dissabte, 1 de desembre de 2012

En la casa/ Dans la maison

François Ozon
En Germain, un professor de literatura en un institut, es desespera en comprovar el baix nivell dels seus alumnes. Però enmig de la mediocritat general sobresurt en Claude, i en Germain s'aboca en guiar-lo pel camí de l'escriptura, un camí que cada vegada s'embolica més i que esdevé un autèntic homenatge a la novel·la per entregues.
En la casa és una pel·lícula que admet diferents lectures. Caminant pel fil de la ficció i la realitat, té tocs de comèdia i de thriller, amb fortes dosis de metallenguatge i referències cinèfiles. Hi ha lloc per Woody Allen i per Alfred Hitchcock, i un toc final per Orson Welles, amb un particular Rosebud que remet a Céline, just ara que ha estat esborrat oficialment de la cultura francesa.
Justament un dels fils que ressegueixen la pel.lícula és sobre la creació literària, amb un bon equilibri entre la teoria -que desenvolupa el professor- i la pràctica, que desenvolupa l'alumne. També hi trobarem una bona dosi de mirada àcida sobre la mediocritat de les classes mitjanes, i encara una divertida reflexió sobre l'essència de l'art, amb una especial dedicatòria per als sovint superficials i inconsistents textos que acompanyen els catàlegs d'art.
En la casa és una pel·lícula que exigeix una participació activa de l'espectador ja que no li dóna res del tot mastegat ni res per explícitament tancat. 

En la casa (Dans la maison) - Tráiler español (v... per keane43

4 comentaris:

  1. Una pel·lícula excel·lent, que tracta tots els temes que esmentes i el tracta bé. Per mi és especialment un sentit homenatge a la literatura, amb tot el que comporta de creació i imaginació. Conforme més avança el film, cada vegada esdevé més interessant, sobretot en el moment que fent cas al professor ja no saps si la narració de l'alumne és realitat o ficció. A part del record d'Allen, Bergman o Rohmer, hi ha un homenatge específic a "Teorema" de Pasolini, amb el noi que s'introdueix a la vida de tota una família, i un altre de directíssim a "La ventana indiscreta" amb la meravellosa seqüència final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó amb l'homentage a la literatura, fins i tot posant sobre la taula un cert sentit pervers d'aquesta, amb la insistència del professor en penetrar en la vida de l'altra família

      Elimina
  2. es la típica peli que primer els hi passo als meus pares que se la mirin i després em fan la review i si de cas ja m'ho penso si mirar-la o no

    ResponElimina
    Respostes
    1. i com t'ho fas, per saber si una pel·li l'has de passar primer als teus pares o no?

      Elimina