dilluns, 17 de desembre del 2012

El hòbbit: un viatge inesperat/ The hobbit: An unexpected journey

Peter Jackson
Primera part de les aventures d'en Bilbo Saquet el qual, acompanyat per tretze nans i per Gàndalf el Gris, intenta recuperar l'antic regne dels nans, Erèbor, ara en mans del drac Smaug.
El hòbbit va ser escrit per J.R.R. Tolkien el 1932 com un conte per als seus fills. No va ser fins vint anys més tard, i després de gairebé 10 de fer i refer, que va publicar El Senyor dels Anells. A l'hora de fer la recreació cinematogràfica s'han invertit els termes, i El hòbbit apareix com una obra posterior a la trilogia de l'Anell. I aquest és un llast que, al meu entendre, arrossega la pel·lícula, i que ha estat reconegut pel propi Jackson: si hagués començat filmant El hòbbit, el resultat hauria estat molt diferent, però ara es veu condicionat (ell o les productores?) pel to, pel caràcter i fins per l'estètica de El Senyor dels Anells. Així ens trobem amb una història que es veu arrossegada per un to èpic excessiu per tal com sobrepassa, de molt, el de l'original literari. 
Quan varen estrenar la primera part de la trilogia de El Senyor dels Anells em vaig empipar molt perquè considerava que guionistes i director s'havien centrat exclussivament en els episodis bèl·lics, que dotaven a la pel·lícula d'una innegable espectacularitat i que podien atreure un nombre considerable d'espectadors, però que traïen el caràcter de saga escandinava de l'obra, i tot el corpus de creació d'una cosmologia i de lluita entre el bé i el mal que conté, a més de l'immens treball antropològic i filològic dut a terme. L'opció presa a l'hora de fabricar la pel·lícula desvirtuava una impressionant obra literària.
Molt em temo que amb El hòbbit em pugui passar una cosa semblant. Insisteixo en el to exageradament èpic de la pel·lícula, quan el que recordo de la lectura era l'aire de conte lluny d'angoixes existencials; a més, és constatable que, entre el públic, els qui hem llegit el llibre estem pendents de si el que es veu a la pantalla surt o no surt a l'original literari, a més de preguntar-nos com s'ho farà Peter Jackson per omplir tres pel·lícules. I que no són pas curtes! Potser per això es treu de la màniga l'aparició de Galadriel o allarga l'aparició de Ràdagast, el mag bru. Els combats també són excessius (insisteixo: posant-los de costat amb el llibre) tant per la durada com per la vertiginositat amb què s'exposen. Fins i tot en la filmació del viatge, aprofitant els extraordinaris escenaris naturals de Nova Zelanda, abusa un pèl de les imatges aèries, com si fos una d'aquestes sèries documentals que de tant en tant es programen a televisió. De fet una de les millors escenes de la pel·lícula, l'encontre entre Bilbo i Gòl·lum, té lloc en un moment de repòs, d'aturada de la vertiginositat.
Fantàstic Martin Freeman; en algun lloc he llegit que és com si hagués nascut per ser hòbbit, i ho refermo totalment. Res a afegir a l'excel·lent treball d'Andy Serkis com a Gòl·lum i de Ian McKellen com a Gàndalf: ja els coneixíem de la trilogia anterior. M'ha agradat molt, també, la caracterització dels nans (potser és el que ajuda a trencar el to èpic i recuperar l'aire de conte), i una mica massa capficat el personatge de Thorin.
Era necessari el 3D? Suposo que, comercialment, sí. Del punt de vista artístic, potser és innecessari. O potser és innecessari per mi i pels que, com jo, portem ulleres perquè no ens hi filem i a sobre hem d'afegir-hi l'altre coi d'ulleres. Però tot sigui per l'espectacle. En qualsevol cas, un gran i entretingut espectacle.
(Nota addicional: jo vull una casa com la d'en Bilbo, i viure en un poble com el dels hòbbits)


9 comentaris:

  1. He llegit "El senyor dels anells" i "El hòbbit" i vaig quedar molt cansat d'aquest tipus de relats. Tinc el mateix problema amb Nàrnia i coses semblants, que es podrien fer extensibles a "La guerra de les galàxies". Així que serà difícil que vagi al cinema a veure-la i esperaré que la passin per la tele.

