diumenge, 26 de febrer del 2012

La doctrina del shock/ The Shock Doctrine

Michael Winterbottom
Documental basat en el llibre del mateix títol de Naomi Klein, publicat en castellà per Ed. Paidós. La tesi és la següent: de la mateixa manera que un shock traumàtic causa a l'individu desorientació i pèrdua dels mecanismes de defensa de la pròpia voluntat (i els exemples aquí van des de les teràpies d'electroxoc fins a la pràctica de la tortura), shocks d'abast social (guerres, atemtats, desastres naturals,...) anorreen la capacitat de resistència del col.lectiu i permeten la desregulació total dels mecanismes econòmics i la implementació de mesures ultraliberals. Un nom propi destaca, com a protagonista, per damunt de tots els altres: el de Milton Friedman, economista i apòstol del liberalisme més radical, de la desregulació gairebé total. Les seves propostes (les seves i les del seu equip, els Chicago Boys), varen ser aplicades al Xile de Pinochet i a l'Argentina dels generals, ferotges dictadures dels anys 70, però també a suposades democràcies com la Gran Bretanya de Margareth Tatcher o els EUA de Reagan. En tots els casos el resultat ha estat l'augment espectacular de l'atur i s'han disparat les diferències entre les rendes més altes i les més baixes. Sistemàticament s'han anat succeïnt els esdeveniments que han fornit de munició els aplicadors d'aquestes mesures: l'ensulsiada de l'Europa de l'Est, amb el cop dictatorial final encapçalat per Ieltsin; les successives guerres del golf, que han protegit els interessos petroliers i han fet florir el negoci de la seguretat privada, com el cas de Blackwater; els atemtats de l'onze de setembre, que han creat el clima de pànic necessari per anular tota resistència a les mesures d'involució democràtica dins els propis EUA (que oportuna que resulta, ara, la pel.lícula de Clint Eastwood, J. Edgar!). Fins i tot desastres naturals com el tsunami de l'Indic han permès el desplaçament de milers de persones que vivien a les costes i l'oportunitat de construïr-hi enormes complexos hotelers. Pel que fa als efectes del Katrina, el propi Friedman explica que el fet que es destruïssin tantes escoles i que la població hagués de fugir era una magnífica oportunitat per refer el sistema educatiu i privatitzar-lo.
Al final, la conclusió s'explica a través d'una anècdota atribuïda al president Roosevelt que, tot i no saber-se del cert si és real, és significativa. Es diu que l'any 37 algunes organitzacions progressistes i els sindicats varen reunir-se amb Roosevelt per demanar-li que inclogués les seves propostes a la política del New Deal. El president els va escoltar amb atenció fins el final; aleshores els va dir: tot això està molt bé, però ara sortiu aquí a fora i obligueu-me. I ho van fer: milers de vagues es varen produïr aquell any per exigir millores en les condicions de les classes treballadores. Quantes vagues va haver-hi als EUA l'any 2007, pregunta Klein: 21! Es així, sense perdre la pròpia història i lluitant per evitar que ens imposin el que ens expliquen que és inevitable.
La pel.lícula està feta sense gaires malabarismes: imatges d'arxiu que il.lustren el què s'explica (quin mal que em fan , encara ara, veure les imatges del cop de Xile!), amb breus aparicions de l'autora, Naomi Klein, en diferents conferències, així com declaracions d'alguns dels personatges que s'esmenten, incloent-hi el propi Friedman.
Tot i que la pel.lícula és del 2009, la seva reposició a la Filmoteca ha servit per recuperar-la i comprovar-ne la total vigència. Més ara que, en una situació de crisi econòmica -causada per les mateixes polítiques desreguladores- es vol aprofitar per aprofundir en un procés d'involució social amb l'excusa que no hi ha més remei i amb el cinisme de voler-nos fer creure que tots en som responsables.
Una darrera apreciació, aquesta relacionada amb la meva estrena a la nova filmoteca. Ja sabia, perquè així estava anunciat, que la pel.lícula es projectava a partir d'un DVD. El que no podia preveure, tractant-se d'un equipament acabat d'estrenar, és que la pel.lícula es veuria malament, pixelada, i que fins i tot s'aturaria i ens deixaria, en dues ocasions, gairebé deu minuts asseguts a la sala amb cara de babaus i mirant la pantalla en blanc. Semblava talment que el DVD l'haguessin comprat al top manta del xamfrà!!
Per si la voleu veure, aquí la teniu

2 comentaris:

  1. És super interessant el que comentes. Sóc una ignorant del tema. Realment és per indignar-se.
    He buscat a Google la programació de la Filmoteca, però la web encara no està actualitzada. Qualsevol
    dia m'agradaria apropar-m'hi. Gràcies per les teves informacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marta. Al mateix bloc, a baix de tot de la columna de la dreta hi ha l'enllaç actualitzat a la filmoteca. La programació prevista és interessant.

      Elimina