dimecres, 18 de desembre del 2013

Concert de Nadal

Barnouche
Farmàcia Costa i Codina
Barnouche és una contracció de Barcelona i manouche, i d'aquesta manera fa referència a l'origen del grup i també a les seves arrels musicals. L'anomenat jazz manouche, variant del swing, nasqué a França durant els anys 30 impulsat sobretot pel guitarrista Django Reinhardt i fussionava la influència del swing nordamericà amb les seves arrels gitanes.
El concert que va oferir ahir vespre el grup Barnouche va ser en format reduït, una guitarra i un violí, talment com Django Reinhardt i Stéphane Grapelli, tot i que, a mig concert, s'hi afegí una segona guitarra. Música molt ben interpretada, suada, amb molt de swing, de les que fan moure el peu i esculpeixen un somriure a la cara.
Però el que va fer més especial el concert va ser que es fes...en una farmàcia! Allà, a la rebotiga, on s'hi amaguen les fórmules magistrals, s'hi fan les anàlisis o es pren la pressió, allà es va fer el concert, gentilesa de la casa. Amb prou feines vint persones, frec a frec amb els músics, un fet que em fa pensar en quins són els autèntics motors de l'activitat cultural, en temps en que tots esperem que siguin els dinosaures institucionals els qui engeguin les màquines. Doncs no: gent amb empenta i ganes de passar-ho bé, i de fer-ho passar bé, i fot-li canya!
En Ricard
Sense que fos exactament el mateix, no podia deixar de pensar en l'anomenada "música de barberia", aquella música feta per músics aficionats, amics que es trobaven després de treballar, sovint a les rebotigues, pel pur plaer de tocar junts. Fa anys que em dedico a això de l'ensenyament de la música, i reivindico amb fermesa la "música per a no músics", lluny de cotilles acadèmiques. Quantes vegades he sentit dir a moltes persones que elles no en saben, de música, quan en realitat volen dir que no en saben de solfa. La solfa és molt útil, però abans de la solfa hi ha la música, i només s'hi ha d'arribar quan se'n veu la necessitat. La nostra societat no admet el terme mig: o ets músic i et gradues al conservatori, o, directament, no en saps, i només pots aspirar a ser-ne consumidor. Només surten d'aquest estret encarcarament les corals i les bandes, i encara gràcies. 
En Fran
Ahir el marc de la farmàcia suggeria que, després del concert, la pressió i el colesterol dels assitents hauria baixat considerablement. Us imagineu el benefici per a la salut que seria que, cadascú armat de l'instrument que li més li plagués, es trobés un cop a la setmana amb qui li vingués de gust per encarar-se amb Bach, Duke Ellington o la música de la festa major?

6 comentaris:

  1. des de Calafate i esperant un bus m'ha agradat llegir el teu escrit d'estació de servei. Com sempre comparteixo al 100% les teves reflexions i en aquest cas el teu concepte de la música. Una abracada Monsieur le bass. Quim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Waw, quina il.lu! saber de vosaltres! espero que estigueu sadollats de músiques australs, patagones, araucanes... Mil petons des de l'hemisferi nord!

      Elimina
  2. Música en petit comitè, aquests són els concerts que més m´agraden. I mira per on a la rebotiga d´una farmàcia. En si la música té molts beneficis, tant el que toca com el que escolta, i a sobre voltat de fòrmules magistrals. Per tant esteu carregats de defenses i bona salut.
    TIinc un familiar que toca en un grup de rock en plan afeccionat i el veig tant content o més que un músic professional.
    Ja tinc els plans fets si em cau la GROSSA de NADAL, el vesc porta bona sort.

    SALUT i SORT !!!

    Imma C.


    ResponElimina
  3. Si Jordi, jo també sóc d'aquells que sempre he dit que no en sé de música, però a partir d'ara i després de llegir el teu post, ja no ho tornaré a dir mai més, diré que no en sé de solfa, i amb molta raó perquè fa molts anys, quan encara era relativament jove, vaig intentar aprendre solfeig, però em vaig veure superat en arribar a les fuses i les semifuses i una mica desmoralitzat ho vaig deixar còrrer. Volia fins i tot arribar a tocar el piano, però un bon músic i amb molt bon criteri m'ha va desaconsellar... a la teva edat, patiràs molt i progressaràs poc, foren les seves paraules, i ho vaig deixar estar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo que, quan feia el postgrau de mestre de música, jo era el qui tenia menys formació, diguem-ne, acadèmica. Encara ara no m'he refet de comprovar com, davant d'un piano, cap de les persones que havien estudiat tantíssima solfa, no sabien què fer si no tenien una partitura al davant. Jo me les quedava mirant i, sense cap mania, començava a experimentar.
      Amb els anys he après que el món de l'ensenyament de la música, és ple de castradors.

      Elimina