dijous, 20 de juny de 2013

The Sopranos

David Chase
Llegeixo al diari que avui ha mort James Gandolfini. Llegeixo al diari que avui ha mort Tony Soprano. Per fi s'ha desvetllat el significat últim del darrer i enigmàtic capítol de la sèrie. 
The Sopranos va ser la primera sèrie que vaig veure "a la carta", fora del seguiment regular en horaris televisius pre-establerts. De fet, va ser la primera que vaig veure així de l'època digital, perquè abans ja ho havia fet amb Star Trek, però aquesta ho havia fet tot comprant els vídeos de la sèrie -us en recordeu, dels vídeos? que si beta, que si vehacessa?. Abans, les sèries sempre les havia seguit respectant escrupulosament el seu horari d'emissió, des de Bonanza fins el CSI Las Vegas.
En realitat, vaig veure The Sopranos quan ja feia força temps que s'havia acabat la sèrie a la televisió, i comptant amb un munt d'opinions favorables, que m'impelien a veure-la jo també. I ho vaig fer, i em va agradar. Va ser així que vaig entrar en aquesta nova era actual, la de les sèries que han anat adquirint una qualitat cinematogràfica i quasi literària. Va ser amb The Sopranos que vaig descobrir HBO -is not TV, is HBO- i em vaig anar enganxant a sèries de la productora com Band of Brothers, Deadwood, The Wire, i fent el salt a d'altres com en el cas de Six Feet Under o Mad Men
La sèrie és, simplement, genial. Uns gàngsters de Newark, uns gàngsters, per dir-ho així, de segona divisió, encapçalats per un Tony Soprano que té atacs d'ansietat i ha de fer teràpia, que té problemes amb els fills adolescents i que no ha superat els seus nombrosos traumes de la infància. Uns gàngsters cruels, sense glamour, sovint maldestres, que es mouen en escenaris sòrdids. Més enllà de Tony i la seva família, una col·lecció de personatges inoblidables. Tot, en la sèrie, és formidable: el guió, la direcció, la música, les interpretacions... 
M'han vingut unes enormes ganes de tornar-la a veure. Potser aquest seria un bon propòsit per a l'estiu: homenatjar James Gandolfini tot veient, de nou, The Sopranos. Ja us ho explicaré.
Per llegir un bon article sobre Galdolfini/Tony Soprano, cliqueu aquí. I per un altre, aquí.

4 comentaris:

  1. És el reneixement de la TV. Nosaltres que som fills d'aquest aparell (jo vaig néixer el mateix any que van començar les emissions) agraïm especialment sèries com "Los Soprano" o les altres que esmentes. Per trobar coses semblants ens hauríem d'anar a la BBC i a "Retorno a Brideshead".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que les sèries britàniques varen ser les que varen donar el tomb, les que varen demostrar que es podien fer sèries amb qualitat de guió, de realització i d'interpretació. Recordo amb especial carinyo "Arriba y abajo" i "Yo, Claudio".

      Elimina
  2. Quin greu la mort del gran SOPRANO, JAMES GANDOLFINI. Ell és el gran protagonista de la Màfia de New Jersey amb crims, traïcions i reflexions. També l´antiheroi amb les seves sessions de psicoanàlisi.

    Llarga vida a THE SOPRANOS.

    Imma C.


    ResponElimina