divendres, 27 de setembre del 2013

The Killing (2)

Veena Sud
Malgrat que la Sarah Linden ha deixat el cos de policia de Seattle, l'aparició d'en Holden, el seu antic company, amb elements que poden relacionar un assassinat actual amb un antic cas que ella havia investigat, la duu a tornar a investigar.
Les dues primeres temporades de The Killing havien estat dedicades en la seva totalitat a la resolució d'un sol cas; de tant, en tant, però apareixien flaixos que quedaven en una zona fosca, incomprensible i que ara, a la tercera temporada, prenen sentit. Elements -uns dibuixos- que adquireixen protagonisme en aquest nou cas. Seattle segueix sota una pluja persistent -tinc una amiga que hi va viure i que n'està enamorada, però jo no sé si m'hi sortirien escates- però en aquesta ocasió l'atenció es desvia del port i les illes per anar a parar al submón dels adolescents sense sostre, víctimes de la droga i la prostitució, una Seattle sòrdida i que ens mostra la seva cara menys amable.
Com sempre, més enllà de la trama policial, el pes fort recau en la personalitat dels protagonistes. La principal protagonista, la Sarah, forma part d'aquesta generació de dones brillants en la seva feina però amb seriosos problemes de personalitat i d'adaptació social, que es completa, bàsicament, amb la Carrie Mathison de Homeland i la Sonya Cross de The Bridge. Al costat de la Sarah -molt bé la Mireille Enos, un Holden molt ben interpretat per Joel Kinnaman. Per damunt de tots, però cal destacar la extraordinària interpretació de Peter  Sarsgaard en el paper de Ray Seward, el pres condemnat a mort la innocència del qual vol demostrar la Sarah. És, per mi, el millor de la temporada.
Pel que fa a la trama, haig de confessar que s'aguanta bé durant tota la temporada excepte un final que no m'ha agradat, de l'estil "a que no us ho esperàveu" més épatant que una altra cosa. Res, durant tota la sèrie, pot indicar que aquella sigui la solució i, per tant, és cosa dels guionistes treure's de la màniga una sortida o una altra. Però clar, no totes les sèries poden ser The Sopranos, The Wire o Breaking Bad.

4 comentaris:

  1. Conec l'original danès i dubto que la televisió americana (sempre amb un puntet final de concessions al públic) pugui ser capaç de fer-ne una versió superior.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veure la sèrie original és un dels deures que tinc pendents. Passa el mateix amb l'original israelià de Homeland i amb el suec de The Bridge

      Elimina
  2. Hmmm hmmm interessant. L´'unic punt negatiu que he sentit es que a vegades es pot fer una mica lenta. Però tot i no tenir males crítiques tampoc té puntuacions excel·lents. De moment vaig ple de series.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el ritme general és lent, però no ho considero negatiu perquè dóna molt de joc per entendre els personatges, i deixr que es llueixin els actors

      Elimina