dissabte, 29 de desembre del 2012

Autobiografía del general Franco

Manuel Vázquez Montalbán
Ed. Planeta
Marcial Pombo, un escriptor més aviat mediocre, rep l'encàrrec d'escriure una suposada autobiografia de Franco. L'escriptor, que ha conegut des de petit la por a través dels ulls del seu pare, represaliat pel franquisme, i ell mateix militant antifranquista, es veu obligat a fer un exercici gairebé d'esquizofrènia per tal de posar-se en la pell del dictador i elaborar un discurs coherent amb la seva suposada lògica. Però no li serà gens fàcil fer-ho, i no podrà evitar apostil.lar el discurs "autobiogràfic" amb el contrapunt de la memòria, la pròpia i la col·lectiva, de manera que exerceix de rèplica d'allò que ell mateix escriu.
Fa potser un parell de mesos vaig veure per televisió un reportatge sobre Vázquez Montalbán. En aquest reportatge un suposat comissari Montalbano, el personatge creat per Andrea Camilleri en homenatge a l'escriptor català, viatjava a Barcelona per conèixer els escenaris que l'inspiraren. D'entre les diferents intervencions que hi havia, em va cridar l'atenció la de l'Anna Sellés, quan afirmava que "Autobiografia del general Franco" era el treball que li havia costat més. Això em va portar a llegir-lo, tot i la, diguem-ne, suposada poca actualitat del tema. I entenc l'afirmació de la seva vídua perquè, realment, es tracta d'un exercici d'acrobàcia desquiciant, impossible de no fer trontollar el cap més clar. I més tenint en compte la implicació ideològica i personal del tema. Amb la seva lucidesa habitual fa que la veu del dictador, aquella veu de falset que amagava el personatge cruel que no dubtava en donar el "enterado" de les execucions, ens aparegui com a real, a l'hora d'elaborar el discurs del nacional-catolicisme emmarcat en la lògica -si és que en té- militar. Al llarg de tot el llibre no deixa cap racó sense explorar, de les relacions familiars, les militars, les polítiques, per descriure la trajectòria d'algú que està convençut -o almenys així ho vol donar a conèixer- d'haver estat triat per a sacrificar-se pel bé suprem de Déu i de la Pàtria. En el clímax del cinisme, destaca una frase atribuïda al dictador quan li preguntaren per com s'ho feia per mantenir-se tant de temps al poder: "Créame. Haga com yo: no se meta en política". 
Però Montalbán posa el contrapunt al discurs del dictador tot incorporant falques extretes de la memòria, de la memòria dels vençuts, de la memòria de la por, de la memòria individual i col·lectiva. Exhaustivament documentada, l'obra es converteix en un treball a mig camí entre la ficció novel·lada i l'assaig històric, en el qual Vázquez Montalbán hi aboca tota la seva impressionant capacitat d'anàlisi i la seva mestria a l'hora de disseccionar la realitat social, política i històrica. I també el seu cinisme i la seva capacitat per predir el futur quan apunta que l'estratègia del poder, sigui quin sigui el poder, passa per esborrar la memòria i convertir la història en una freda entrada de diccionari que no posi en perill la continuïtat de l'ordre establert. 
En temps turbulents com els actuals, es troben a faltar veus com la d'en Vázquez Montalbán, veus crítiques que ens facin reformular la realitat i ens ajudin a fer front a l'ofensiva reaccionària i ultralliberal  que ens pretén imposar el pensament únic. Encara que corri el perill de semblar la paròdia de la Maruja Torres a Polònia, com trobem a faltar el Manolo! 

4 comentaris:

  1. Tu ho has dit, Jordi: com el trobem a faltar. Per la seva capacitat d'anàlisi, per la seva capacitat de treball i per ser la veu clara i alta que despertava consciències a qui volia escoltar.
    L'Autobiografia, com molt bé assenyales, és un autèntic malabarisme literari i ideològic. I l'actualitat del tema, com dius, és suposada.

    Bon any!

    ResponElimina
  2. Bon dia,
    avui que fa 10 anys que ens va deixar MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN aquest comentari ben justificat em sembla una bona manera de recordar-lo.
    El recordo a la Plaça de st Jaume en una celebració del bàsket FCB.

    Un dia d´aquests cau un MONTALBANO de Camillieri.

    Imma C.

    ResponElimina