    ResponElimina
  2. Personalment crec que no té res a veure el treball de Tolkien amb Narnia. Si bé "El senyor dels Anells" té una forta base religiosa, amb elements de les nissagues escandinaves i, alhora, zoroastrians, Narnia és gairebé un exercici de catequesi. Pel que fa a "La guerra de les galàxies" crec que l'hauríem d'encabir en un altre paquet, s'adiu més amb una traslació de l'esquema del conte popular occidental tradicional. Això sí, només les tres primeres (que en global de la sèrie són les tres darreres). Les altres tres són molt dolentes.

    ResponElimina
  3. Sí, tens raó, però jo les posava en el mateix paquet perquè (per a mi) les tres s'escapen del model tradicional de la contística. Hi trobo a faltar una relació més directa amb el substrat moral occidental, que potser sí té "El senyor dels anells", però s'encabeix en un món tan tancat, tan fantasiós, que no m'hi acabo de veure culturalment reflectit. M'obliga a un esforç com l'hauria de fer amb un conte xinès o amb una peça musical oriental sense harmonia.

    ResponElimina
  4. Posar al mateix "paquet" Tolkien amb C.S.Lewis-Narnia i Star Wars és una mica estrany. Comparteixo absolutament l'opinió del Jordi. La diferència entre la triologia del Senyor del Anells i els llibres de Nàrnia és que, tot i que els dos tenen elements fantàstics, crec que el Senyor dels Anells s'adreça a un públic més adult i els llibres de Nàrnia tenen un public més infantil-juvenil. De fet és normal que hi puguin haver alguns elements comuns en el tema fantàstic ja que Tolkien i C.S.Lewis eren amics, contemporanis i deurien tenir alguns referents comuns. Però el to i les pel·lícules d'uns llibres amb els altres és molt molt diferent!!!
    Evidentment no cal dir que StarWars no té res a veure amb tot plegat. I com a molt el que es podria dir és que tots tres se'ls pot englobar en el gènere fantàstic.I evidentment no cal dir, que és una obvietat que no és el mateix el llenguatge literari que el cinematogràfic. Per aquest motiu la feina feta pel cineasta Peter Jackson amb l'univers Tolkien em sembla molt lloable i memorable i segurament amb el temps, amb tots els seus errors i dificultats, quedaran com pel·lícules de referència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gabriel, és que jo em refereixo precisament i exclusivament als elements fantàstic. Entenc perfectament les teves apreciacions, però jo, per poder apreciar la fantasia, necessito que tingui un món referencial que connecti amb el meu imaginari; un imaginari que, evidentment, està alimentat d'una manera particular, i que no té per què coincidir amb l'imaginari d'altres persones.

      Segurament vosaltres, molt més interessats per aquest món, i amb molt més bagatge, hi veieu matisos que jo no sé veure. Per posar un exemple, Harry Potter m'és totalment aliè, mentre que "La invención de Hugo" la vaig viure intensament (deixant de banda la qualitat).

      Elimina
  5. Absolutament d'acord amb algunes de les teves opinions sobre "El hòbbit". Personalment la pel·lícula m'ha agradat i això que anava amb la idea de trobar-me una peli molt molt menor. El film li sobra com a mínim mitja hora. Però penso l'espectador que va gaudir amb alguns personatges del Senyor dels Anells, la triologia del Hòbbit li pot donar l'oportunitat de retrobar-se amb alguns personatges. És probable que tota la història que s'explicarà en tres pelis es podria resumir amb una peli de tres hores, però la gràcia de tot plegat és veure com s'ho han fet per treure'n de tot plegat tres pelis. Hi ha personatges nous que no apareixen en el llibre, i també d'altres que només se'ls menciona i que se'ls ha donat una trama molt més important.
    La primera part ja val la pena per veure de nou el personatge de Gandalf, el Gòlum i el veterà actor britànic que fa de Saruman.
    La segona part promet molta més acció que la primera i ens retrobarem amb Legolas.Surt el pare de Legolas i sabrem part del seu passat i de la seva història.
    També entre la segona i la tercera part hi ha la història d'un guerrer-príncep destronat que vol recuperar la dignitat del seu regne.
    Per tant...els guionistes són molt intel·ligents i han trobat material poder cobrir les tres pelis.
    Evidentment, davant la grandesa dels "Senyors dels Anells", la triologia del Hòbbit serà una obra menor però portarà bones estones de cinema.
    NO sé perquè l'esquema de les tres pelis em recorda molt l'esquema dels "Senyors dels Anells".
    Una primera part: presentació dels personatges i d'una comunitat de guerrers que tenen la missió de destruir (en comptes d'un anell) un drac.
    Segona part: En una fortalesa on viu el drac hi haurà tota una batalla per destruir-lo. Amb l'ajut dels Elfs, conseguiran una primera victòria però no conseguiran vence'l.
    Tercera part: La història de com un exèrcit de nans, elfs i homes destrueix el drac i el mag Saruman es passa al costat fosc.

    Aquí tens més detalls:
    http://entretenimiento.es.msn.com/cine/el-hobbit/que-ocurre-despues-de-la-primera-entrega-de-el-hobbit

    Per cert...haig de reconèixer això del to èpic que dius, serà a partir que els "enanos" marxen de la Comarca perquè en els primers, primeríssims minuts té un to molt Disney, sobretot...hi ha una escena que em va posar molt nerviós que és l'escena musical a casa del Bilbo amb els plats i les olles. L'escena té gràcia però crec que el director com també fa amb altres escenes les allarga innecessàriament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que aquest to excessiu, i fins i tot la durada, ve molt condicionat pel fet d'haver-se realitzat després de El Senyor dels Anells. Per cert, vull intentar trobar una versió, no sé si dels anys 80, del Senyor dels Anells en dibuixos; a veure si ho aconsegueixo perquè estic encuriosit.

      Elimina
  6. Ostres, nois, això sí que és un privilegi: que una entrada al bloc generi un debat d'aquest tipus ja en justifica la seva existència! Jo crec que sempre cal un món referencial que ens serveixi d'anclatge per tal que allò que es llegeix, s'escolta o es veu sigui, com s'utilitza en el món de la pedagogia, "significatiu". I, fins i tot, de vegades -almenys en el meu cas- depèn del dia. La meva història amb el Senyor dels Anells va començar, curiosament, amb un disc d'en Jordi Sabatés de 1974 que es deia justament així. Va ser el primer cop que vaig sentir aquest nom, però no tenia ni idea que es referís a una obra literària. Bastants anys més tard una companya de feina em va parlar de "El hòbbit", que era un dels llibres de la biblioteca de l'escola (en aquella època, a les escoles s'hi estaven fins els 14 anys). El vaig llegir, i em va agradar. Recordo que, en la traducció d'en Francesc Parcerisas, els cognoms no estaven traduïts, i en Bilbo era Bilbo Baggins. I encara varen haver de passar uns anys perquè llegís "El Senyor dels Anells", primer en castellà i, després, quan va sortir en català, en català. Ara en Bilbo ja era Saquet, i al principi no m'agradava, però tinc entès que es va fer així seguint les estrictes instruccions de Tolkien. Ja he comentat més amunt que les pel.lícules em varen decebre, no perquè no estiguin ben fetes, sinó per banalitzar una obra que crec que amaga racons més profunds. No dic que a tothom li passi igual (seria molt pedant per part meva) però estic segur que bona part de les persones que han xalat de valent amb les pel.lícules i després han intentat llegir el llibre s'han quedat en això, en un intent.

    ResponElimina
  7. Veig que no coincidim. Tenim els mateixos dubtes sobre com omplirà Peter Jackson tres pel·lícules, però també és cert que el llibre conté moltíssima acció, el que passa és que Tolkien dedicava a les batalles i, sobretot a la Batalla dels 5 exèrcits, molt pocs paràgrafs.
    Coincidim amb que la millor escena és la d'en Bilbo amb en Gollum.
    Haurem d'esperar un any sencer per veure com continua...

    ResponElimina