dilluns, 3 de febrer del 2014

Blacksad. Amarillo

Juan Díaz Canales/ Juanjo Guarnido
Norma Editorial
Cinquena entrega de la sèrie dedicada a John Blacksad. John Blacksad és un detectiu privat, un tipus dur, a l'estil dels grans clàssics com Philip Marlowe o Sam Spade, amb l'única peculiaritat que en John Blacksad...és un gat! Aquesta és la característica més rellevant i diferencial de l'obra de Juan Díaz Canales (guió) i Juanjo Guarnido (dibuix i color): tots els seus personatges són animals, encara que amb el cos humanitzat. Però, a diferència dels animals del Maus d'Art Spiegelman, on els diferents animals es corresponen a col·lectius determinats (els jueus, els alemanys, els polonesos), en aquest cas cada individu és un animal diferent, que més aviat es relaciona amb el paper que juga a la història, o amb el seu tarannà. Així podem trobar un cambrer que és un porc amb samarreta imperi, o un cap de policia racista i corrupte representat per un gegantí ós polar, la cantant seductora que és una gata (maula), mentre que l'advocat llepa i sense escrúpols encaixa bé amb la cara de la hiena. 
Abans he dit que l'opció de representar tots els personatges com a animals és la característica més rellevant d'aquesta obra. No és cert. La característica més rellevant és la seva extraordinària qualitat.
Pel costat dels guions -per ara cada volum es pot seguir de manera independent, tot i que algun personatge reapareix- segueixen les pautes de la gran novel·la negra nordamericana, o millor encara, tal i com els autors expliquen, dels grans clàssics del cinema negre nordamericà. Per reforçar-ho, els creadors han decidit situar l'acció als Estats Units dels anys cinquanta. Tota l'estètica es correspon a aquesta època, i ens permet enganxar-nos-hi ràpidament, pel pes del mite glamurós que ens n'hem creat.
Juan Díaz Canales hi fa aparèixer tots els grans escenaris: clubs de jazz sòrdids, plens de fum, carrerons amb gats i cubells d'escombraries, alcohol, Cadillacs, Pontiacs i De Sotos, i en aquest background hi apareix el submón de la droga, els poders polític i policial corruptes, el paper de la premsa, i també el racisme i els supremacistes blancs, la caça de bruixes, la guerra freda, els antics nazis o, com en aquesta darrera entrega, els beatniks, amb especial dedicatòria a Allen Ginsberg, Neal Cassidy i a Jack Kerouac (fins i tot l'escriptor protagonista escriu la seva obra en un únic rotlle de paper, tal i com va fer Kerouac amb On the road). Enmig de tot això, un John Blacksad condemnat a la solitud i que malgrat el seu caràcter desenganyat creu en la justícia, malgrat malfiar-se de la llei. 
Pel que fa a la imatge gràfica, ens trobem davant d'un dibuix vigorós, detallista quan cal, tremendament expressiu, que desplega tota la gamma de plans possible, dels primeríssims primers plans a grans plans generals,  i amb punts de vista a base de picats i contrapicats que li donen un dinamisme extraordinari. A tot això cal afegir-hi un tractament del color que multiplica, tant per la tria cromàtica com pel treball de llums i ombres, la seva càrrega expressiva.
Només apuntar que aquesta fantàstica obra s'ha hagut de produïr originalment a França, davant la impossibilitat de poder trobar qui s'hi jugués els calers aquí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada