diumenge, 18 de desembre de 2011

Pina

Durant molts anys d'amistat, Wim Wenders i Pina Bausch s'havien plantejat la possibilitat de fer un treball conjunt. Quan el 2009 la ballarina i coreògrafa alemanya va morir, Wenders va decidir tirar endavant una pel.lícula a través de la qual, tant ell com els ballarins que treballaven amb Pina Bausch poguessin homenatjar-la (al cartell de la pel.lícula hi ha una frase reveladora de la seva intencionalitat: "Una pel.lícula per a Pina Bausch). Però la pel.lícula va una mica més enllà del que seria el clàssic documental, perquè s'estructura a partir d'oferir diferents coreografies en escenaris diversos, des de l'escenari teatral a escenaris urbans, industrials i naturals. Molt poques paraules, però sempre coincidint en subratllar la capacitat de Pina Bausch de saber extreure de cadascun dels ballarins tot el seu potencial expressiu i creatiu. Coreografies sempre arriscades; segons Wenders(veure entrevista)"la dansa era, per a Pina, la seva arma contra la pena i el dolor del món, i també contra la mort. Quan afirmava: 'Balleu, balleu, o estarem perduts', ho creia de debò". Valentia creativa, que portà el treball expressiu del cos més enllà dels marges canònics de la dansa; eclecticisme musical, per tal com podia utilitzar tan aviat música de Txaikovski com de Caetano Veloso. Filmada originalment en 3D, la pel.lícula de vegades té un ritme una mica massa pla, però tot i així  és una magnífica oportunitat de veure les propostes coreogràfiques de Pina Bausch, sobretot per aquells que no vàrem tenir la sort de veure-la en directe.
                                        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada