dilluns, 4 de novembre de 2013

Sukkwan Island

David Vann
Empúries
En Jim, un dentista que no acaba de trobar el seu lloc al món, convenç en Roy, el seu fill de quinze anys, per passar tot un any en una remota illa de la costa d'Alaska, lluny de tot i de tothom.
Ja des del primer moment la potència de la natura s'imposa sobre els personatges, empetitint-los. Amb aquestes coordenades, un pare i un fill aïllats al nord salvatge, depenent només d'ells mateixos, la història podria adquirir un to èpic jacklondonià. Però el camí que segueix l'autor és tot un altre: immadur, fràgil, sense trobar el sentit de la seva vida, irreflexiu i fins i tot inconscient, en Jim emprèn una fugida cap endavant que el portarà cada vegada més cap a un pou més i més fons. Allò que multiplica el drama de la història és que arrossega el seu fill amb ell, després d'un seguit de males decisions: "senzillament, no havia entès res prou a temps".

Escrit de manera purament descriptiva, auster de recursos literaris i de brodadures -que fa que l'efecte dramàtic sigui més intens, per la fredor com se'ns presenta-, Sukkwan Island representa un viatge cap a les tenebres de les clavegueres de l'ànima. Poc a poc va endinsant-se en l'interior dels dos personatges i en les seves relacions. "Ara que tenia aquella ombra fosca al davant, li semblava que allò era el que havia sentit durant molt de temps: que el seu pare era un ésser insubstancial i que si n'apartava la mirada un instant, o se'n descuidava, o no el seguia amb prou velocitat i desitjant amb força que hi fos, es podia esfumar, com si només existís gràcies a la seva voluntat". I dolor, molt dolor. 
Una novel·la colpidora, dura. I ara ve la qüestió: fa uns dies comentava el llibre amb una amiga; li explicava, en parlàvem i, tot d'una, em va fer la pregunta clau: realment, et calia llegir-lo, aquest llibre, tant dur? T'ha aportat res? Encara no ho sé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada