dijous, 25 d’abril de 2013

Broadchurch

Chris Chibnall
Broadchurch, un petit poblet de la costa sud d'Anglaterra, es veu sacsejat per l'assassinat del petit Danny Latimer. De la investigació del cas se n'encarregarà l'inspector Alec Hardy, a qui ajudarà la sergent Ellie Miller, de la policia local.
Broadchurch, una població imaginària localitzada als espectaculars penya-segats de Dorset, ens apareix al començament com un indret idíl·lic on pels matins tothom somriu i es saluda (recorda fins i tot el poble irreal de El Show de Truman). Però a mesura que la investigació avanci aniran apareixent els secrets, les misèries, les mentides que s'amaguen darrere aquesta aparença. Res d'especial, no hi ha ni vampirs ni zombies, simplement allò que és comú a tota comunitat humana, una condició de la qual no se'n lliuren, naturalment, ni els mateixos policies encarregats del cas.
La ressolució del cas és sorprenent, però al llarg de tots els capítols tampoc no hi ha cap voluntat de donar pistes en un sentit o en un altre; hi ha picades d'ullet, senyals, que ens fan pensar que si fulanet o menganet, però no és un joc detectivesc el que proposa la sèrie, sinó l'evidència del que comentava abans, la presència, a la vida de tothom, de llums i ombres, i la necessitat de conviure amb això. De fet el final del cas es produeix per l'entrega voluntària de la persona culpable, incapaç de sobreviure arrossegant el pes de la culpa. Un culpable dostoievsquià, que porta un dels protagonistes de la història a dir-li:"Jo venia disposat o odiar-te, però ara només et compadeixo". 
La temporada -se n'ha anunciat ja una segona- dura vuit capítols, centrats tots en aquest únic cas. La realització és sòbria, amb un excel·lent treball d'actors i una fotografia molt expressiva, reforçada per un tractament de color també molt expressiu (diria que augmentant la temperatura de color).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada