dilluns, 5 de març de 2012

Songs. The Art of the Trio. Vol. Three.

Brad Mehldau
Remenant, remenant, he retrobat aquest meravellós treball del trio de Brad Mehldau, format per ell mateix al piano, Larry Grenadier al contrabaix i Jorge Rossy a la bateria. Un disc, el tercer dels cinc que formen la sèrie "The Art of the Trio i que pertanyen a finals dels anys 90. 
Probablement ara per ara Mehldau és un dels pianistes més prestigiosos del món del jazz. Convé recordar com va adquirir experiència a començaments dels anys 90 a la Plaça Reial, al Jamboree, en el sempre fructífer intercanvi jazzístic entre Barcelona i Nova York. Un jove Brad Mehldau anant Rambla amunt i avall, com un també jove Joshua Redman.
Pianista d'una sòlida formació clàssica, destaca la netedat del seu frasseig i el paper fonamental que juga la mà esquerra: sovint s'hi pot escoltar Bach (o el que Bach hauria creat d'haver viscut ara). Com Bach, Mehldau es mou entre la seva enorme capacitat d'improvisació i la fidelitat a l'edifici sonor i a l'estructura musical.
El mateix Brad Mehldau explica que molta gent considera aquest treball com el més reeixit; a mi personalment és el que més m'agrada. En ell hi apareix una pràctica que ha anat seguint en posteriors treballs: hi trobem dos temes provinents del món del pop i del rock que Mehldau rellegeix en clau de jazz: "Exit Music (for a film)", de Radiohead, i "River Man", de Nick Drake. A la primera d'aquestes dues peces, per poc que us descuideu, us trobareu pensant en les sonates de Beethoven. Al disc s'hi combinen moments d'una extrema sensibilitat (escolteu l'inici de "Bewitched": la puresa de les notes del piano, la sensualitat extrema de les escombretes a la bateria, tot sostingut per la fortalesa d'un contrabaix precís: una meravella) amb d'altres en que el treball del trio crea un embolcall sonor vertiginós. 
Un disc per escoltar una i altra vegada.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada