divendres, 2 d’agost del 2013

Con faldas y a lo loco /Some like it hot

Billy Wilder
Joe i Jerry (Tony Curtis i Jack Lemmon) són dos músics que malviuen al Xicago de l'any 29. Involuntaris testimonis de la matança del dia de Sant Valentí, han de fugir i es refugien en una orquestra formada exclussivament per noies, adoptant la personalitat de Josephine i Daphne.
Nova pedra dels amics de Phenomena per edificar el monument al cinema, ara que les sales tanquen i els ives s'apugen. No m'agraden les ordenacions del tipus "la millor pel·lícula..." o "el millor disc..." o el què sigui; per tant, no qualificaré Some like it hot de cap altra manera que no sigui la de dir que és una obra mestra, que hauria de ser patrimoni de la humanitat, que és el cànon de la comèdia i que poder-la veure en pantalla gran i versió original -i amb una cervesa a la mà- és un dels plaers pels quals aquest estiu serà recordat. El títol original, Some like it hot, fa referència a la música de jazz que interpreta la inoblidable orquestra de senyoretes Sweet Sue and Her Society Syncopators, on una Marilyn Monroe en tot el seu esplendor canta i toca l'ukelele. Una pel·lícula farcida de diàlegs sense desperdici:
- Amb qui éreu el Dia de Sant Valentí?
- Escoltant "Rigoletto".
- Vinga! Nom, adreça!
- És una òpera, imbècil!
No sé d'on va sortir la versió castellana del títol, Con faldas y a lo loco; recordo, sí, que des de la televisió catalana es va llençar un concurs d'idees per trobar-li el títol en català, guanyant finalment la proposta d'anomenar-la Ningú no és perfecte, que és la darrera frase del film.
Una frase, aquesta -Nobody's perfect-, que respon a la desesperada confessió de Lemmon -I'm a man!-  i que arrodoneix una comèdia en la qual Billy Wilder escarneix sense manies el paper galdós dels homes en el seu paper d'assetjadors i entabanadors d'innocents noies. Una de les millors i subtils caricatures és la que correspon a l'escardalenc grum que pretén seduïr Josephine (Tony Curtis).
Com a curiositat, dir que, si bé a la ficció de la pel·lícula l'acció de la segona meïtat passa a Florida, en realitat està filmada a San Diego, al luxós Hotel del Coronado, un indret que es pot visitar i que constitueix un punt de peregrinació cinèfila.

6 comentaris:

  1. Senzillament deliciosa i refrescant!

    ResponElimina
  2. Tal com acaba dient la pel·lícula: "Ningú no és perfecte", però Wilder gairebé ho era i "Con faldas y a lo loco" no hi ha dubte que sí que és una comèdia perfecta. La meva filla és una enamorada d'aquest film i amb aquesta excusa l'hem vista sovint, i puc dir que a cada nou visionat m'agrada més.

    El títol castellà el podasria la distribuïdora del moment, atesa la dificultat de traduïr literalment el títol anglès, que jugava amb l'ambivalència del doble significat del "hot": calent i el tipus de jazz que toquen. Però per una vegada, i sense que serveixi de precedent, val a dir que el títol escollit ha arribat a ser força antològic. El titol català, que per cert al concurs de TV3 va suggerir la meva dona, també està molt ben trobat.

    Genial la iniciativa dels amics de Phenomena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Osti, Gustau, doncs felicita efusivament a la teva dona de part meva!!

      Elimina
  3. Normalment les cómedies clàssiques no em fan gens de gràcia, però haig de reconèixer que aquesta em va agradar, sense arribar-me a encantar, tampoc ens passem!

    ResponElimina