La Pantera Rosa és un fabulós diamant que pertany a la princesa Dala. Un misteriós lladre, el Fantasma, pretèn robar-lo. L'inspector Clouseau intentarà impedir-ho. Es pot dir res, de La Pantera Rosa? Només per aquesta pel·lícula, Blake Edwards ja hauria de passar a la història del cinema (però és que, a més, ja havia signat Breakfast at Tiffany's i Days of wine and roses!). Es pot millorar, el treball de Peter Sellers? Com s'ho fa per expressar tant amb una gesticulació tan subtil, amb la seva sola presència? No us desperta, l'inspector Clouseau, un progressiu sentiment de compassió? Es pot ser més seductor que David Niven, tenir més sang freda que Capucine, ser més simpàtic que Robert Wagner, més bella que Claudia Cardinale?
Tot recolzat en la inoblidable banda sonora de Henry Mancini. No cal ni parlar del tema principal: poques músiques són capaces de ser reconegudes sense ni tant sols acabar el primer compàs. Però, així com després de veure Some like it hot arribes a casa xiulant el tango "La Cumparsita", després de veure The Pink Panther acabes xiulant "Meglio Stasera". Recordem-la
Jordi, precisament ahir vam anar a la Filmoteca a veure Breakfast at Tiffany's. Vam passar una bona estona recordant-la. La Sala gran estaba plena com un ou i molta gent jove va aplaudir i tot al final. Continua essent força vigent!
Jordi, precisament ahir vam anar a la Filmoteca a veure Breakfast at Tiffany's. Vam passar una bona estona recordant-la. La Sala gran estaba plena com un ou i molta gent jove va aplaudir i tot al final. Continua essent força vigent!
ResponEliminaAh, quina pel·liculassa! I tots enamorats de l'Audrey!
Elimina