dimecres, 6 de març de 2013

El verano sin hombres/ The Summer Without Men

Siri Hustvedt
Anagrama
Després de trenta anys de vida en comú, en Boris li comunica a la Mia que ha decidit fer una "pausa" en el seu matrimoni. La "pausa" és, en paraules de Mia, "francesa, amb el cabell bru, llarg i brillant. Els seus pits eren notables i autèntics, sense operar. Portava ulleres rectangulars, estretes, i tenia una ment excel·lent. Era jove, per descomptat, vint anys més jove que jo..."
Menyspreada, colpida per l'atzagaiada, Mia cau en una crisi que la duu a ser ingressada. Quan surt de l'hospital se'n va a la conservadora Bonden, una ciutat de Minnesota on havia nascut i on encara viu la seva mare. Allà es retroba amb aquesta i amb les seves amigues de la residència d'ancians. Allà també entra en contacte amb un grup de noies adolescents, a les quals imparteix un taller de poesia. Completen el quadre el jove matrimoni amb dues criatures que viuen a la casa del costat de la seva.
Tota la narració discorre per les reflexions i els pensaments que Mia va fent sobre el seu present i sobre el seu passat, sobre el seu paper com a dona i sobre el paper de les dones en general. Les jovenetes del taller la duen a considerar quina és l'essència de la condició femenina, des d'un punt de vista d'especificitat de gènere -"si fossin nois, això ja ho haurien resolt esbatussant-se", i sobre la sexualitat femenina que ha de combatre les idees preconcebudes per una imposició masculina, i ho reverteix: "Adam és Adam a partir d'Eva, i no a l'inrevés". Complementàriament, el coneixement dels secrets de la mare i les seves amigues la duen a reflexionar sobre el pes que un món fet per homes i dominat per homes ha representat, i representa, per a les dones. La mare de Mia li confessa que troba a faltar el seu marit però que per res del món tornaria a ajuntar-se amb un altre home."Els vidus es tornen a casar perquè això els facilita la vida; les vídues no solen fer-ho perquè això els fa la vida més difícil"
La narrativa de Siri Hustvedt està arrapada a l'os de la pròpia experiència, i la seva acció es situa en els viaranys de la reflexió i del pensament. L'acció és mínima, justa la necessària per estirar aquestes reflexions i pensaments. És, per tant, una literatura que requereix de la voluntat del lector per acompanyar-la, i que duu a aquest a elaborar les seves pròpies reflexions.

4 comentaris:

  1. acció mínima? ui ui ui, no anem pas bé perquè aquest llibre m'atregui...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poqueta, poqueta, el justet perquè avancin els pensaments de l'autora...

      Elimina
  2. Ara fa just un any vaig llegir Un estiu sense homes, ed. Empúries. Traducció de Ferran Ràfols

    Ja he llegit altres llibres de la Siri Hustvedt, la segueixo, però aquest és més lleuger, tot i els temes que tracta. Em va sorprendre la reacció de la protagonista davant la separació, ho interpreto com una situació depenent, tot i el seu nivell universitari.
    És una autora molt interessada per la neurociència, i tota aquesta reflexió es traspua en els protagonistes dels seus llibres. Com dius es nota la seva experiència personal.
    THE SUMMER WITHOUT MEN fa de bon llegir, gràcies pel comentari, he fet memòria.

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que tenir un nivell universitari pot donar elements teòrics i de reflexió, però no garanteix tenir una millor preparació emocional. Com molt bé dius, altres obres anteriors tenen més profunditat, però aquesta fa de bon llegir, i de bon pensar-hi. A mi m'hauria agradat potser que al final la Mia hagués pres una altra decisió, però probablement l'opció que pren és molt real.

      Elimina