El cor és un caçador solitari/ The heart is a lonely hunter

Carson McCullers
Ed. 62

La narració discorre a través d'un any en la vida d'un seguit de personatges del sud empobrit dels Estats Units, al punt més àlgid de la Gran Depressió, just abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial. En una població remota i gairebé oblidada del pas del temps, es creuen les vides d'unes persones que viuen en una situació de pobresa crònica, gairebé al llindar de la marginalitat. 
Es un relat pausat, sense sobressalts, que s'explica des de la visió del món dels personatges, uns personatges molt primaris i simples, però que es mouen constantment, sense ni tant sols saber-ho, en la seva recerca del sentit de la vida. Un text, però, que arrossega tota la violència, no sempre continguda, que conté la pobresa i les tensions racials.
Els personatges que articulen la narració són personatges molt ben dibuixats, a través de pinzellades del seu pensament, de les seves sensacions i dels seus sentiments: de Biff, el propietari del Cafè New York, i de Blount, el comunista passavolant, que bé podria ser un personatge de Woody Guthrie. Entrem dins el cor i el cap de Mick, la noieta adolescent, rebel i que sent la música dintre seu: "Els seus pensaments eren plens de tota mena de músiques. N'hi havia que les havia sentides per ràdio, i d'altres eren dintre seu sense que mai les hagués sentides enlloc". El doctor Copeland, negre que somia en l'alliberament del seu poble: "Jo em presentaré davant Jesús amb tots els meus fills i els meus néts, i els fills dels meus néts, i els parents i els amics, i li diré: 'Jesús, tingueu compassió d'aquesta pobra gent de color'. I llavors Ell posarà la mà damunt els nostres caps i de cop i volta ens tornarem blancs com el cotó".  I, com a pal de paller de totes les relacions que s'hi estableixen, el senyor Singer, un sord-mut apreciat per tots per la seva capacitat, atenció, d'escoltar tothom. 
El text va fluint lentament però imparable, carregat de sediment, com si es tractés del curs baix d'un gran riu, quan ja ha travessat tot el continent i esdevé savi. Imatges que generen sensacions, que ens fan llegir el llibre a través de tots els sentits : "els seients entapissats de vellut exhalaven una olor malenconiosa". Cal destacar, a més, la traducció de Ramon Folch i Camarasa.
Una lectura que va atrapant de mica en mica fins submergir-te en ella, d'aquestes que confonen el sentit temporal. Com diu, referint-se a Singer, "ja feia més d'un any que l'amic era fora. Un any que no semblava ni llarg ni curt, sinó com independent del sentit ordinari del temps".