dijous, 12 de setembre del 2013

La dona de verd

Arnaldur Indridason/ Grafarthögn
La Magrana
La troballa d'una costella humana en unes obres als afores de Reykjavík duu l'inspector Erlendur Sveinsson a investigar uns fets ocorreguts cinquanta anys enrere.
És difícil, en un país com Islàndia, trobar un argument criminal que sigui creïble. Islàndia és un país amb una mica més de tres-cents mil habitants, on gairebé tothom es coneix, on el màxim perill que hom pot trobar és topar amb una ovella que creua la carretera just quan tu passes, on pots veure algú treballant amb el portàtil en una terrassa que el deixa per anar al lavabo sabent que el trobarà en tornar. Per això el més versemblant és fer el que fa Arnaldur Indridason i cercar les arrels del crim en un passat que, si bé és recent en el temps, és llunyà sociològicament parlant pel vertiginós canvi experimentat per la societat islandesa aquests darrers temps. Una societat, l'actual, jove i moderna, però que manté un fort lligam amb la potència secular de les sagues, les creences en éssers fantàstics i un fort sentiment d'orgull nacional. Una societat i una mentalitat que no sempre ens és fàcil d'entendre. No és debades que, en arribar a l'aeroport de Reykjavík, un cartell adverteix: "Benvinguts a Islàndia. Un país on moltes coses són diferents a com esteu acostumats que siguin".
En la línia de la millor novel·la negra, la trama policíaca serveix a l'autor per retratar la societat islandesa i també la psicologia dels seus habitants, a través de la complexitat dels seus protagonistes. Una societat i una psicologia, tant individual com col·lectiva, que no s'entèn sense el poderós paisatge islandès, un paisatge primigeni, on les forces de la natura són poderosament presents en tot moment (pensem que, a la web de la metéo islandesa, hi ha un apartat dedicat a les aurores boreals, un altre dedicat als icebergs, i un altre dedicat a terratrèmols i erupcions volcàniques).
Arnaldur Indridason acaba de rebre el premi RBA de novel·la negra; una literatura, la islandesa, força desconeguda, fins i tot la figura del Nobel Halldór Laxness, en un país que deu tenir l'índex d'escriptors per habitant més alt del món.

2 comentaris:

  1. Corroboro el que dius sobre el llibre. El vaig llegir d'una tirada quan vaig descobrir que la novel·la negra als països freds era increïblement bona arrel de la publicació de la trilogia de Millenium.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una manera fascinant de conèixer unes societats amb una gran complexitat

      Elimina