dilluns, 11 de novembre de 2013

Pan, educación, libertad/ Psomi, Paideia, Eleftheria

Petros Márkaris
Tusquets Editores
Gener de 2014: una gentada festeja el retorn de Grècia al dracma i la seva sortida de l'euro. Una mesura, aquesta darrera, que Grècia comparteix amb Espanya, i a la qual no trigarà en afegir-se Itàlia. Enmig d'aquest desori, i de la consciència col·lectiva de que la pobresa va ensenyorint-se de la situació, el comisari Kharitos ha d'intentar resoldre l'assassinat d'un ric contractista, un antic heroi de la lluita contra la dictadura dels coronels i destacat en els anomenats fets de la Politècnica, fets durant els quals els estudiants revoltats cridaven la consigna: "Pa, educació, llibertat".
Un cop més, Petros Màrkaris ens ofereix una novel·la que s'ha de llegir en diferents plans, com si d'una música de complexes textures es tractés. En primer pla, com a línia melòdica, apareix la trama estrictament policial que lliga i dóna continuïtat a tota la història. Al darrere, omplint tot l'espai sonor, la pel·lícula de la Grècia actual -en aquest cas, futura-, retrat de la crisi que assota el país, i que suma, a la crisi global que tenalla tot el món, la particular crisi grega, que té el seu particular punt de partida en les olimpiades de 2004, que varen servir per enriquir una minoria i va llençar Grècia a un deute absolutament irrecuperable, amb les elits que no només n'han sortit reviscolades sinó que en són les responsables, i la classe política absolutament desacreditada. També com a mur sonor, i exercint de contrapunt de l'anterior, la referència a la història de la Grècia de la segona meïtat del segle XX, des de la Segona Guerra Mundial i la lluita dels partisans contra els nazis, fins a la foscor de la dictadura dels coronels. És sobretot en aquesta darrera etapa en la qual Màrkaris centra bona part de l'origen de la corrupció política i el desassossec social, i carrega especialment contra aquells que es varen enfrontar a la dictadura i que, un cop caiguda aquesta, es varen instal·lar en el poder i es varen erigir en una mena d'aristocràcia disposada, sense cap escrúpol, a cobrar els serveis prestats. 
Hi ha escriptors que intenten penetrar a l'interior de l'ésser humà, amb les seves misèries i els seus racons més foscos; no és el cas de Màrkaris. El que ell fa és endinsar-se en les misèries col·lectives, de tota una societat, que és el que l'interessa de retratar. Des del punt de vista literari és més aviat poqueta cosa: correcte, i ja està. En canvi, des del punt de vista sociològic té molt més interès. De fet, totes aquelles persones que volen viatjar a Grècia haurien de llegir, a més de la Lonely Planet, les novel·les de Màrkaris.

3 comentaris:

  1. Doncs mira, m'han agafat ganes de llegir-lo, carai!!

    ResponElimina
  2. Divendres 8 de maig a les 7 de la tarda a la llibreria NOLLEGIU del Poblenou de BCN dins el cicle Traducció i Literatura
    Traduir del grec, amb Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí, traductors de PETROS MARKARIS.

    Imma C.

    ResponElimina