dimecres, 4 d’abril de 2012

Pedro Madueño. Retrats periodístics. 1977-2012

Caixafòrum
"El retrat és el gènere més complet, l'essència mateixa de la fotografia". Amb aquesta frase del propi Pedro Madueño ens rep l'exposició que aplega una cinquantena de retrats fets per ell i publicats a La Vanguardia. Retrats d'escriptors, de polítics, d'artistes plàstics i de l'espectacle. Cada retratat té un tractament que li és propi, i ens mostra una relació d'intimitat amb el fotògraf que fa que el retrat vagi més enllà de la pura funció descriptiva per entrar en l'interior del retratat. 
Primeríssims primers plans, com la mà de Tàpies o l'ull de Viladecans; la torsió corporal de Cesc Gelabert i la desconstrucció de Chillida; els jocs de llum i ombra, com en el retrat de Martí i Pol o la silueta del rei; el reflex d'Anna Murià, la presó de vidre de Salman Rushdie, la solitud de Juan Goytisolo o la textura de la cara de José Hierro. Fins i tot, quan cal, l'explosió de color, com en el cas de Nazario. 
No hi ha un motlle, una plantilla, per fer els retrats: tots es creen en funció del retratat i del que d'ell vol destacar el fotògraf. Una exposició magnífica que cal veure com una oportunitat per gaudir i per aprendre. Si a l'entrada ens rep una frase, una altra ens acomiada: "A cada rostre hi ha un paisatge, amb relleus que expliquen la persona".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada