dilluns, 19 de gener de 2015

La isla mínima

Alberto Rodríguez
Juan i Pedro són dos policies de Madrid que es desplacen fins la zona dels aiguamolls del Guadalquivir per investigar la desaparició de dues noies joves.
La isla mínima és un magnífic thriller que té el se punt mes fort en l'atmosfera que sap crear. Una atmósfera que es basa en les dues coordenadas d'espai i temps. L'espai és la zona dels aiguamolls del Guadalquivir, un espai d'aigua i terra, d'impossible cartografia i de camins laberíntics, un espai presidit per l'aigua, l'arròs i el canyissar, un espai asfixiant, on hi manca l'aire i d'on és gairebé impossible sortir. El temps és l'any 80, amb la presència constant del franquisme mai enterrat, en una societat tancada i presidida pels silencis, el clientelisme, el caciquisme, la misèria i la manca de cap horitzó vital. La combinació d'aquests dos eixos produeix a l'espectador, alhora que a la parella protagonista, la sensació d'haver anat a raure en un món inversemblant i on el més difícil és trobar algun desxifrador del codi pel qual es regeix aquella societat.
Per la similitud geogràfica i per la parella protagonista i la seva relació antagònica i alhora complementària, és impossible no pensar en True Detective, tot i que el pobre Alberto Rodríguez s'ha fet un fart d'explicar que la seva pel·lícula va néixer abans que la sèrie nordamericana. Però clar, la indústria d'un lloc i de l'altre i el seu impacte global no tenen res a veure. Ben interpretada, molt ben ambientada i molt ben fotografiada. Vaja, una pel·lícula excel·lent. I un especial esment a les extraordinàries imatges zenitals, d'una intrigant bellesa.

2 comentaris:

  1. Hola Jordi,
    He trigat una mica en veure La isla mínima, però per fi l'he vista i només puc dir que... m'ha agradat molt. Comparteixo amb tu el gust per aquestes imatges zenitals tan belles i inquietants, des dels títols de crèdit que em semblen fascinants. No he vist True Detective, però sí trobo altres semblances o moments David Lynch, que crec que és, en els dos casos, de la sèrie pel que he llegit, un referent clar. A La isla mínima per mi referències molt ben portades a terreny propi, res de males còpies, parlo d'escenes com ara l'ocell blau dins l'habitació de l'hostal o la mirada del flamenc, filtres de llum vermella... Amb tot, una pel·lícula excel·lent, sí, i celebro que s'emportés tants premis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo plenament la referència amb Lynch! Dins de l'arbitrarietat amb que de vegades es concedeixen aquests premis, auqest cop cón ben merescuts

      Elimina