diumenge, 4 de gener de 2015

Terra Baixa

Angel Guimerà
Dir. Pau Miró
Revisitació del drama clàssic d'Àngel Guimerà, de la mà d'en Lluís Homar, que interpreta ell sol els quatre papers principals de l'obra.
No em posaré jo ara aquí a disertar sobre l'obra de Guimerà; recordar només el paper simbòlic d'enfrontament entre el costat fosc i corrupte, ple d'engany i males intencions, representat per la "terra baixa", en contrast amb el costat lluminós, pur i innocent representat per la muntanya, allà on el torb i la tramuntana fan lliure el qui s'hi està.
He dit revisitació perquè no és una relectura. Pau Miró i Lluís Homar es mantenen fidels al text original; això sí, el despullen de brancatge i en deixen només el tronc principal, la qual cosa permet a Homar passar pels quatre personatges a qui dóna veu -la Nuri, la Marta, en Sebastià i en Manelic- sense haver d'agafar viaranys laterals accessoris. Va de pet al tronc de l'obra. He dir quatre personatges, perquè malgrat hi hagi un sol actor, no es tracta d'un monòleg. Lluís Homar salta de l'un a l'altre de vegades canviant de situació a l'escenari, de vegades a través d'un objecte i de vegades senzillament amb un lleu canvi en l'expressió de la cara i en la inflexió de la veu. Un autèntic recital interpretatiu que dóna en tot moment la sensació de que l'actor es troba comodíssim dalt de l'escenari fent el que fa. I li surt rodó. Com deia encertadament Bernat Puigtobella a Núvol, Homar no homareja ni fa teiatru; Homar ha mort el teiatru, en la recuperació del potencial poètic d'un text que, així despullat de tot l'acompanyament de centre parroquial -amb tots els respectes- mostra una força enorme.
La força d'un text que, per no interferir, es mou també en el terreny de l'austeritat en el muntatge escenogràfic que amb una cortina en té prou per emmarcar els tres actes -no m'agrada la il·luminació del primer: massa fredor de florescent- i amb alguns tocs de so, de vegades sons indefinits i d'altres amb la veu de la Sílvia Pérez Cruz cantant, tot, però, molt minimal.
Alguna pega? Doncs sí: jo li trobo a faltar, encara que només sigui com a homenatge al muntatge d'en Puigserver del 90, més contundència en el crit final. No ha mort el llop? Doncs que ho digui ben fort, cony!

7 comentaris:

  1. No hi aniré perquè segons quins experiments em fan por. Terra Baixa ha esdevingut un símbol del teatre català i requereix de bons actor -Homar ho és- però jo penso que si bé en Sebastià és interessat i maligne, en Manelic el mata i de la mà de Marta fuig terres altes amunt. I aquí no ha passat res. Ha mort el llop però prefereix no vantar-se'n.
    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      T'has oblidat de respondre'm?
      No t'ho tindré en compte.

      Elimina
    2. Ostres, perdona, Glòria, m'havia saltat el comentari!! Realment és un experiment però que respecta el text, no en pretèn fer cap re-lectura; simplement el despulla de pagesos i ermitans. A mi m'ha agradat

      Elimina
  2. Nosaltres tampoc l'hem vist, ens ha fet una mica de mandra, però persones properes que l'han presenciat, pensen que malgrat que en Lluis Homar fa un bon treball, i la versió és prou digne, el resultat final no és massa espectacular. A més sembla que el públic que hi va, és molt adicte a l'actor i fan un excés d'aplaudiments dempeus potser exagerat. És així? Bon Any Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Marta i familia,
      Certament, el resultat no és gens espectacular, perquè ho despulla del tot però, en contrapartida, va a l'essència mateixa de l'obra. Jo sóc dels qui es van posar dempeus, perquè crec que s'ho mereix, i fixa't que al post ja explico que em feia por que "homaregés" en excés.
      Molt bon any

      Elimina
  3. Hoola!
    De moment, no he vist aquesta TERRA BAIXA, però m´agradaria. En Lluís Homar és un bonn actor i en Pau Mró un bon director, encara que l´obra són tots els personatges en un.
    Posats a parlar de teatre recomano COM US PLAGUI de Shakespeare,al Teatre Akadèmia. Un grup de gent jove molt ben dirigits, un text en vers amb bona traducció d´en Miquel Desclot. L´escenografia, l´espai, la música, tot plegat fa un espectacle divertit, el bosc d´Arden tot ho pot.

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies, Imma, per la recomanació, i bon any

      Elimina