dimecres, 16 d’octubre de 2013

The Bridge

Meredith Stiehm
Elwood Reid
Un cadàver apareix a la frontera entre Estats Units i Mèxic, just sobre la línia que separa El Paso i Ciudad Juárez. Amb mig cadàver a cada costat, les policies dels dos estats hauran de cooperar i treballar juntes per resoldre el cas. Per part mexicana se'n encarregarà del cas el detectiu Marco Ruiz, encarnat per l'actor mexicà Demián Bichir, mentre que per part nordamericana ho farà la detectiu Sonya Cross, interpretada per l'actriu alemanya Diane Kruger.
Final de la primera temporada. Final desconcertant per tal com sembla fet a corre-cuita. Si durant el desenvolupament de la temporada havien anat quedant alguns elements del guió penjats, el final encara reforça més aquesta sensació. El cas principal podem dir que queda resolt, almenys aparentment, al capítol onzè; podríem allargar-ho, a tall d'epíleg, fins el que fa dotze, però la impressió al final del darrer, el tretzè, és que han tallat per on ha sortit, improvisadament. Sembla ser que fins no fa gaire no es va signar la producció d'una segona temporada, i això deu haver fet trontollar els guions.
Filmada amb correcció (m'agrada especialment el títol de crèdit), amb pausa, sense estridències ni efectes espectaculars. Tot i així, potser per l'adaptació forçada de l'original escandinau, potser per la poca química que mostren tenir els protagonistes entre sí, o més probablement pels imperatius de producció i la dependència de l'audiència (perdoneu el rodolí), no passarà a la història com una de les grans sèries.
La sèrie té el seu interès des del vessant policíac però, sobretot, el punt fort amb què juga és amb la relació entre dos policies provinents de cultures tant diferents, sobretot pel que fa als conceptes de justícia, corrupció i relacions familiars i socials. Aquest intent d'aprofundiment en la personalitat dels dos protagonistes es veu encara més reforçat pel fet que el personatge interpretat per Diane Kruger (actriu per la qual, d'ençà que la vaig descibrir a Copying Beethoven, sento una certa debilitat), pateix de la Síndrome d'Asperger, una situació que la fa brillant en alguns aspectes intel·lectuals, però sense cap habilitat social ni relacional.  Sembla que, darrerament, aquest -protagonistes amb problemes psicològics- és un recurs de moltes sèries: ho hem vist a The Killing, a Homeland, al Sherlock britànic, sense oblidar l'entranyable Sheldon Cooper de The Bing Bang Theory. Però no es pot trivialitzar: he conviscut amb alumnes meus afectats d'Asperger, i m'han fet patir molt, per tal com els he vist patir a ells, i els he estimat molt, per tal com és l'única clau que et permet accedir al seu món. 
No he vist l'original fet a mitges entre suecs i danesos (Bron/Broen, amb crítiques magnífiques) que va donar peu a la rèplica nordamericana. En aquest cas, un element important en el desenvolupament del guió, que juga un paper més actiu que el de simple teló de fons, és la història dels feminicidis de Ciudad Juárez (inevitable pensar en Bolaño i 2666), i el tema de la frontera/mur entre els dos estats, dos móns. Un tema ben actual, doncs, encara més si no cau en els tòpics que poden atribuïr aquesta tragèdia en el desgavell del no-estat mexicà i deixa en l'aire la pregunta sobre quina part de responsabilitat hi ha als dos costats de la frontera.

2 comentaris:

  1. els crítics es queden amb la original, jo no sabria dir-te, potser l'hauria de veure abans xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. per tot arreu on he mirat coincideixen en això: millor l'original. Si la mires, ja em diràs què

      Elimina