dimarts, 17 d’abril de 2012

Primavera, estiu, etcètera

Marta Rojals
La Magrana
L'Èlia torna al poble per Tots Sants, per visitar el pare i la tieta. Es troba en un moment de crisi personal i professional, perquè la seva parella l'ha deixat i la crisi de la construcció fa trontollar la seva feina d'arquitecta. Quatre dies de pont que li serveixen per mirar enrere i recordar els anys d'infantesa i adolescència i mirar d'entendre el present per veure que ha de fer amb el futur. 
Només obrir el llibre ja es desprèn la densa alenada de pinso, pols i oli que amara el poble; tens a tocar els pans de terra que han deixat les rodes dels tractors pels carrers emporlanats. Per un moment veus l'ombra fugissera d'un gat que fuig de qualsevol gest imprevist i sents el silenci del migdia; el plàstic d'un sac de nitrat fa de vidre a la finestra d'un magatzem i colpeja rítmicament el batent. No t'has adonat que tot just ets a la primera pàgina i ja has fet un salt temporal i espaial: Marta Rojals té l'habilitat de submergir-nos immediatament en el relat i en el marc físic del relat, com si d'una realitat virtual es tractés.
Però, a més, sap dibuixar un mapa precís i exacte de la geografia de les emocions, a través del vertígen del pensament desfermat, no regulat per la raó. Sap explicar en un llenguatge planer allò que tantes vegades hem sentit i no sabíem com expressar. Llenguatge planer, i fresc, però rigorós, ric i precís.
Als diàlegs, l'ús de la forma dialectal de la Palma d'Ebre li dóna una dimensió vital; mentre llegeixes escoltes els personatges com parlen, fins el punt que cadascú té el seu propi timbre de veu. Uns personatges retratats amb tota la seva complexitat a través dels seus gestos més quotidians. Rigorosa la descripció de com és la vida en un poble, què s'hi cou, quines xarxes es teixeixen; rigorosa i artesanal descripció de les feines del camp, del conreu de l'olivera. Uns personatges retratats en 3D, i una minuciosa tasca d'introspecció per part de la protagonista, que recorre tots i cadascun dels racons del seu jo emocional i sentimental. 
Tot el relat es desenvolupa en dos moments breus (el pont de Tots Sants, les vacances de Nadal) i s'estructura a través de breus capítols que tenen, cadascun d'ells, una certa vida pròpia malgrat encadenar el relat de manera precisa i equilibrada.
Quan vaig iniciar aquest bloc ho vaig fer amb la intenció de compartir experiències literaries, teatrals, cinematogràfiques, etc, amb qui tingués la bona fe de llegir-ho. El més emocionant per un blocaire, però, és quan algú et fa un comentari, perquè veus que és viu, que arriba. Aquesta lectura ha vingut gràcies al comentari d'una de vosaltres; només per això, ja val la pena seguir amb el bloc: gràcies Imma!!
Aquí podreu llegir una entrevista a Marta Rojals feta per Vilaweb

6 comentaris:

  1. Comparteixo totalment tot el que comentes d'aquesta novel·la. Fa un any en vaig parlar també en el blog però molt breument. Fa una mica de malícia quan s'acaba la lectura oi? Voldries anar seguint i seguint. El llenguatge del Baix Ebre una meravella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó: és dels llibres que voldries que no s'acabessin. I és un llibre -una història- que té un final difícil i crec que ben resolt.

      Elimina
    2. Jordi,

      Totalment d'acord amb tot el que dius (i com ho dius). Has posat paraules als meus pensaments. És una novel·la que es fa recomanar, i jo ja ho he fet unes quantes vegades, evidentment amb èxit.

      Laia Fidalgo

      Elimina
    3. A mi em passa exactament igual. És dels llibres que em fa il.lusió recomanar perquè estic segur que a la persona que li he recomanat (o deixat, directament), se li encendran els ullets un cop l'hagi llegit.

      Elimina
  2. Bon dia!
    Que bé que t´hagi agradat PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA, una festassa de la llengua!

    Dins el Festival de Jazz de Vic han fet To de re per a mandolina i clarinet, d´en Jordi Turtós. M´agrada com el periodista Jordi Turtós comenta la música, ja sigui grups,moviments, història. Bon professional!

    Ara llegeixo La dona que es va perdre, de la Marina Espasa

    Bones lectures!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, és una festassa de la llengua. El de la Marina Espasa el tinc a la llista aquella de llibres que algun dia hem de llegir. Ja diràs el què et sembla.

      Elimina