Giuseppe Verdi
Atelier de l'Opera
Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera
No tinc pas les pretensions de descobrir, ni tant sols de ressenyar, La Traviata. Tampoc no pretenc fer una crítica -en el més bon sentit de la paraula- de la representació que la gent de l'Atelier de l'Òpera en va fer aquest dissabte passat. Faig aquesta entrada per parlar de la fantàstica iniciativa que des de ja fa una colla d'anys (aquest any s'ha fet la dissetena edició, però no sempre hi ha hagut continuïtat) organitza el poble de Sant Pere Sallavinera: les Nits Culturals. Un cap de setmana de començaments de juliol durant el qual s'organitzen, divendres i dissabte a la nit, un parell de concerts a la plaça del poble, i encara un tercer concert, dissabte a la tarda, adreçat a nens i nenes. Per aquí hi ha passat la Coral Cantiga, l'Orquestra Nacional d'Andorra o Lluís Claret, per dir alguns noms. Poca broma, doncs.
Sant Pere Sallavinera és un petit municipi de l'Alta Segarra (administrativament pertany a l'Anoia), dedicat sobretot al conreu de cereal. De ben poc li ha anat aquest estiu; des del poble es pot veure com el foc va treure el nas per la carena que el tanca pel costat de migdia. Un ensurt massa gran per un poble tan petit: l'any 2011 hi havia censats 164 habitants. Una xifra que durant les Nits Culturals es veu amplament multiplicada de gent que s'aplega a la plaça, sota el cel de juliol, envoltada per les cases que la defineixen i escoltant una música que, sigui quina sigui, es converteix en màgica pel sol fet d'interpretar-se aquí, com si d'una cerimònia de celebrar la sega es tractés. Perquè mentre els músics van desgranant amb destresa l'enfilall de notes, totes les arnes de la nit, alguna òliba i quatre rat-penats dansen amb aquella alegria entre els tres costats del triangle que forma la plaça, i una sentor de rostoll humit va embriagant, lentament, els assistents a la litúrgia. Així sia, i per molt anys.