dilluns, 28 de gener de 2013

Explosió! El llegat de Jackson Pollock
Fundació Miró
Després de la Segona Guerra Mundial es va crear un clima, entre un sector d'artistes i d'intel·lectuals, de desconfiança cap el seu propi llegat cultural. Fruit d'aquest clima es varen generar diferents manifestacions artístiques que subvertien el propi concepte d'art tal i com s'havia entès fins aleshores. Una de les més importants i amb més repercussió fou l'obra de Jackson Pollock. I, més que l'obra, el procés seguit fins arribar a l'obra. 
Un procés en el qual intervé amb la mateixa importància el gest que l'elabora, i que deixa a l'atzar el resultat final, de tal manera que l'artista rebutja poder controlar aquest resultat. Degoteig, pintura vessada, explosió... A partir d'aquí apareixen diferents artistes que exploren aquest concepte, el d'art, fins el límit. Niki de Saint Phalle, per exemple, omple petits contenidors de pintura i els incrusta en una superfície de guix per després foradar-los a trets, de tal manera que la pintura s'escampa sense que ella la dirigeixi. O Yves Klein, que pinta amb el cos de les models i en deixa l'empremta damunt la tela, inspirat en l'ombra d'una víctima d'Hiroshima, impresa damunt una paret. En aquestes intervencions artístiques el públic hi juga cada vegada més un paper important, fins el punt de determinar el camí que seguirà el procés artístic. Performances, Action Painting, Body Painting... 
L'exploració dels límits de l'art arriba a d'altres disciplines, amb les que es vincula: la dansa i, sobretot, la música, essent-ne el màxim exponents el be-bop i la música de John Cage amb la seva paradigmàtica obra 4' 33''.
L'exposició de la Fundació Miró fa un breu però interessantíssim recorregut per aquest capítol de la història de la segona meïtat del segle XX, amb una excel·lent tria de peces per il·lustrar-lo. 


4 comentaris:

  1. si sense voler et cau el pot de pintura per sobre del quadre tampoc es cap tragèdia xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi el que em motiva més és allò de fotre-li un tret. Deu ser que m'agrada Tarantino...!

      Elimina
  2. A mi també em va semblar una exposició molt interessant. Les obres conserven (potser no totes, com ara les parets de paper d'embalar foradades després que les travessés un artista japonés... però sí la majoria o, en tot cas, moltes vegades sort de les filmacions de l'època saber cóm es van fer...) la força d'aquell gest, aquella acció que la va fer possible i que va donar lloc a un nou llenguatge, revolucionari com pocs en la història de l'Art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó: les filmacions li donen sentit, perquè són les que enregistren el gest, l'acció.

      Elimina