diumenge, 20 de novembre de 2011

Un dios salvaje/Carnage

Roman Polanski


Dos nens s'esbatussen en un parc. Els pares de l'agressor van a veure els pares de l'agredit, per disculpar-se i mirar de posar pau. Tot molt correcte, tots molt ben educats, fins que la situació es va carregant i esclaten, per fi, totes les tensions acumulades no només entre els dos matrimonis sinó dins dels mateixos.
La pel.lícula es basa en una obra teatral de l'autora francesa Yasmina Reza, i tret d'un parell d'imatges exteriors, a l'inici i al final de la pel.lícula, la resta transcorre dins l'espai d'un apartament  -un espai recreat minuciosament i que transmet una total credibilitat -. Roman Polanski, però, juga amb la càmera d'una manera tan precisa que no ens cal sortir de les quatre parets. La fidelitat al text dramàtic justifica, també, la inusual curta durada de la pel.lícula (1 hora i 20 minuts). Però és una hora i vint minuts d'una intensitat que va creixent progressivament, que dóna temps a veure com es va congriant la tempesta fins que per fi esclata i totes les convencions, hipocresies i correccions polítiques salten pels aires. Diàlegs esmolats, un tempo brillant. I, tot i ser d'una gran intensitat dramàtica, l'espectador es fa un fart de riure. Jo no he vist l'obra teatral original, però la seva traslació a cinema és esplèndida. El guió el varen elaborar a quatre mans Roman Polanski i la pròpia Yasmina Reza i els quatre actors (Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly) tenen unes interpretacions brillantíssimes, amb contenció quan cal i desbocament quan toca. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada