dissabte, 6 d’octubre de 2012

Litus

Marta Buchaca
Sala Flyhard/ Espai Lliure
Fa tres mesos que en Litus va morir en un accident de cotxe. La nòvia, l'amic, el company de pis, el col.lega i el germà es troben amb la intenció de recordar-lo. Però hi ha massa preguntes al voltant de la mort d'en Litus, i de la pròpia convocatòria de la reunió.
Com si fóssim al menjador on es produeix la reunió, som els testimonis de com els personatges despullen els seus sentiments en un procés dur i sense concessions, carregat d'emocions i contradiccions, i de dolor. Cal deixar-se portar per la nostàlgia, o mirar el futur? Què és més difícil, llevar-se la vida o seguir viu tot fent-se adult? La naturalitat del text, que té la virtud  de transmetre una enorme espontaneïtat, ens permet empatitzar amb els personatges; en un muntatge de petit format, a tocar dels actors, és impossible no emocionar-se o riure amb ells. 
Marta Buchaca, autora i directora, ha bastit una obra amb un extraordinari domini del tempo dramàtic, amb un fantàstic equilibri entre la tensió i els moments d'humor que funcionen a la perfecció com a vàlvules de descompressió i permeten als espectadors poder sobreviure al dramatisme que els actors saben transmetre en un excel.lent treball interpretatiu.
Si alguna cosa em sap greu és haver trigat massa temps en veure aquesta obra, perquè no en queda gaire, de temps, per a recomanar-la. Vaig fer tard en anar al seu espai original, a la petita sala d'Hostafrancs, i ara ho he aconseguit a l'Espai Lliure: els que no l'hagueu vist, no dubteu en anar-la a veure. Escampeu-ho, feu-ne difussió, comenteu-ho: l'obra s'ho val. 
L'autora i un dels intèrprets, en David Verdaguer, ens comenten l'obra

1 comentari:

  1. Hola!
    Vam veure LITUS a la Sala Flyhard i com dius és bona des del guió, la direcció i la interpretació.
    Aquest matí a Catràdio parlaven de salut mental i suïcidi i la Marta Buchaca ha dit que havia set difícil trobar informació sobre el tema.
    A l´obra veiem el després, intentant entendre què ha passat i per què.
    Bon teatre!

    Imma C.

    ResponElimina