dimecres, 2 de gener de 2013

Treme

David Simon
Eric Overmyer
Què té Treme que no tinguin totes les altres? Cultura. La sèrie sobre la Nova Orleans post-Katrina reivindica, per damunt de tot, la cultura com a eix vertebrador d'una societat, com a catalitzadora de l'esforç de reconstrucció d'una ciutat esborrada del mapa per l'huracà. I quan diem cultura, volem dir cultura popular, amb un paper preponderant per a la música, però sense oblidar la gastronomia o la tradició oral dels vells indis.
S'ha acabat la tercera temporada i, com a la vida real, la major part de les històries obertes a la primera no s'han tancat. Treme és una sèrie on no hi ha blancs ni negres, sinó tots els matisos del gris; res no és del tot bo o del tot dolent. Les diferents històries que es van creuant abasten des de l'especulació urbanística a la corrupció policial, sense oblidar les imposicions de la indústria -tant si és de restauració com musical- passant pel sistema educatiu o el periodisme d'investigació i, si bé hi ha alguns episodis on es fa present la violència present a la ciutat, per damunt de tot es tracta del dia a dia de la gent que vol recuperar la normalitat de la seva existència.
La voluntat de ser fidels al pols real de la ciutat i de documentar-se amb rigor ha fet que Simon i Overmyer (com ja varen fer a una de les possiblement millors sèries de la història de la TV, The Wire), hagin optat per fer-hi intervenir habitants de Nova Orleans i que molts dels personatges que apareixen a la sèrie estiguin basats, ells també, en personatges reals. Aquesta ha estat una de les claus de la gran acollida que la sèrie ha tingut a la ciutat.
Només la llista dels músics que han passat per Treme ja fa feredat. A través dels diferents episodis hi hem vist, i escoltat, Elvis Costello, Dr. John, Ron Carter, Fats Domino, The Neville Brothers, Allen Toussaint, John Boutté o Steve Earle, entre d'altres.
Fa una mica més d'un any, quan vaig iniciar aquest bloc, ja vaig fer una entrada referida a aquesta sèrie.  Ara insisteixo: és la sèrie que tots els amants de la música necessitem veure.

5 comentaris:

  1. Hola Jordi,
    Em costa molt començar una sèrie, però de moment ja he caigut de ple en tres (Twin Peaks, Six feet under i Mad men). La quarta crec que serà aquesta, per la teva recomanació i perquè fa temps que alguns dels locutors de Radio3 que punxen jazz (Juan Claudio Cifuentes d'"A todo jazz" i Javier de Cambra la temporada passada a "Sonideros") sempre parlen meravelles musicals de Treme! A veure si Baltasar es llegeix la meva carta, li vaig enviar a Nova Orleans...
    Bon any nou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia
      Les tres que esmentes són de primera categoria! Jo crec que Treme no et decebrà; ara, no sé si Baltasar rebrà la carta a temps perquè segur que deu estar pel carrer tocant el trombó...

      Molt bon any nou!

      Elimina
  2. Hola,
    vaig començar a veure TREME per la recomanació que en vas fer, i la veritat m´ha agradat molt la primera part. Sobretot per la bona música i per seguir el dia a dia de New Orleans després del katrina.
    Em quedo amb el missatge:" David can save us".

    Coneixes The Sopranos? La Màfia italiana a New Jersey...

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Imma
      M'alegra que t'estigui agradant Tremé. Pel que fa als Soprano, va ser la primera sèrie que vaig veure "on-line", fora de la seva emissió per TV. De fet, la vaig veure molt després que hagués acabat d'emetre's, i em va agradar molt. Es el contrapunt a la nissaga del Padrino, uns gàngsters molt més cutres, de tercera divisió. Per cert, l'actor que fa de Silvio és Steven Van Zandt, el guitarrista de Bruce Springsteen!

      Elimina
  3. Sempre estem fent conya amb en Silvio (Soprano): diem que té nas de lloro. Voldria tenir un lloro i es diria Silvio. Carai entre actor i músic.
    Hi ha un llibre THE SOPRANOS and Philosophy, Richard Greene, Peter Vernezze.
    Ara ja començarem amb la segona part de TREMÉ.

    Imma C.

    ResponElimina