dimarts, 29 d’octubre del 2013

Gravity

Alfonso Cuarón
Una missió espacial que té com a finalitat reparar el telescopi Hubble es veu alterada quan una pluja de deixalles espacials impacta la seva nau i deixa a la deriva els dos únics supervivents.
Ho tenia tot de cara: el Barça acabava de guanyar al Madrid, i totes les crítiques de la pel·lícula li eren favorables. Així que m'hi vaig posar ben arrepapat, amb la tranquil·litat addicional de saber que, en la foscor de la sala, ningú no veu la cara d'alienígena que es fa amb les ulleretes del 3D. I no, no va resultar tant com m'esperava. M'hauria d'haver alertat el fet que el Barça tampoc té el joc excels d'un temps enrere, o que calia espigolar, a les crítiques, el que es referia a la història del que feia referència a l'espectacle.
Perquè el que em va deixar més fred és la història, (a partir d'aquí hi ha spoilers; si us els voleu estalviar, aneu al següent paràgraf) una història absolutament inversemblant, amb uns recursos dramàtics dignes del Disney més pla, amb allò del ai, ai, ai, que estic a punt de morir, però no, al darrer moment em salvo, i així una darrere l'altra. El toc final el dóna la darrera heroïcitat de la protagonista, entrant a l'últim instant a la nau xinesa que ja ha iniciat la seva inexorable caiguda cap a la Terra, obeïnt, vès si no, a les lleis de la termodinàmica i de la gravitació universal. Hi ha un Bond, ara no recordo quin, però crec que protagonitzat per en Pierce Brosnan, en què en 007 és expulsat d'un avió, que inicia un picat cap a terra, però que en Bond aconsegueix, gràcies a la seva caiguda lliure en una posició ultra-aerodinàmica, encalçar-lo, entrar-hi, redreçar-lo i volar cap a casa. Doncs per aquí anaven els trets. Una altra de les històries de per riure és la consulta dels manuals per a pilotar una nau. Jo no tinc cotxe i, quan n'haig de fer servir un, el llogo, de manera que els models que porto solen ser sempre diferents. Us asseguro que consultar el manual d'un Toyota per esbrinar, posem per cas, com funciona la climatització o l'equip de so, requereix més estona que la que la Doctora Stone esmerça en saber com es pilota una nau...en xinès!! De la història en salvo les picades d'ullet a la Sigourney Weaver quan, fent de tinent Ripley, passeja per la nau amb només una samarreta i unes calces, i l'homenatge lacustre final a Planet of the Apes. Pel que fa a la meva dona, va opinar que li hauria agradat més que, posats a salvar algú, en Clooney i la Bullock s'intercanviessin els papers; ella, clar, és més d'en Clooney, tant si passeja per l'espai com si compra Nespresso.
Una altra cosa és l'espectacle. Aquí sí que em trec el barret, perquè és tant meravellós com al·lucinant -i també marejant. Crec que haver vist Gravity -ep, en 3D!!- és el més aprop que he estat de passejar per l'espai exterior. Més d'un cop vaig girar el cap i tancar els ulls per esquivar algun fragment de ferralla espacial que venia cap a mi. Uns efectes increïbles, i una decisió, pel que fa al punt de vista de la càmera, fantàstica, sobretot quan ens convertim en la Doctora Stone i giravoltem, ens asfixiem i ens maregem amb ella. Més que una pel·lícula, és una experiència virtual.
Són pocs els directors que han explorat les possibilitats -parlo de cinema comercial- del visionat en tres dimensions. Els millors referents que tenia fins ara eren els de Wim Wenders, amb Pina, i el de Werner Herzog, a Cave of Forgotten Dreams. Alfonso Cuarón també s'ha llençat de cap en l'exploració del món que obre el 3D i, almenys des del punt de vista visual, el resultat és extraordinari. Una altra cosa és la història. 

6 comentaris:

  1. Vaig acumulant comentaris. Cosa que no faig mai. Però és que aquesta pel·lícula me la trobo arreu. Jo ho sento, però d'entrada els dos actors protagonistes ja no em fan creïble cap història d'aquest tipus. L'acabaré veient i, en tot cas, sempre quedaran les crispetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que, assumint l'esperit de la crispeta, la cosa entra millor. Crispetes 3D, per descomptat

      Elimina
  2. Doncs a mi em va agradar. Sobre l'espectacle visual dins del que et posa la pel·lícula estem d'acord que espectacular. La part de la trama no es el punt fort de la pel·lícula, d'acord, però està bé que hi hagi acció i no parin les desgràcies una després de l'altra. Una peli de l'espai sense acció no seria una peli del espai.
    Sobre les capsules de reentrada no son tan complicades com un es pensa. Tenen moltes opcions d'acord, però la opció principal que es la tornada a la terra està programada per ser lo màxim automatica possible. Encara bo que en la pel·lícula mira el manual! Quan has vist en alguna pel·lícula algú miri els manuals? tothom toca botons al atzar, en aquesta com a mínim primer mira el manual i després toca botons al atzar, es una millora segons el meu punt de vista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser el que em va passar és que hi vaig anar predisposat a prendre-me-la seriosament, i per això em vaig descol·locar. Per altra banda, reconec el meu total desconeixement del funcionament de les càpsules espacials; en aquell moment em va semblar exagerat, però potser sí que no és tant impossible.

      Elimina
  3. Genial, tenir una experiència virtual de l'espai semblant a la que pot ser la real (imaginem), ja em motiva prou. A l'atracció d'Star Wars d'Euro Disney m'ho vaig passar la mar de bé! De vegades som com nens, no?
    (Aquesta pot ser una de les dues pelis que veiem demà, entre quatre opcions en principi...)

    ResponElimina