diumenge, 13 de gener de 2013

El capital/ Le capital

Constantin Costa-Gravas
D'una manera gairebé inesperada, Marc Tourneuil es converteix en president d'un dels bancs més importants del món. 
En alguns llocs he vist que es definia El capital com un thriller financer. Em sembla una definició correctíssima, però se m'acut que també es podria encabir dins del cinema de gàngsters. La peculiaritat, en aquest cas, és que es tracta de gàngsters aparentment respectables, tots ells responsables de l'ordre financer universal, que gaudeixen d'una posició privilegiada a l'hora de determinar el destí de la humanitat, però que actuen entre ells com tantes vegades hem vist al cinema que actuen les bandes de mafiosos que es mouen, per diferenciar-los, fora de la llei. Potser aquesta semblança m'ha vingut al cap quan he relacionat l'actuació de Tourneuil, el protagonista de la pel·lícula, amb la Michael Corleone: la mateixa fredor, el mateix tremp, diria que la mateixa mirada.
He trobat la pel·lícula un pèl irregular en el seu desenvolupament i el que m'ha passat, sobretot, és que m'he perdut molt aviat pels viaranys dels tripijocs especulatius i econòmics, de tal manera que per seguir el que seria la trama d'intriga que va articulant la història he hagut de fer un acte de fe; de tant en tant algun dels personatges deixa anar una falca més populista i entenedora, de manera que el públic respiri fons en adonar-se que encara sap qui són els bons de la pel·li. Pel que havia sentit a dir sobre aquesta, el cert és que m'esperava un producte més profund i, alhora, més subtil. Vol ser didàctica, i en això perd profunditat -i, en alguns moments, fins i tot adopta un cert to grotesc- però tot i així és massa enrevessada en termes financers, i els llecs com jo ens perdem a les primeres de canvi.
Fa molts anys que Costa-Gravas fa cinema, i es nota en el fet que, tècnicament, la pel·lícula és correctíssima, així com el treball dels actors, sobri i convincent. I atenció! si aquesta pel·lícula s'hagués realitzat fa cinc anys, tothom hauria acusat Costa-Gravas de demagog; vist tot el què ha passat aquests darrers temps, la pel·lícula és d'una rabiosa actualitat.

4 comentaris:

  1. Caldrà veure-la, malgrat tot. Sempre està bé veure representats aquests gàngsters tan "respectables" que juguen amb les nostres vides cada dia.

    ResponElimina
  2. Sí, i Costa-Gravas no va amb mitges tintes. Té clar el discurs i el què vol dir.

    ResponElimina
  3. Vaja, que és una pel·lícula per veure-la un dia que estiguis amb el cap ben lúcid, oi? Em pensava que era més una comèdia que no pas un thriller.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que té moments de comèdia, o més aviat moments en què planteja situacions grotesques, s'acosta més al thriller (ep, al meu entendre).

      Elimina