie on no hi ha blancs ni negres, sinó tots els matisos del gris; res no és del tot bo o del tot dolent. Les diferents històries que es van creuant abasten des de l'especulació urbanística a la corrupció policial, sense oblidar les imposicions de la indústria -tant si és de restauració com musical- passant pel sistema educatiu o el periodisme d'investigació i, si bé hi ha alguns episodis on es fa present la violència present a la ciutat, per damunt de tot es tracta del dia a dia de la gent que vol recuperar la normalitat de la seva existència.
La voluntat de ser fidels al pols real de la ciutat i de documentar-se amb rigor ha fet que Simon i Overmyer (com ja varen fer a una de les possiblement millors sèries de la història de la TV, The Wire), hagin optat per fer-hi intervenir habitants de Nova Orleans i que molts dels personatges que apareixen a la sèrie estiguin basats, ells també, en personatges reals. Aquesta ha estat una de les claus de la gran acollida que la sèrie ha tingut a la ciutat.

Només la llista dels músics que han passat per Treme ja fa feredat. A través dels diferents episodis hi hem vist, i escoltat, Elvis Costello, Dr. John, Ron Carter, Fats Domino, The Neville Brothers, Allen Toussaint, John Boutté o Steve Earle, entre d'altres.
Fa una mica més d'un any, quan vaig iniciar aquest bloc, ja vaig fer una entrada referida a aquesta sèrie.  Ara insisteixo: és la sèrie que tots els amants de la música necessitem veure.