diumenge, 11 de març de 2012

Lieutenant Blueberry. Chihuahua Pearl

Jean Giraud
Norma Editorial
Blueberry ha de recuperar el tresor de 500.000 dòlars amagat per l'exèrcit confederat abans de la seva desfeta.
Primer episodi de la sèrie més llarga de les protagonitzades per Blueberry. Confederats, mexicans, buscadors de tresors, governadors corruptes, dones ambicioses, tots es creuen en la recerca del tresor confederat. Però, a més, a mesura que avança la sèrie, hi apareixen militars que conspiren, traficants sense escrúpols, indígenes sempre bandejats i traïts... Blueberry comença  servint a la llei i acaba cercant la justícia, adonant-se que la primera és humana i la segona, divina. I poc a poc, el que comença com un western clàssic va esdevenint una èpica odissea, amb els perdedors, siguin indígenes traïts o personatges desencantats, com a protagonistes. 
La història es desenvolupa pels grans escenaris naturals del sudoest dels Estats Units, els d'Arizona, New Mexico, Colorado i Utah, amb un protagonisme cada vegada més gran pel paisatge. 
A mesura que avança la sèrie també va avançant el dibuix cap unes vinyetes cada vegada amb més connexions amb els seus treballs com a Moebius; els horitzons de Blueberry són cada vegada més els horitzons d'Arzach. El traç seguit que crea la silueta, el punt de vista lleument contrapicat, amb la visió de l'espectador ran de terra, l'ús del punt i la línia per crear llum i volum, com si d'un gravat es tractés... L'ús del color, colors gairebé lisèrgics que adquireixen tons expressionistes. I les imatges corals, les que reuneixen molts personatges en que cadascun d'ells podria protagonitzar una història per si sol.
Va ser l'any 1977. No sé quin mes era, però segur que era un diumenge, perquè va passar als encants de llibres del Mercat de Sant Antoni. Tot badant vaig veure una revista que no havia vist mai i que em va cridar l'atenció. La vaig agafar i vaig veure que es tractava del primer número d'una revista que tot just acabava de sortir. La vaig comprar: era el número 1 de la revista Totem.
Va ser un canvi de dimensió. A l'interior hi vaig descobrir Hugo Pratt, Fontanarrosa, Dionnet o Guido Crepax. I Moebius, que tenia el dibuix a la coberta i, a l'interior, les primeres pàgines d'Arzach.
A mi m'agradava el còmic: en aquell moment havia deixat de costat els tebeos, que considerava infantils (més tard, sortosament, els vaig recuperar, donant-los l'autèntica dimensió que tenien), i seguia el còmic underground: m'agradava Makoki, i el Víbora, i el Rrollo Enmascarado i, de fora, Robert Crumb. No em deien res els de Marvel, però m'agradava Spirit. A més, clar, de Tintín, Astèrix i els personatges de Cavall Fort o l'Infantil, sobretot Jan i Trenacapins i Gil Pupil.la. Però amb Totem a les mans vaig descobrir el còmic europeu i llatinoamericà i, amb especial devoció, l'escola de Metal Hurlant.
Ahir va morir Jean Giraud. Serveixi aquest post d'homenatge. 

2 comentaris:

  1. No coneixia aquest àlbum del tinent Blueberry, i sí que és cert el que dius. Em sorprèn aquesta vinyeta que has posat perquè em costa associar-la al Blueberry que jo llegia.

    Em sembla que hauré de fer un repàs del darrer Giraud. És que no es pot estar a tot arreu! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig llegir un article d'en Sebastià Alzamora en que destacava, sobretot, la dualitat entre Giraud i Moebius. Jo discrepo. Es cert que els treballs com a Giraud, sobretot els de Blueberry, tenen un altre to. Cal tenir en compte, a més, els -magnífics- guions de Charlier. Però el traç, el color, les solucions gràfiques, van convergint: Per això dic que cada vegada hi ha més Arzach a Blueberry. I aquesta sèrie que s'inicia a Chihuahua Pearl n´és un bon exemple, perquè es pot comprovar àlbum per àlbum. El to és cada vegada més de desencant i Monument Valley s'assembla cada vegada més a un paisatge d'un altre món...

      Elimina