Documental basat en el llibre del mateix títol de Naomi Klein, publicat en castellà per Ed. Paidós. La tesi és la següent: de la mateixa manera que un shock traumàtic causa a l'individu desorientació i pèrdua dels mecanismes de defensa de la pròpia voluntat (i els exemples aquí van des de les teràpies d'electroxoc fins a la pràctica de la tortura), shocks d'abast social (guerres, atemtats, desastres naturals,...) anorreen la capacitat de resistència del col.lectiu i permeten la desregulació total dels mecanismes econòmics i la implementació de mesures ultraliberals. Un nom propi destaca, com a protagonista, per damunt de tots els altres: el de Milton Friedman, economista i apòstol del liberalisme més radical, de la desregulació gairebé total. Les seves propostes (les seves i les del seu equip, els Chicago Boys), varen ser aplicades al Xile de Pinochet i a l'Argentina dels generals, ferotges dictadures dels anys 70, però també a suposades democràcies com la Gran Bretanya de Margareth Tatcher o els EUA de Reagan. En tots els casos el resultat ha estat l'augment espectacular de l'atur i s'han disparat les diferències entre les rendes més altes i les més baixes. Sistemàticament s'han anat succeïnt els esdeveniments que han fornit de munició els aplicadors d'aquestes mesures: l'ensulsiada de l'Europa de l'Est, amb el cop dictatorial final encapçalat per Ieltsin; les successives guerres del golf, que han protegit els interessos petroliers i han fet florir el negoci de la seguretat privada, com el cas de Blackwater; els atemtats de l'onze de setembre, que han creat el clima de pànic necessari per anular tota resistència a les mesures d'involució democràtica dins els propis EUA (que oportuna que resulta, ara, la pel.lícula de Clint Eastwood, J. Edgar!). Fins i tot desastres naturals com el tsunami de l'Indic han permès el desplaçament de milers de persones que vivien a les costes i l'oportunitat de construïr-hi enormes complexos hotelers. Pel que fa als efectes del Katrina, el propi Friedman explica que el fet que es destruïssin tantes escoles i que la població hagués de fugir era una magnífica oportunitat per refer el sistema educatiu i privatitzar-lo.
Al final, la conclusió s'explica a través d'una anècdota atribuïda al president Roosevelt que, tot i no saber-se del cert si és real, és significativa. Es diu que l'any 37 algunes organitzacions progressistes i els sindicats varen reunir-se amb Roosevelt per demanar-li que inclogués les seves propostes a la política del New Deal. El president els va escoltar amb atenció fins el final; aleshores els va dir: tot això està molt bé, però ara sortiu aquí a fora i obligueu-me. I ho van fer: milers de vagues es varen produïr aquell any per exigir millores en les condicions de les classes treballadores. Quantes vagues va haver-hi als EUA l'any 2007, pregunta Klein: 21! Es així, sense perdre la pròpia història i lluitant per evitar que ens imposin el que ens expliquen que és inevitable.
La pel.lícula està feta sense gaires malabarismes: imatges d'arxiu que il.lustren el què s'explica (quin mal que em fan , encara ara, veure les imatges del cop de Xile!), amb breus aparicions de l'autora, Naomi Klein, en diferents conferències, així com declaracions d'alguns dels personatges que s'esmenten, incloent-hi el propi Friedman.
Tot i que la pel.lícula és del 2009, la seva reposició a la Filmoteca ha servit per recuperar-la i comprovar-ne la total vigència. Més ara que, en una situació de crisi econòmica -causada per les mateixes polítiques desreguladores- es vol aprofitar per aprofundir en un procés d'involució social amb l'excusa que no hi ha més remei i amb el cinisme de voler-nos fer creure que tots en som responsables.
Una darrera apreciació, aquesta relacionada amb la meva estrena a la nova filmoteca. Ja sabia, perquè així estava anunciat, que la pel.lícula es projectava a partir d'un DVD. El que no podia preveure, tractant-se d'un equipament acabat d'estrenar, és que la pel.lícula es veuria malament, pixelada, i que fins i tot s'aturaria i ens deixaria, en dues ocasions, gairebé deu minuts asseguts a la sala amb cara de babaus i mirant la pantalla en blanc. Semblava talment que el DVD l'haguessin comprat al top manta del xamfrà!!
Per si la voleu veure, aquí la teniu
És super interessant el que comentes. Sóc una ignorant del tema. Realment és per indignar-se.
ResponEliminaHe buscat a Google la programació de la Filmoteca, però la web encara no està actualitzada. Qualsevol
dia m'agradaria apropar-m'hi. Gràcies per les teves informacions
Gràcies, Marta. Al mateix bloc, a baix de tot de la columna de la dreta hi ha l'enllaç actualitzat a la filmoteca. La programació prevista és interessant.
Elimina