La Pedrera
Després de la darrera exposició que es va fer a casa nostra, al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet, retrobem el treball de Chema Madoz, aquest cop a La Pedrera.
Quan et poses al davant de l'obra de Chema Madoz el pensament et va de Joan Brossa a René Magritte. Poesia visual i surrealisme en perfecte equilibri.
El propi Chema Madoz explica -en un video de molt recomanada visió- que en el seu procés creatiu ha passat de captar una imatge en un espai i un temps que adquireix una nova realitat, a situar directament l'objecte com a centre del seu treball. Podem dir que hi ha tres nivells en l'elaboració de les imatges per part de Chema Madoz: en un primer nivell troba els objecte i, a través de la seva esmoladíssima i peculiar mirada, el dota d'un nou significat; en un altre nivell, el fotògraf manipula l'objecte per tal de donar-li aquest nou significat. Per últim, hi ha una tercera possibilitat, i és que l'artista crei directament l'objecte. El fotògraf explora la polisèmia dels objectes. Aprofundeix en ella i, descontextualitzant-los, els situa en un nou marc conceptual: va a l'essència del surrealisme, creant paradoxes, aprofundint en les seves obsessions. Luís Arenas, a la pàgina web de Madoz, ho defineix, esplèndidament, com a "poètica de la transsubstanciació".
A través de la nova disposició dels objectes crea imatges insòlites. Imatges en què es combinen a la perfecció el conflicte de significats i l'equilibri. Imatges que, sovint, ens deixen amb un somriure als llavis, però que mai trapassen el límit del grotesc, al contrari: són contingudes i fins austeres, sensació, aquesta, que ve reforçada per la seva extraordinària pulcritud.
En paraules del propi autor, "la bellesa, si és que apareix a la meva obra, no és un objectiu primordial. El que sí que persegueixo és la reflexió que el públic pot fer sobre l'entorn en què vivim a partir d'unes imatges".
Una exposició imprescindible d'un dels grans artistes contemporanis.
Ja ho has dit gairebé tot, Jordi. Si d'una cosa no hi ha dubte és que l'obra de Madoz transmet realment tot el que l'autor es proposa. I no sempre es pot afirmar una cosa així.
ResponEliminaA més és una persona molt discreta, que defuig els focus, amb un posat molt recollit i auster, molt assequible
EliminaOmnipresent aquests dies, setmanes, mesos a Barcelona Chema Madoz! (a mi ja m'està bé, molt bé que així sigui, m'agrada molt!) Exposició també a la galeria Joan Prats amb obra recent (no perd pistonada, al contrari, sense allunyar-se del seu estil, explora nous terrenys) i aparador per a la botiga d'Hermès (http://www.vogue.es/moda/news/articulos/chema-madoz-interviene-el-escaparate-de-hermes-en-barcelona/17959).
ResponEliminaA veure si vaig a la Joan Prats!
Elimina