dilluns, 9 de juliol de 2012

La Traviata

Giuseppe Verdi
Atelier de l'Opera
Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera
No tinc pas les pretensions de descobrir, ni tant sols de ressenyar, La Traviata. Tampoc no pretenc fer una crítica -en el més bon sentit de la paraula- de la representació que la gent de l'Atelier de l'Òpera en va fer aquest dissabte passat. Faig aquesta entrada per parlar de la fantàstica iniciativa que des de ja fa una colla d'anys (aquest any s'ha fet la dissetena edició, però no sempre hi ha hagut continuïtat) organitza el poble de Sant Pere Sallavinera: les Nits Culturals. Un cap de setmana de començaments de juliol durant el qual s'organitzen, divendres i dissabte a la nit, un parell de concerts a la plaça del poble, i encara un tercer concert, dissabte a la tarda, adreçat a nens i nenes. Per aquí hi ha passat la Coral Cantiga, l'Orquestra Nacional d'Andorra o Lluís Claret, per dir alguns noms. Poca broma, doncs.
Sant Pere Sallavinera és un petit municipi de l'Alta Segarra (administrativament pertany a l'Anoia), dedicat sobretot al conreu de cereal. De ben poc li ha anat aquest estiu; des del poble es pot veure com el foc va treure el nas per la carena que el tanca pel costat de migdia. Un ensurt massa gran per un poble tan petit: l'any 2011 hi havia censats 164 habitants. Una xifra que durant les Nits Culturals es veu amplament multiplicada de gent que s'aplega a la plaça, sota el cel de juliol, envoltada per les cases que la defineixen i escoltant una música que, sigui quina sigui, es converteix en màgica pel sol fet d'interpretar-se aquí, com si d'una cerimònia de celebrar la sega es tractés. Perquè mentre els músics van desgranant amb destresa l'enfilall de notes, totes les arnes de la nit, alguna òliba i quatre rat-penats dansen amb aquella alegria entre els tres costats del triangle que forma la plaça, i una sentor de rostoll humit va embriagant, lentament, els assistents a la litúrgia. Així sia, i per molt anys.

3 comentaris:

  1. Molt encertada aquesta comparació de les Nits Culturals amb els cerimonials de la sega. A mi em produeixen una emoció especial tota festa relacionada amb les estacions i les feines del camp.

    L'Alta Segarra és una comarca molt peculiar, on si fan moltes activitats malgrat ser molt poc coneguda per la resta de Catalunya. Les Nits n'és un magnífic exemple.

    ResponElimina
  2. Hola! jo hi vaig ser aquest any justament veient aquesta Traviata i em va encantar :D

    Pels teus primers comentaris "No tinc pas les pretensions de descobrir, ni tant sols de ressenyar, La Traviata. Tampoc no pretenc fer una crítica -en el més bon sentit de la paraula- de la representació que la gent de l'Atelier de l'Òpera en va fer aquest dissabte passat." .... Es podria entendre que no et va agradar? que no van donar prou el nivell?....o que el concepte que tens de l'espectacle no va asolir les teves espectatives? La veritat és que m'agradaria saber-ho, m'ha picat la curiositat.

    HI estic d'acord amb tu que el Festival de Sant Pere i l'orgnització és fantàstica....no entenc com poden portar any rera any espectacles y personalitats de tant alt nivell :D ... Per molts anys ho puguin seguir fent

    Salutacions

    Marta
    nostalgicasirena@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta
      Amb els primers comentaris volia donar a entendre que, malgrat l'entrada es titulés "La Traviata", no volia tenir la gosadia de parlar de l'obra de Verdi, que ja se n'ha escrit a bastament, i que al propi programa d'aquell dia està magníficament ressenyada per en Miquel Desclot. Vaig fer l'entrada més pensant en la iniciativa de les Nits Culturals que en l'obra en sí mateixa.
      Pel que fa a la representació d'aquell vespre, em va agradar el muntatge i la posada en escena; els cantants els vaig trobar irregulars: la soprano em va agradar molt mentre que el tenor vaig trobar que no estava a l'alçada. En desgreuge seu, val a dir que era una substitució feta de pressa i corrent i que prou mèrit tenia de posar-se allà al davant de manera gairebé improvisada.
      Comparteixo amb tu el desig de continuïtat del festival: és el quart cop que hi vaig, i és com una cita especial de juliol. Això sí, una cita secreta, amagada.
      Salutacions

      Elimina