dijous, 5 de setembre del 2013

Stoner

John Williams
Ed. Baile del Sol / Ed. 62 
Història de la vida de William Stoner, l'únic fill d'una humil família de pagesos de Missouri, des del seu naixement fins al final dels seus dies com a professor de la Universitat de Missouri, a Columbia.
Pocs llibres m'han semblat més tristos que Stoner. La grandesa d'aquesta extraordinària nove·la rau en la força del protagonista, un home aparentment insubstancial però la intel·ligència del qual anem descobrint, alhora que anem descobrint la constant i permanent fiblada de decepcions que li provoquen tant la vida familiar com l'acadèmica. 
Stoner, el personatge, commou. Poques, molt poques decisions agosarades pren al llarg de la seva vida: hi ha un dia que decideix deixar de costat els estudis sobre agricultura i dedicar-se a estudiar literatura, i un altre en què es proposa ser professor; més endavant, no només voldrà ser professor, sinó un bon professor, i deixarà que la rauxa amari les seves classes per tal d'encomanar l'amor a la literatura als seus alumnes. Finalment, encara tindrà l'oportunitat de conèixer l'amor sense límits i es deixarà endur per la passió. Totes aquestes decisions, aquests moments de la seva vida, li proporcionaran una empenta i una energia vital que arribarà fins que les enveges, les convencions o les aparences tornin a creuar-se al seu camí. "Tenía cuarenta y dos años y ante él no veía nada de lo que deseara disfrutar y había poco de lo pasado que le importara recordar". Una frase com aquesta, lapidària, contundent, ens podria fer pensar en una persona sense personalitat, resignada, sense caràcter. Però John Williams atribueix aquest capteniment gairebé a la genètica, a segles de lluitar aferrissadament per extreure el mínim d'una terra erma, i encara a mercè del què els elements decideixin fer: "William Stoner conocía el mundo de una manera que pocos de sus colegas más jóvenes podrían comprender. Por dentro, bajo su memoria, yacía la experiencia de la dureza, el hambre, la resistencia y el dolor. Además del recuerdo fugaz de sus primeros años en la granja de Booneville, llevaba siempre dentro de su consciencia el conocimiento sanguíneo de su herencia, transmitida por ancestros cuyas vidas fueron oscuras, duras y estoicas y cuya ética común era la de mostrar a un mundo opresivo rostros inexpresivos, duros y fríos." Estoïcisme davant les adversitats de l'amor, de les rivalitats acadèmiques, de la inacabable processó de destorbs que li proporciona la vida quotidiana.
La novel·la está escrita en una prosa elegantíssima, classicista, rica en llenguatge i rica en recursos per explorar l'interior de les persones. Una grandíssima novel·la.



6 comentaris:

  1. Estimat Jordi, al nostre blog hi tens un regal.

    ResponElimina
  2. Una novel·la sensacional (i construïda amb vímets molt discrets). El seu "August" també val tota la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'he llegit molt bones crítiques. El teu comentari m'acaba de decidir.

      Elimina
  3. Una novel·la on hi toquem la carn i la sang de l'element humà. Un regal pels lletraferits i un record dolcíssim peer Stoner que viu sobre el paper i més enllà.
    Salutacions, Jordi. Crònica magnífica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. De debò que, llegint Stoner, em vaig emocionar.

      Elimina