dilluns, 4 de maig del 2015

Better Call Saul

Vince Gilligan, Peter Gould.
Primera de les branques que neixen a partir del magistral tronc de Breaking Bad. L'spin-off -sembla que aquestes coses s'anomenen així- explora el passat de l'impagable Saul Goodman, en realitat James McGill. No sé què és el que va decidir Vince Gilligan a triar aquest personatge per treure aquesta branca: el personatge en sí mateix, o el potencial interpretatiu de Bob Odenkirk. Fos quin fos l'origen, el resultat és formidable. Però, atenció! Si a Breaking Bad tot agafava un cert to còmic, d'una comicitat tarantiniana, aquí tot és molt fosc, més trist, sense deixar gaire espai al somriure. És una història que emociona i fa que l'espectador tingui una immediata empatia amb el personatge d'en Saul/James. És tracta d'una bona persona que vol sortir de la vida de timador de poca monta que duu i  seguir les traces del seu germà gran, advocat de prestigi. Però en Saul és un perdedor, i aquesta història és una història de perdedors (i ja no explico res més per no esguerrar la sorpresa a qui encara no l'hagi vist). Només comentar que també hi apareix en Mike, des d'una faceta que fa que aviat tinguem també simpatia per ell.
Com a la sèrie mare, cada pla està estudiadíssim i es busca el punt de vista impossible, la imatge que no deixa indiferent, la fotografia que s'explica per sí sola. 
La interpretació d'Odenkirk és excel·lent; ja ho havia demostrat en una altra sèria, Fargo. Aquí fa tot un recital, però no li van gaire al darrere tota la munió de secundaris que completen la nòmina.
Només hi ha una cosa que em faci una certa por: que, com moltes vegades passa, vulguin allarga-ho tant -ja està contractada una segona temporada- que acabin desdibuixant el to original de la sèrie. Esperem que tinguin contenció!!