dimecres, 15 de gener de 2014

Treme (3)

David Simon, Eric Overmyer
Cinquè capítol de la quarta, i darrera, temporada de Treme. El pitjor d'aquest capítol és que no n'hi ha més. El millor, l'encert dels seus creadors en saber acabar quan cal. Poques sèries -els qui seguiu aquest bloc ja ho sabeu- m'han semblat tan esplèndides com Treme. Un impressionant homenatge a la ciutat de Nova Orleans, a les seves essències, a les seves arrels, a la seva gent. Un capítol final, dirigit amb mestria per Agniezska Holland, on prevaleixen els matisos que caracteritzen les creacions de David Simon. La vida flueix, unes coses surten bé, d'altres no tant, hi ha qui se'n va, hi ha qui mor però, per damunt de tot, resta la música de Nova Orleans, en un emotiu cant d'amor a una cultura i una gent que s'encarna en tots i cadascun dels personatges que han anat trenant les històries paral·leles de la sèrie i que té el seu portaveu en el personatge de DJ Davis. Uns personatges que, de debò, t'arribes a estimar. Jo crec que el millor que es pot fer ara és cercar a l'Spotify la banda sonora de Treme i deixar-se portar. Algun dia es parlarà de Treme com a sèrie de culte. Ja ho veureu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada