divendres, 10 de maig de 2013

Liquidación final/ Pereosi

Petros Márkaris
Ed. Tusquets
Darrera entrega de la trilogia dedicada a la situació grega actual, intervinguda i controlada per la Troika, amb un progressiu empobriment de la població, la pràctica desaparició dels serveis públics i el deteriorament de la democràcia, amb l'auge de l'extrema dreta. Un panorama gens fictici i que treu l'orella, i alguna cosa més, per casa nostra.
En aquest cas, el comissari Kharitós s'enfronta a un seguit de crims protagonitzats per un autoanomenat Recaptador Nacional, que liquida persones que s'han enriquit i que no han pagat els impostos que els corresponien, o han desviat fora del país els seus guanys. Un personatge, aquest recaptador, que aviat és considerat com un heroi per bona part de la població, que el considera com un justicier que fa la feina que l'Estat no és capaç de fer:" Aquest país és així, col·lega (...) Quan creus que ja és mort, apareix un heroi. Per això no ens enfonsarem, diguin el que diguin la Merkel, Sarkozy i Olli Rehn. Grècia mai morirà, perquè sempre apareix un heroi al darrer instant". (He llegit la novel·la en la seva versió castellana, però tradueixo les citacions. Traduïr el traductor, és una doble traició?). 
Fins i tot el cap de la policia s'expressa en termes semblants: "Fins ara, els maníacs assassinaven a dones soles, a prostitutes i a parelletes d'enamorats. Ara maten a defraudadors. Anem progressant". Tampoc el comissari s'escapa del dilema moral que se li presenta: detenir un assassí o aplaudir que algú doni un cop de puny damunt la taula?
Poca subtilesa literària en el llibre de Márkaris. Narració força plana i diàlegs sovint mancats d'una major varietat de registres: gairebé tots els personatges acaben expressant-se amb el mateix to cínic (altrament, un to que s'escau per fer front a la situació del país, però que no crec que tothom utilitzi de la mateixa manera). En aquest cas, com en les anteriors entregues, Márkaris abusa de l'exhaustiva descripció de les rutes que fa per Atenes (deu ser un autèntic caos, conduir per aquella ciutat) que, en aquest cas, a més, li serveix per subratllar el desori causat per les constants protestes d'una població indignada i extorquida. També, com en anteriors novel·les, té una especial dedicatòria a la premsa carronyaire: "Abans ens deien:' Aneu a cercar la notícia' i ara els diuen 'Aneu a cercar l'escàndol'".
Tampoc l'entramat policíac és especialment reeixit: el cas es resol sense cap lògica, per atzar, fora de tota credibilitat.
El més interessant del llibre, i el que crec que sap descriure amb més habilitat, és el teló de fons sobre el que discorre la trama (en aquest cas, el teló forma part ja de la pròpia trama), la descripció de com el daltabaix financer, la brutal atzagaiada neo-lliberal i un sistema polític endèmicament corrupte i al servei dels poderosos oprimeix, aixafa, anihila una població que l'únic que voldria és tenir una feina i viure amb dignitat. Una població a la qual només li queda agafar-se a la ironia. Davant d'un embús de cotxes en el qual ningú s'escridassa, afirma l'ajudant del comissari: "La gent ha tirat la tovallola i ha caigut en el fatalisme, comissari. Si no hi ha res que vagi cap endavant, per què ho haurien de fer els cotxes?". Ironia que no amaga que s'està al límit ("ja no suporto tanta desesperació"), sense oblidar una permanent visió negativa del propi país: "Els alemanys s'espanten molt aviat. Es pensen que ens els menjarem vius. No saben que els grecs no ens mengem als estrangers: ens devorem entre nosaltres". O la reflexió que fa Adrianí, la muller del comissari:"...en aquest país, els homes íntegres són també els dissortats, Kostas (...). Tu pertanys a la categoria dels íntegres i dissortats. Dels que corren sols i arriben segons a la meta". Una visió negativa contundent i desesperada: "L'Estat grec és l''unica mafia del món que ha fet fallida. Totes les altres evolucionen i prosperen". I un crit, també desesperat, al futur: "Aquest país no es pot permetre una altra generació perduda".

2 comentaris:

  1. així doncs quina es la nota final?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor prendre'l per l'aspecte històric, periodístic, que pel literari. Molt recomanable si es pensa anar a Grècia.

      Elimina